Advocats especialistes d'alcoholèmia a Barcelona
Defensa penal del delicte d'alcoholèmiay judicis ràpids
En Garanley advocats estem especialitzats en casos d’alcoholèmia, delictes contra la seguretat viària i accidents de trànsit.
Comptem amb una àmplia experiència que ens permet defensar amb èxit als conductors involucrats en procediments penals derivats de la conducció sota els efectes de l’alcohol.
Si no t’oposes al procés penal i intervé de mediador un advocat especialista en alcoholèmia pot suposar una reducció en la sol·licitud de pena, a favor dels interessos de l’imputat per conduir sota els efectes de l’alcohol.
“La declaració que facis pot determinar la teva condemna o la teva absolució”
Sol·licita informació amb un dels nostres advocats especialistes en alcoholèmies.
Preguntes freqüentsrelacionades amb el delicte d'alcoholèmia
Conduir un vehicle motoritzat sota la influència de begudes alcohòliques. És sancionable penalment un resultat de la prova d’alcoholèmia superior a 0,60 mil·ligrams per litre d’aire espirat.
La taxa d’alcoholèmia es determina realitzant la prova d’alcoholèmia per mitjà d’un alcoholímetre (aparell que s’usa per a realitzar la prova i que dóna un indici sobre la taxa d’alcohol del conductor). El conductor ha de bufar en l’alcoholímetre per a obtenir el resultat en la pantalla digital incorporada.
Si el resultat d’aquest mesurament previ és positiu, es realitzarà la prova amb un “etilómetro”. Es bufarà de nou, dues vegades (amb 10 minuts de separació entre totes dues proves), i el etilómetro produirà dos tiquets indicant la taxa d’alcohol en aire espirat. Aquests dos tiquets són incorporats a l’atestat que serviran com a prova de càrrec en el judici.
Quan el resultat de la prova d’alcoholèmia és positiu, el conductor podrà sol·licitar una prova de contrast, és a dir, una anàlisi de sang o orina que permeti determinar la concentració de l’alcohol en sang. Totes aquestes proves permeten la defensa més eficaç en judici per part dels seus advocats.
Alcoholèmia: Conduir sota els efectes de l’alcohol
És la concentració d’alcohol en sang o en aire expirat és la quantitat de grams o mil·ligrams que existeixen en un litre de sang o d’aire, respectivament. La màxima concentració en sang s’aconsegueix entre els 30 i els 90 minuts després d’haver-se produït la seva ingestió.
La taxa màxima d’alcoholèmia que es pot aconseguir depèn d’una sèrie de variables com: la quantitat d’alcohol ingerit, el tipus de beguda que es consumeixi i la rapidesa amb que s’ingereixi, si s’ha menjat o no i el pes, el sexe i l’edat de la persona.
Quina és la taxa màxima d’alcohol permesa administrativament?
La taxa màxima d’alcoholèmia permesa en la normativa administrativa de trànsit és la següent:
CONDUCTOR | TAXA EN AIRE | TAXA EN SANG |
GENERAL | 0,25 mg/l | 0,5 g/l |
NOVELL | 0,15 mg/l | 0,3 g/l |
PROFESSIONAL | 0,15 mg/l | 0,3 g/l |
Resultats de la prova
- Entre 0,60 mg/l i 0,25 mg/l es tracta d’una infracció administrativa (no un delicte). No obstant això, altres proves en contra del conductor (declaracions dels agents sobre la simptomatologia del conductor en el judici), poden demostrar que s’estigui conduint sota la influència de l’alcohol. Per tant, encara que una lectura sigui inferior a 0,60, el jutge podrà igualment estimar que s’ha comès el delicte de conducció sota la influència de begudes alcohòliques (“alcoholèmia”), si la resta de les proves així ho demostren.
- Si és superior a 0,60 mg/l no és necessària més prova de càrrec i podrà ser condemnat per delicte.
