El testament

Vota este artículo

El testament és un instrument jurídic que permet ordenar la successió i pel qual es disposa la destinació que el testador desitja per als seus béns, una vegada produït la seva defunció. Els comuns poden ser hològrafs, oberts o tancats.


Totes les famílies, tard o d’hora, s’enfronten amb la necessitat de realitzar un testament. Segur que coneix perfectament aquest instrument jurídic, que serveix per ordenar la successió i pel qual vostè disposa la destinació que desitja per als seus béns en morir. Obtenir l’assessorament d’un advocat és el camí més raonable en tal circumstància, doncs aquest professional li aconsellarà sobre la modalitat més adequada i li informarà entorn d’altres qüestions relacionades amb la seva herència.

Amb aquest article, pretenem oferir-li una aproximació a la institució jurídica del testament, per entendre el seu abast, conèixer les diferents formes de manifestar-se i analitzar la regulació de la figura en el dret comú i en territoris amb normes pròpies, com Catalunya.

Què és un testament?

El Codi Civil defineix el testament com “l’acte pel qual una persona disposa per després de la seva mort de tots els seus béns o de part d’ells”. Per tant, es tracta d’un instrument en el qual el testador assenyala les persones que li succeiran en tot o en una part dels seus béns i drets. El testador, segons indica l’article 668 del Codi Civil, pot disposar dels seus béns a títol d’herència o de llegat. Un hereu és la persona que succeeix en un conjunt de béns o drets (universalitat), ocupant la mateixa posició jurídica que el causant. Per la seva banda, legatari és aquell que succeeix en béns concrets.

El testament és un acte personalísimo i individual, que prové de la voluntat humana manifestada en forma intel·ligible. A més, es caracteritza perquè ha d’expressar-se lliurement. No en va, són nuls els testaments atorgats amb violència, dol o frau. Es tracta d’un acte de disposició que només produeix efectes després de la mort del testador.

Per tant, no constitueix testament un esbós, un prec o un simple consell entorn de la destinació dels béns. Estem davant una acció solemne, formal i essencialment revocable. Hem de tenir en compte que l’últim testament és el vàlid i, tret que expressi una altra cosa, deixa sense efecte tots els anteriors. Un testament no només serveix per disposar la destinació dels béns, també pot referir-se a drets o altres aspectes que importin al testador. Així, poden incloure’s:

  • Reconeixements de fills.
  • Nomenaments de tutors per als fills.
  • Revocacions de testaments precedents.
  • Autoritzacions de tècniques de reproducció assistida post mortem.
  • Nomenaments i exclusions d’administradors.

Tenen capacitat per testar els majors de 14 anys, sempre que el testament no sigui hològraf (manuscrit). En aquest últim cas es requereix la majoria d’edat.

Formes de testament

El testament pot ser comú o especial. Els comuns es divideixen, al seu torn, en:

  • Hològrafs.

Els realitza el testador de pròpia mà (no han d’emprar-se mitjos mecànics). Contenen la signatura d’aquell, el lloc, la data en la qual s’atorguen i la voluntat expressa de testar. Només poden ser redactats per persones majors d’edat. En un termini de cinc anys, després de la defunció del testador, el testament hològraf ha de presentar-se en el jutjat de primera instància, per procedir a la seva convalidació. Després de comprovar la seva autenticitat, es procedirà a la formalització del mateix i a l’enviament de l’original a un notari.

Requisits del testament hològraf

  • El testament ha d’estar escrit a mà. Un text redactat a màquina o ordinador invalida l’acte. Es tracta de buidar qualsevol tipus de dubte entorn de l’autoria de la redacció, perquè el notari pugui donar fe de la identitat del signatari, una vegada es produeixi la defunció. Molt important: ha d’emprar-se ploma o bolígraf, mai llapis.
  • El testador ha de ser major d’edat. Així ho estableix l’article 688 del Codi Civil.
  • El testament ha de recollir la data completa de l’atorgament (dia, mes i any) i la signatura del testador.
  • Ha de quedar explícita la voluntat d’atorgar testament per part del signatari. Pot semblar una obvietat, però és necessari que aquesta voluntat sigui palesa i clara, per evitar arguments o interpretacions posteriors contra la mateixa.
  • Ha d’assenyalar-se, igualment, la identitat de les persones que es desitgen instituir com a hereus, legataris, usufructuaris etc. En aquest sentit, cal que s’indiquin noms i cognoms dels mateixos i els béns que es deixen a cadascun d’ells.
  • Les paraules ratllades ha de salvar-les el testador sota la seva signatura.
  • Oberts.

