Diferències entre querella i demanda

Hi ha termes de l’àmbit jurídic que generen confusió, moltes vegades a causa de el mal ús que es fa d’aquests. En aquesta ocasió parlarem sobre les diferències entre querella i demanda. Des del nostre despatx d’advocats a Barcelona expliquem què significa cadascun i quin és la manera correcta de emprar-los.

Àmbits d’aplicació

Per entendre dos conceptes, cal entendre que cada un d’aquests es presenta davant instàncies diferents. En aquest punt és on radica la diferència principal entre querella i demanda.

L’àmbit d’aplicació de la demanda és el civil. Entenent-se per civil aquell que no és penal. Mentre que la querella s’aplica en l’àmbit penal. I quan es presenta una querella és perquè es presumeix la comissió d’un delicte.

Per tant, abans d’usar algun d’aquests termes de manera indiscriminada, cal fixar-se davant quina via judicial es presenta.

Encara que moltes vegades s’utilitzen com a sinònims, la querella i la demanda són conceptes diferents. Totes dues són eines que inicien un procediment judicial. No obstant això, la primera es fa servir en l’ordre penal i la segona en el civil, contenciós-administratiu i social.

Diferències entre querella i demanda

Diferenciar entre demanda i querella és una altra de les assignatures pendents dels mitjans de comunicació. En ocasions aquests termes s’empren indistintament, creant desconcert entre teleespectadors o oients. Aquesta confusió s’ha estès entre la gran majoria de la població.

Hem decidit redactar aquest post pensant en aquests grups socials. Si també vol conèixer i diferenciar amb exactitud les dues figures, seguiu llegint aquest article. A l’acabar la lectura de la mateixa podrà utilitzar els dos termes de manera adequada i sense por a equivocar-se.

Querella i demanda no són sinònims, encara que algunes vegades es facin servir com a tals. Per començar a diferenciar hem de fer un recorregut, en primer lloc, pels ordres que componen la jurisdicció espanyola. Aquests són: el civil, el contenciós-administratiu, el social i el penal.

Tant la querella com la demanda són eines processals, que s’encarreguen d’iniciar el procediment en algun d’aquests ordres jurisdiccionals. La primera, juntament amb la denúncia, inicia els processos penals. La segona origina els procediments en l’ordre civil, en el contenciós-administratiu i en el social. A més dels processos sobre matèries de dret mercantil.

Així, una demanda pot iniciar un procediment judicial de reclamació de deute, d’acomiadament o de divorci, per exemple. Per la seva banda, s’interposa una querella en cas de robatori, homicidi o falsedat documental. En aquest cas i a diferència de la denúncia, s’obliga a l’perjudicat personar-se com part en el procediment

Quines diferències hi ha entre un jutjat i un tribunal?

Explicarem profunditat ambdós conceptes perquè entengui una mica millor les diferències entre querella i demanda.

Què és una demanda civil

La demanda és, per tant, la forma en què s’inicien els procediments civils. L’article 23.2 de la Llei d’Enjudiciament Civil (LEC-Llei 1/2000, de 7 de gener) estableix l’obligatorietat d’intervenció d’advocat i procurador, exceptuant els judicis verbals que no excedeixin de 2000 euros i la petició inicial dels procediments monitoris . Per tant, hem d’acudir al nostre advocat de confiança per utilitzar aquesta eina processal.

Per la seva banda, el precepte 399 de la LEC estableix els requisits que tota demanda civil ha d’incorporar:

• Dades identificatives de l’demandant i demandat, amb el domicili en el qual poden ser emplaçats.
• Nom d’advocat i procurador, quan intervinguin.
• Narració de fets de manera ordenada i clara per facilitar l’admissió o negació per part de l’demandat a l’contestar. També s’han d’indicar els documents, mitjans i instruments que s’aporten. Així com una formulació de valoracions sobre els fets que fonamentin les pretensions.
• Fonaments de dret que inclouran l’assumpte de fons plantejat, al·legacions sobre capacitat de les parts, representació de les mateixes, jurisdicció, competència i classe de judici en el qual s’hagi de substanciar la demanda.
• En cas de pretendre diversos pronunciaments judicials, s’han d’expressar amb la deguda separació en la petició. Les peticions que es formulin de forma subsidiària, si les principals siguin desestimades, s’han de fer constar pel seu ordre i separadament.

En cas de pretendre diversos pronunciaments judicials, s’han d’expressar amb la deguda separació en la petició. Les peticions que es formulin de forma subsidiària, si les principals siguin desestimades, s’han de fer constar pel seu ordre i separadament.

Tipus de demandes

A la demanda ordinària també se suma la demanda succinta i altres tipus de demandes especials. La succinta es pot fer en els judicis verbals on no actuï un advocat o procurador. En aquesta s’especifica la petició i s’expliquen els fets en què es basa.

Pel que fa a les demandes especials, aquestes s’especifiquen a l’apartat 439 de la llei. Allà s’estableixen les condicions per a cada cas. Es divideixen per especialitat de la següent manera :.

• Possessió. S’aplica en processos on es busqui retenir o recobrar possessió. I també per demanar a l’tribunal que posi als hereus de béns en possessió d’aquests.
• Drets reals inscrits. S’aplica per fer efectius els drets inscrits en el Registre de Propietat.
• Demandes de divorci o separació. Les condicions que s’apliquen per a aquest tipus de demanda dependran de si es tracta d’una separació de mutu acord o contenciós.
• Divisió judicial d’herència. Perquè es dugui a terme s’ha de presentar l’acta de defunció i el document que faci constar la condició d’hereu de qui interposa la demanda.
• Reclams per incompliment de contracte. Aplica quan es reclama el pagament derivat d’un contracte de venda de béns mobles.
• Demanda d’acció de retracte. És un procediment mitjançant el qual els copropietaris d’un bé poden reclamar per la compra-venda de part de la propietat per part d’un dels titulars.
• Desnonament per impagament. S’aplica quan es deixa de pagar la renda per l’arrendament d’una finca urbana.