Tipus de sancions
Les sancions que s’imposen per conduir sota els efectes de l’alcohol poden ser de 2 tipus:
- Sanció administrativa: sanció per infracció administrativa molt greu per la policia municipal, la Guàrdia Civil o altres autoritats de trànsit amb multa de fins a 500 € i la pèrdua dels punts del carn.
- Sanció penal: Privació del dret a conduir vehicles a motor i ciclomotors per temps d’1 a 4 anys.
I a més, un dels següents:
- Presó de 3 a 6 mesos
- Multa de 6 a 12 mesos
- Treballs en benefici de la comunitat de 31 a 90 dies.
També tindrà els següents efectes:
- Decomís del vehicle per considerar-se instrument del delicte.
- Si la pena de retirada de permís de conduir té una durada de 2 anys o més, implicarà la pèrdua del permís de conduir.
Els agents poden immobilitzar el vehicle i si suposa un obstacle per a la circulació. Les despeses derivades de la immobilització del vehicle, el seu trasllat o el seu dipòsit, corren a compte del conductor del vehicle. No obstant això, si conductor fos acompanyat, podrà conduir el vehicle el seu acompanyant (si també té permís de circulació i prèvia prova d’alcoholèmia amb resultat negatiu).
Si l’alcoholèmia es tramita per la via del judici ràpid, el conductor pot reconèixer la seva culpabilitat davant el Jutjat d’Instrucció i beneficiar-se d’una rebaixa en un terç de la pena.
No pot sancionar-se la mateixa infracció (la conducció sota la influència de begudes alcohòliques) per la via penal i per la via administrativa al mateix temps. És per això que es tramitarà primer per la via penal i, si el jutge, després del judici absol a l’imputat, és possible que les autoritats de trànsit iniciïn els tràmits per a sancionar la infracció per via administrativa.
Si has estat denunciat per un delicte d’alcoholèmia és essencial que t’assisteixi un advocat penalista especialista en delictes d’alcoholèmia.
La intervenció d’un advocat expert en la matèria pot significar una gran diferència en el resultat de la pena i evitar les greus conseqüències que pot tenir per a tu una condemna penal.
En aquests casos, tens dret a:
- Demanar que una altra persona que estigui present comprovi que entre totes dues proves transcorren almenys 10 minuts.
- Formular el teu mateix o algun acompanyant, les al·legacions que considereu oportunes i de les quals ha de deixar-se constància en la diligència expedida.
- Contrastar els resultats obtinguts amb el etilómetro mitjançant una anàlisi de sang.
Cal tenir en compte que si el resultat de l’anàlisi també és positiu, estarem obligats a abonar les despeses derivades de la seva realització; en cas contrari, les despeses seran suportades per l’administració.
Normativa reguladora
La normativa que regula aquest delicte, així com la resta de delictes contra la seguretat viària, es troba en el Codi Penal, articles 379 i següents, on sintetitzen:
Conduir a velocitat superior a 60 km/h en via urbana o 80 km/h en via interurbana a la permesa reglamentàriament, serà penat amb presó de tres a sis mesos o multa de 6 a 12 mesos o amb treballs en benefici de la comunitat de 31 a 90, i sempre amb la de privació de conduir vehicles a motor i ciclomotors d’1 a 4 anys.
Amb les mateixes penes anteriors, si condueix sota la influència de drogues tòxiques, estupefaents, substàncies psicotròpiques o de begudes alcohòlica si la taxa d’alcohol en aire espirat és superior a 0,60 mil·ligrams per litre o amb una taxa d’alcohol en sang superior a 1,2 grams per litre.
Existeix una altra normativa que resulta d’aplicació indirecta i que regula el trànsit en l’àmbit administratiu (no penal), és la següent:
- Reial decret 1428/2003, de 21 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament General de Circulació.
- Reial decret 2822/1998, de 23 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament General de Vehicles.
- Reial decret 339/1990, Llei sobre trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat viària.
- Llei 18/1989, de 25 de juliol, de Bases sobre Trànsit, Circulació de Vehicles a Motor i Seguretat Viària.
