Impost de successions a Catalunya. On i com es liquida?

L’Impost de Successions es liquida en la comunitat autònoma on tenia la seva residència habitual el causant, és a dir aquella en la qual el difunt va viure un major nombre de dies durant els cinc anys immediatament anteriors a la defunció.

L’interrogant que dóna títol a aquest article és una qüestió que se suscita habitualment entre els qui van a rebre una herència, quan aquests i el causant viuen en comunitats autònomes o països diferents. Anem a tractar d’aportar-te una mica de llum sobre aquest tema, però abans coneguem, encara que sigui succintament, l’impost que grava les successions i donacions al nostre país.

El de Successions i Donacions és un impost directe, progressiu i subjectiu, que grava els increments patrimonials a títol lucratiu obtinguts per persones físiques. Els fets imposables d’aquest tribut són:

• Adquisició de béns o drets per mitjà d’herència, llegat o un altre títol successori.
• Adquisició de béns o drets per mitjà de donació o altres negocis jurídics a títol gratuït i inter vivos.
• Percepció de quantitats per beneficiaris de contractes d’assegurances de vida, quan contractant i beneficiari no són la mateixa persona.

Per tant, estem davant un impost subjectiu o personal (si la beneficiària fos una empresa o qualsevol altra persona jurídica hauria de tributar-se en l’Impost de Societats i no en el de Successions i Donacions), que diferencia entre els increments patrimonials mortis causa (herències, llegats…) i els inter vivos (donacions).

Es troba regulat en la Llei 29/1987, de 18 de desembre i en el Reglament de l’impost (Reial decret 1629/1991, de 8 de novembre).

La quota de l’Impost de Successions es fixa aplicant a la base liquidable el percentatge establert per la comunitat autònoma en qüestió (la del lloc de residència del mort).

Per defecte, s’apliquen els percentatges establerts en la llei nacional, els tipus de la qual oscil·len entre el 7,65 i el 34 per cent per a les herències. En últim terme, es fixa un coeficient que varia en funció del patrimoni previ del subjecte passiu i de la relació de parentiu amb el causant.

Recorda que l‘impost de Successions i Donacions és un impost estatal cedit a les comunitats autònomes (rendiment, competències normatives i de gestió…). Per això, la regulació és dispar en funció del territori en el qual ens trobem. Aquest fet genera algunes controvèrsies territorials, algunes de les quals analitzem a continuació.

Territori de liquidació

En quina comunitat autònoma es liquida l’Impost de Societats que han d’abonar els hereus?.

Doncs bé, l’impost es liquida en la comunitat autònoma en la qual el causant tingués la seva residència habitual, amb independència de l’emplaçament dels béns. Cadascun dels hereus ha de presentar l’oportuna liquidació en el model 650.

Ha d’acompanyar-se, a més, el certificat de defunció, el del registre d’últimes voluntats si escau, la declaració d’hereus o document privat amb els béns del mort, fotocòpies dels DNI i certificat d’entitats bancàries sobre saldos en comptes corrents i dipòsits a data de la defunció.

Pot ser que t’estiguis preguntant pel concepte “residència habitual”. En el dret comú aquest terme significa el lloc en el qual el mort hagués viscut més dies durant els 5 anys immediatament anteriors a la defunció. A País Basc i Navarra aquest lapse de temps es redueix a l’any anterior a la defunció.

Però, què ocorre si el causant mort no residia habitualment a Espanya?. En tal cas s’aplica la normativa estatal de l’Impost, pagant el tribut a l’Estat i no a la comunitat autònoma. Això sí, existeix la possibilitat de descomptar l’abonat a un altre estat per un impost similar.

Convé recordar en aquest punt (pot ser que ho recordis d’altres articles en aquest mateix blog) que una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (3 de setembre de 2014) va obrir la possibilitat per reclamar el pagat per no residents per l’Impost de Successions i Donacions.

L’objectiu passa per que aquells puguin beneficiar-se també dels avantatges fiscals establerts per les diferents autonomies, encara quan el pagament de l’impost es faci a l’Estat.

Si causant i hereus residissin fos d’Espanya, aquests últims haurien de tributar tan sol pels béns situats al nostre país, sent aplicable la normativa subsidiària estatal i atribuint-se el rendiment igualment a l’Estat Español.

Imagina, finalment, que ets beneficiari de l’herència que deixa el teu pare, qui residia habitualment en una de les 17 comunitats autònomes espanyoles. Tu, per contra, vius a Roma. En tal cas, també s’aplica la normativa estatal, havent de pagar-se el tribut a l’Estat Español.

Diu l’article 5.2 del Reglament de l’Impost de Successions i Donacions que aquest s’aplica al territori espanyol, deixant al marge el que es disposa en tractats i convenis internacionals subscrits o que se subscriguin pel nostre país.

La quantia de l’impost de successions es determina a partir del valor real dels béns que es van a heretar, restant les càrregues i deutes deduïbles. Aquestes són:

• Deutes, incloses les tributàries, que estiguin en un determinat estat.
• Despeses de testamentaria que adquireixin caràcter litigiós.
• Despeses d’última malaltia, enterrament i funeral.

Reduccions més habituals

• Per parentiu
• Reducció per discapacitat: la quantia dependrà del grau de minusvalidesa.
• Reducció per edat
• Reduccions per segurs
• Reducció per adquisició de béns i drets relacionats amb una activitat econòmica:
• Reduccions per l’adquisició de participacions en entitats

No dubtis a dirigir-te o contactar amb un advocat especialista en herències i successions, perquè resolgui el teu cas, t’assessori i t’ajudi en cas de vulneració de drets legítims.

A Garanley disposem d’un departament de dret hereditari, conformat per professionals disposats a assistir-te en qualsevol qüestió que se’t plantegi.