En els jutjats i tribunals els jutges i magistrats s’encarreguen d’administrar justícia en nom del Rei. No obstant això, tots dos tipus d’òrgans judicials presenten diferències destacades, que resulta necessari distingir per evitar un mal ús d’aquests termes.
Diàriament escoltes referències, en els mitjans de comunicació, als òrgans que componen el sistema judicial espanyol i hauràs comprovat que, en no poques ocasions, s’empren com a sinònims termes que en realitat no ho són. Sol ocórrer en parlar de jutjats i tribunals. És cert que tots dos són els encarregats d’exercir la potestat jurisdiccional al nostre país, però existeixen diferències significatives entre els uns i els altres.
Resumen del artículo
Legislació
Per conèixer en profunditat el sistema judicial espanyol has de consultar dos textos legals fonamentals: la Llei Orgànica del Poder Judicial (6/1985, d’1 de juliol) i la Llei de Demarcació i Planta Judicial (38/1988, de 28 de desembre).
Ambdues lleis estableixen que l’organització judicial espanyola es compon dels següents jutjats i tribunals: jutjats de pau, jutjats de primera instància i instrucció, de menors, de vigilància penitenciària, del contenciós administratiu, de violència sobre la dona, social, del mercantil, penal, centrals, audiències provincials, Audiència Nacional, tribunals superiors de justícia i Tribunal Suprem. Per la seva banda, el Tribunal Constitucional es troba en el mateix nivell jeràrquic que el Suprem, encara que s’ocupa de competències totalment diferents (vés-la pel compliment dels preceptes constitucionals i pel respecte als drets i llibertats fonamentals continguts en la Carta Magna). També cal fer referència als òrgans de la jurisdicció militar: jutjats togados militars, tribunals militars territorials, Tribunal Militar Central i Sala Cinquena del Tribunal Suprem.
Diferències
Com pots apreciar, l’enumeració que hem realitzat en el paràgraf anterior és una amalgama d’òrgans pertanyents a dues jurisdiccions diferents (ordinària i especial militar), a àmbits territorials igualment diversos (municipi, partit judicial, província, comunitat autònoma, estat…) i a ordres i matèries també dispars (civil, penal, social, contenciós administratiu, vigilància penitenciària, menors, violència contra la dona…).
No obstant això, tots els òrgans ressenyats s’enquadren en dues úniques categories: jutjats o tribunals.
Els primers tenen caràcter unipersonal. En ells, un únic jutge/a exerceix el més alt càrrec i la funció jurisdiccional. A més, coneixen assumptes en primera o única instància (és on s’inicien les reclamacions judicials).
Per la seva banda, els tribunals i audiències són òrgans jurisdiccionals col·legiats, doncs són varis els/as magistrats/as que ostenten la presidència. Es divideixen en sales o seccions i, entre altres assumptes, resolen els recursos plantejats contra les sentències en primera instància.
A Espanya, la carrera judicial consta de tres categories: magistrat del Tribunal Suprem, magistrat i jutge. Els primers gaudeixen d’un estatut especial, regulat en la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ). Únicament adquireixen aquesta categoria els qui passen a exercir, de forma efectiva, funcions jurisdiccionals com a membres d’aquest tribunal.
L’accés a la carrera judicial al nostre país funciona així: en primer lloc s’adquireix la condició de jutge en un òrgan de caràcter unipersonal (jutjat). Després i passats almenys tres anys, és possible accedir a la de magistrat, podent ocupar a partir d’aquest moment posats en òrgans col·legiats (tribunals) o unipersonals.
Els òrgans unipersonals, excepte els jutjats de pau, tenen les seves seus en les capçaleres de partits judicials (jutjats de primera instància i instrucció), capitals de província (social, del contenciós administratiu…) i de l’Estat.
Els òrgans col·legiats són: audiències provincials, tribunals superiors de justícia, Audiència Nacional i Tribunal Suprem. Tenen les seves seus a les capitals de província, capitals autonòmiques i a Madrid (Audiència Nacional i Tribunal Suprem), com a capital de l’Estat que és.
Conclusió
En resum, els jutjats són òrgans unipersonals al càrrec d’un/a sol/a jutge/a. S’encarreguen de conèixer assumptes en primera o única instància i la majoria d’ells se situen en les capçaleres dels partits judicials i capitals provincials. Per la seva banda, els tribunals posseeixen caràcter col·legiat, per ostentar la seva presidència diversos magistrats, resolen en segona instància i es troben en capitals de província, autonòmiques i a Madrid.
Si desitges aprofundir en les diferències i en les característiques dels diferents òrgans judicials espanyols, des de Garanley Advocats et recomanem que facis un cop d’ull als textos legals que indiquem en el post i et recordem que estem al teu servei per solucionar qualsevol dubte que se’t plantegi.