El test de alcoholemia que se realiza en los controles se efectúa con un etilómetro reglamentario, para detectar la tasa de alcohol del conductor. Este aparato emplea el aire espirado y determina de forma cuantitativa el grado de impregnación alcohólica del usuario.
Tal y como se establece en el Reglamento General de Circulación, todos los conductores de vehículos y bicicletas están obligados, si así se les reclamara, a someterse a estas pruebas. También deben realizarlas el resto de usuarios de la vía, cuando se vean implicados en accidentes de tráfico.
Los agentes encargados de la vigilancia del tráfico son los responsables de efectuar los test de alcoholemia y drogas. Aquéllos pueden someter a estas pruebas a los siguientes usuarios:
- Viandantes o conductores implicados directamente como posibles responsables en un siniestro de circulación.
- A quienes conduzcan con evidentes síntomas de estar bajo la influencia de bebidas alcohólicas.
- A conductores denunciados por comisión de infracciones establecidas en el Reglamento de Circulación.
- A cualquier conductor que sea requerido, dentro de los programas preventivos de alcoholemia ordenados por la autoridad.
A petición del usuario o cuando lo ordene la autoridad judicial, se puede repetir el test a efectos de contrastar los resultados. En tal caso, es posible adoptar otros mecanismos, como análisis de sangre u orina.
Práctica de la prueba
Cuando el resultado del test arrojara una impregnación alcohólica superior a 0,5 gramos de alcohol por litro de sangre o 0,25 miligramos de alcohol por litro de aire espirado, el agente someterá al usuario a una segunda prueba de detección. Esos límites son los establecidos legalmente y los que no pueden superarse. En el caso de los conductores profesionales, el tope se halla en 0,15 miligramos por litro de aire espirado y en 0,3 miligramos por litro de sangre.
Entre la primera y la segunda prueba debe mediar un tiempo mínimo de 10 minutos. Los agentes han de informar al respecto a los interesados, además de comunicarles el derecho que les asiste a plantear las alegaciones que estimen convenientes y a contrastar los resultados con analíticas de sangre u orina en un centro médico. Si, finalmente, el conductor decide esto último, los agentes han de adoptar las medidas más adecuadas para realizar el traslado al centro de salud u hospital más próximo al lugar de los hechos.
En caso de ser positivas todas las pruebas, los agentes procederán a la inmediata inmovilización del vehículo. Pero dicha inmovilización también puede acordarse en caso de negativa del usuario a hacerse la prueba de alcoholemia. Además, los gastos ocasionados por el traslado y depósito del vehículo correrán a cuenta del conductor.
Negarse a realizar la prueba de alcoholemia puede constituir un delito, aparte de las sanciones administrativas que se derivan de tal acción.
En España, la mitad de los accidente mortales de circulación están relacionados con el consumo de alcohol. El dato es suficientemente importante, como para que las autoridades y la legislación estén a la altura de las circunstancias. En esta ocasión, nos detenemos en una de las armas para combatir este fenómeno, el temido por muchos test de alcoholemia.
Si eres conductor, quizás te hayas preguntado alguna vez si negarte a hacer la prueba de alcoholemia constituye o no un delito y, si así fuera, las consecuencias a las que podrías enfrentarte por tal incumplimiento. A lo largo de este post contestaremos a esa pregunta, además de aclarar cuestiones como el valor probatorio del test y los posibles recursos que pueden interponerse contra el mismo.
Las consecuencias de negarse a realizar el test
La negativa a someterse al test de alcoholemia puede suponer sanciones administrativas o, si existe mediación en accidentes o cuando hay síntomas de embriaguez aguda, un delito.
