La successió intestada o abintestat .Què és?

portada-sucesión-intestada-notarial

La successió intestada, també anomenada successió Abintestato, legal o legítima, és aquella que es dóna en el cas successió mortis causa davant la inexistència o invalidesa de testament de la víctima. Donada la necessitat de l’elecció d’un successor, i davant la inexistència de voluntat escrita de la víctima, la Llei supleix aquesta voluntat designant successors per defecte. La successió intestada s’aplica en els següents supòsits:

  • Quan el causant mor sense testament, o bé amb testament nul, o que hagi perdut després la seva validesa.
  • Quan el testament no especifica la institució d’hereu, bé sigui sobre tots o en part dels béns.
  • Quan l’hereu no compleix la condició disposada pel causant en testament per succeir, o bé premor a testador, o renúncia al seu dret a ser nomenat hereu i el testament no assenyala substituts i no opera el dret a acréixer entre els restants cridats a la herència.
  • Per incapacitat de l’hereu instituït per succeir.

En tots aquests casos l’herència passa a regir-se per les disposicions de la successió intestada i operen les disposicions supletoris establertes per llei de manera que en primer lloc hereten els familiars més pròxims en l’ordre determinat pel Codi Civil i, si no la Generalitat de Catalunya. Com a nota a tenir en compte, cal fer referència a la pràctica assimilació que el Codi Civil de Catalunya atorga a les unions estables de parella, a les que atribueix drets successoris pràcticament idèntics als cònjuges.

LA DECLARACIÓ D’HEREUS ABINTESTATO

Quan el causant mor sense deixar testament, cal que un notari procedeixi a realitzar l’oportuna declaració d’hereus. En aquest sentit, cal ressaltar que la Llei de Jurisdicció Voluntària, de 23 de juliol de 2015, ha simplificat extraordinàriament el procediment, ja que és la notaria l’encarregada de realitzar sempre aquesta declaració.

La successió intestada es troba regulada en els articles 912, 913 i 914 de el Codi Civil i en el 55 i 56 de la Llei de l’Notariat.

S’aplica no només quan no hi ha testament a la mort del causant, també quan és nul, ha perdut la seva validesa, no conté declaració d’hereus en tots o una part dels béns etc.

Segons estableix l’article 55 de la Llei del Notariat, “els que es considerin amb dret a succeir abintestat a una persona morta i siguin els seus descendents, ascendents, cònjuge o persona unida per anàloga relació d’afectivitat a la conjugal, o els seus parents col·laterals, podran instar la declaració d’hereus abintestat “.

Per acreditar la no existència de testament, has de sol·licitar un certificat d’últimes voluntats a el Ministeri de Justícia. Es tracta d’un document en el qual es reflecteix l’atorgament o no de testament per part de l’causant difunt.

També has de demanar un certificat d’assegurances amb cobertures de defunció a el mateix organisme.

Amb tots dos documents, el certificat de defunció i altres (el de matrimoni si és el cas, els de naixement de fills, el llibre de família etc.) el notari en qüestió s’encarrega de redactar l’acta de declaració d’hereus. Es tracta d’una escriptura en la qual es reflecteix la mort d’una persona i el nomenament dels corresponents hereus.

És competent, per a redactar l’acta, el notari de l’últim domicili de la víctima, el de el lloc on es trobés la major part de l’herència o el de el lloc de defunció de causant.

És necessària l’assistència de dos testimonis, per corroborar la declaració i la inexistència d’altres hereus. Tots dos poden ser parents de la víctima, sempre que no tinguin interès directe en la successió.

Després de la signatura en notaria, han de transcórrer al menys vint dies fins que el notari ultimi la declaració d’hereus, conclogui l’acta i la protocol·litzi. En l’acta s’indiquen les identitats dels hereus, a més dels drets que per llei els corresponen en l’herència. S’ha de fer constar el dret a exercitar la seva pretensió davant els tribunals, per part dels que no haguessin estat localitzats, no haguessin acreditat el seu dret a l’herència o se sentissin perjudicats.

La declaració d’hereus fa referència als que tenien aquest dret el dia de la mort del causant, encara que després d’aquesta data morís algun d’ells.

En la successió intestada, per tant, és la llei l’encarregada de determinar els parents que hereten i la proporció en què ho fan. En dret comú, els cridats a heretar són, per aquest ordre, els següents:

  • Fills o descendents. Els néts hereten per “representació” (per parts iguals entre ells, la part que hagués correspost a l’progenitor), sense perjudici de la quota legal usufructuària de l’vidu / a en cas de viure
  • Pares o ascendents. Pare i mare reben parts iguals. Si només viu un d’ells, el hereta tot. En cas d’haver mort tots dos, hereten els avis dividint el cabal per la meitat entre les línies materna i paterna.
  • Cònjuge.
  • Germans i nebots.
  • Oncles.
  • Parents col·laterals de 4t grau (cosins, germans d’avis, néts de germans …) ..
  • Estat espanyol. Si no hi tots els anteriors, hereta l’Estat.

A Catalunya, el cònjuge o convivent en unió estable ocupa el segon lloc, després de fills i descendents.

En definitiva, testament i declaració d’hereus no són la mateixa cosa, encara que tots dos poden anar de la mà. La complexa tramitació i la dispar casuística sobre aquestes qüestions fan aconsellable posar-se en mans d’un advocat especialitzat, que s’encarregui de gestionar i portar a bon port la successió en qüestió.

0/5 (0 Reviews)
Comparte este artículo >>
Scroll to Top
More in Dret Hereditari
Què és un marmessor i quines són les seves obligacions?

Et preguntes Què és un marmessor i quines són les seves obligacions? Des del despatx d'advocats a Barcelona vam explicar...

Close