Altres tipus de demandes

A més dels que ja hem esmentat, la llei estableix altres classes de demandes. Entre aquestes podem esmentar les demandes de sol·licitud d’aliments entre parents, determinació o impugnació de la filiació, judicis canviaris i processos monitoris.

Què és una querella

La querella inicia els procediments en l’ordre penal. Està regulada en la Llei d’Enjudiciament Criminal (Reial Decret de 14 de setembre de 1882). L’article 270 d’aquest text legal estableix:

“Tots els ciutadans espanyols, hagin estat o no ofesos pel delicte, poden querellar, exercitant l’acció popular que estableix l’article 101 d’aquesta llei”.

I continua:

“També poden querellar els estrangers pels delictes comesos contra les seves persones o béns, o les persones o béns dels seus representats, previ compliment del que disposa l’article 280, si no estan compresos en l’últim paràgraf del 281”.

La querella és, per tant, un acte processal pel qual una persona que es considera ofesa comunica a l’oportú òrgan judicial fets presumptament delictius. A més, l’actor expressa la seva voluntat de convertir-se en part de l’procediment.

La querella s’interposa davant el jutge d’instrucció competent. S’ha de presentar per mitjà de procurador amb poder bastant i ha de ser subscrita per un advocat.

La premissa bàsica perquè una querella sigui admesa és que el fet denunciat revista caràcter de delicte. Això vol dir que la conducta en qüestió ha d’encaixar en algun dels tipus penals recollits en el Codi penal o en la resta de lleis penals especials.

En la querella han de constar les dades identificatives de querellant i querellat, òrgan judicial davant el qual es tramita, l’enumeració de fets presumptament delictius, la data de comissió d’aquests i les diligències i mesures cautelars que se sol·licitin, entre d’altres requisits.

Característiques de la querella

La característica principal d’una querella és que s’interposa davant tribunals penals. Es constitueix com un dret de l’ciutadà per accedir a la justícia.

Entre els requisits formals que ha de tenir una querella estan:

• La identificació de l’querellant i el querellat.
• Ha d’expressar la descripció dels fets, la data i el lloc en el qual van tenir lloc.
• En el document ha de constar la identificació de l’tribunal davant el qual es presenta la querella i les diligències que s’han de dur a terme per comprovar el fet.
• A més, el querellant d’agregar la sol·licitud perquè es duguin a terme aquestes diligències i es prenguin les accions corresponents en contra de l’querellat

El tribunal serà l’encarregat d’admetre o no la querella. Si considera que els fets no constitueixen un delicte, aquesta no serà admesa. Altrament s’iniciarà la investigació corresponent.

Querella vs. denúncia

Una interessant qüestió és l’anàlisi de les diferències entre querella i denúncia. Les dues inicien els procediments en l’ordre penal, donant peu a la investigació de fets suposadament delictius. No obstant això, en la querella l’actor exercita l’acció penal, constituint-se en part acusadora de procediment. La querella és vàlida tant per a delictes públics com privats i la denúncia només és apta en cas de delictes públics (perseguibles d’ofici).

La denúncia és un acte que informa a l’autoritat al voltant de fets constitutius de delictes, circumstància que no implica exercir acció judicial alguna. Es pot tractar d’actes que no afecten directament el denunciant, o sí, però en cap cas converteixen aquest, en principi, en part de l’procediment.

A més, la denúncia no necessita formalitats i pot presentar-se per escrit o verbalment. En la querella, per contra, l’actor es dirigeix, sempre per escrit, contra una persona concreta i precisa la intervenció d’advocat i procurador.

En molts casos aquests termes també s’usen com a sinònims sense que signifiquin el mateix. Encara que siguin eines mitjançant les quals es pot iniciar un procediment judicial cal saber distingir entre tots dos. Per sol·licitar que s’iniciï un procediment penal la querella es presenta davant el jutjat competent. Mentre que la denúncia es fa davant d’una autoritat, que pot ser policia, jutge o ministeri fiscal.

Altres diferències entre denúncia i querella

Podem seguir enumerant diferències entre aquests dos actes:

• Qui fa una denúncia no té obligacions posteriors si s’inicia un procés penal. El querellant si es compromet a actuar a la part acusadora.
• A l’interposar una denúncia, el denunciant pot fer-ho pel seu compte. Per a una querella és necessària la presència d’un advocat i procurador.
• En la querella es declara coneixement sobre el fet i la voluntat de participar en el procés penal. Mentre que la demanda només es declara el coneixement.

Com succeeix amb la diferències entre querella i demanda, aquests conceptes també poden ser confusos. Cal entendre’ls per referir-s’hi de manera apropiada i evitar equivocacions.

Conclusions

Si heu llegit atentament aquest post, ja coneix les diferències bàsiques entre querella i demanda. Quan desitgem iniciar procediments de l’ordre penal, per donar a conèixer fets presumptament delictius, hem de presentar una querella. En la resta de casos (ordres civil, matèries mercantils, contenciós-administratiu i laboral) la demanda és la manera d’iniciar el corresponent procediment.

Per a ambdós casos l’assessoria d’un advocat especialista és necessària. Si requereix d’acompanyament per iniciar o enfrontar algun d’aquests actes, contacteu-nos. Esperem que amb aquest post hagi pogut aclarir els seus dubtes sobre les diferències entre querella i demanda.