Aparte de la inmovilización del vehículo, tal y como acabamos de ver, negarse a realizar la prueba de detección alcohólica conlleva otras graves consecuencias. En primer lugar, debes leer con detenimiento el artículo 383 del Código Penal: “El conductor que, requerido por un agente de la autoridad, se negare a someterse a las pruebas legalmente establecidas para la comprobación de las tasas de alcoholemia y la presencia de las drogas tóxicas, estupefacientes y sustancias psicotrópicas a que se refieren los artículos anteriores, será castigado con las penas de prisión de seis meses a un año y privación del derecho a conducir vehículos a motor y ciclomotores por tiempo superior a uno y hasta cuatro años”. Este delito contra la seguridad vial, por tanto, se castiga con penas combinadas de prisión y de privación del derecho a conducir.
Sin embargo, para hallarse dentro del tipo delictivo del 383 del Código Penal deben cumplirse las siguientes premisas: debe existir un requerimiento expreso y directo del agente, una negativa expresa y directa del usuario, un apercibimiento del primero señalando que la negativa puede acarrear consecuencias penales y una persistencia en la negativa por parte del requerido.
Por otra parte, toda la doctrina estima que el usuario que se negase a realizar la segunda prueba no puede quedar exento de responsabilidad penal, por el mero de hecho de haber realizado la primera.
Pero ahí no termina la cosa. El implicado que se niegue a someterse a la prueba y que presente síntomas de estar bajo la influencia del alcohol puede incurrir en el tipo delictivo contra la seguridad vial que recoge el precepto 379.2 del Código Penal: “…será castigado el que condujere un vehículo de motor o ciclomotor bajo la influencia de drogas tóxicas, estupefacientes, sustancias psicotrópicas o de bebidas alcohólicas. En todo caso será condenado con dichas penas el que condujere con una tasa de alcohol en aire espirado superior a 0,60 miligramos por litro o con una tasa de alcohol en sangre superior a 1,2 gramos por litro”.
Tampoco pueden olvidarse las multas (500 euros) y las detracciones de puntos del carné de conducir (pueden perderse hasta 6).
Por último, debes tener bien presente que, si se han cumplido todos los requisitos y se ha demostrado que el acoholímetro es reglamentario y fiable, es prácticamente imposible anular el valor probatorio del test.
Estar a los mandos de un coche no es un juego de niños. Nadie debería conducir jamás bajo los efectos del alcohol, se ponen muchas vidas en juego por la imprudencia de una única persona. En cualquier caso, un abogado especializado en el tema te asesorará y orientará sobre todas las cuestiones que rodean la negativa a realizar el test de alcoholemia.
¿Puedo negarme a una segunda prueba de alcoholemia?
Hay otra pregunta muy frecuente en lo relativo a los controles de alcoholemia, y es si el conductor puede negarse a realizar un segundo control.
Cuando el agente de policía o de la guardia civil realiza un control de alcoholemia, hace soplar en un primer momento en lo que se denomina un alcoholímetro evidencial. Si da positivo, se realiza una segunda prueba en otro alcoholímetro de precisión –denominado etilómetro-.
Aunque se han producido condenas por negarse a someterse a esa segunda prueba una vez se ha dado positivo en la primera, la Audiencia Provincial de Barcelona ha revocado y dejado sin efecto condenas por tal motivo, razonando que la segunda prueba supone una mayor garantía para el conductor afectado, pero que si éste, habiendo dado positivo en la primera, no quiere someterse a ésta, no incurre en delito de desobediencia, entendiéndose que está dando por bueno el resultado de la primera y que renuncia, por tanto, a la prueba de contraste, lo que no puede ser castigado por ley.
Si una persona está implicada en un delito por alcoholemia, la mejor opción es contar una representación legal adecuada y un abogado de confianza especializado en delitos de alcoholemia.
Contactaamb nosaltres
Responsable del fitxer: Garanley SLP.
Finalitat: Donar resposta a la seva sol·licitud de contacte.
Legitimació: el teu consentiment.
Destinataris: les teves dades es troben allotjats en un hosting privat, titularitat de Solucions Web En línia S.L., allotjat a Espanya.
Podràs exercir els teus Drets d’accés, rectificació,limitació o suprimir les teves dades enviant un email a mail@garanley.com