Els testaments oberts s’atorguen davant notari. Aquest s’encarrega de conservar els originals. En certes ocasions, es necessita la presència de testimonis (quan el testador no sap o no pot signar, és invident, no sap o no pot llegir etc.). Els testaments oberts especials s’atorguen en perill de mort o d’epidèmies. En aquests casos i prescindint de la presència d’un notari, poden expressar-se davant de cinc o de tres testimonis respectivament. En tots dos casos, el testament caduca passats dos mesos des del cessament del perill.

  • Tancats.

Els testaments tancats han de realitzar-se per escrit, de puny i lletra o emprant mitjos mecànics. En un i un altre cas han d’anar signats pel testador al final (en el primer cas) i en totes i cadascuna de les pàgines (si s’utilitzen mitjos mecànics o ho redacta un tercer). El testament s’introdueix en un sobre tancat i es lliura a un notari, que s’encarregarà d’autoritzar-ho. El testador no revela les seves últimes voluntats en tot el procés.

Després de l’aixecament d’acta d’atorgament per part del notari, el sobre podrà conservar-ho el testador, encomanar-ho a una persona de la seva confiança o deixar-ho a poder del notari. Una vegada produït la defunció, la persona que custodia el testament ho lliurarà en el jutjat (termini màxim de 10 dies), que procedirà a comprovar l’autenticitat del document. L’articles 766 del Codi Civil assenyala que són testaments especials:

  • El militar.

Es permet, en situacions de guerra, que els militars atorguin testament davant un oficial que tingui, almenys, la graduació de capità, així com davant el capellà o el metge que li atengui. Aquest tipus de testaments caduca als quatre mesos des que el testador deixa d’estar en campanya.

  • El marítim.

Es tracta d’un testament que s’atorga durant una travessia marítima, per qualsevol persona que viatja a bord del buc. Es realitza davant el comandant o davant el capità, segons es tracti d’un vaixell militar o un mercant. També té una validesa de quatre mesos, aquesta vegada des de la data de desembarcament.

  • L’atorgat en un país estranger.

Qualsevol ciutadà espanyol pot atorgar testament fora del nostre país, seguint les normes de la nació en la qual es trobi. A Espanya no posseeixen validesa els testaments mancomunats. També és possible atorgar testament davant un agent diplomàtic amb funcions notarials.

Les especialitats del testament a Catalunya

Existeixen particularitats en funció dels diferents territoris de l’estat espanyol. Així, la Llei 10/2008, de 10 de juliol, del llibre quart del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les successions, estableix la invalidesa dels testaments atorgats només davant testimonis. Es recullen tres tipus de testament: obert, tancat i hològraf. A més, es regulen els codicils i les memòries testamentarias.

En els codicils, els otorgantes disposen dels béns per testar, addicionen alguns elements al testament, ho modifiquen parcialment i, mancant aquest, poden dictar disposicions successòries a càrrec dels hereus abintestat. Molt ha plogut des del testamentum del dret romà, precedent de la figura jurídica que emprem en els nostres dies. Al llarg de tots aquests segles s’han escrit rius de tinta sobre el testament i la seva importància social. Aquesta institució ha marcat la història de moltes famílies i ha inspirat centenars d’obres literàries o cinematogràfiques.

 


Preguntes freqüents sobre el testament

Com localitzo un testament d’una persona morta fa 25 anys?

Localitzar un testament, quan aquest s’ha realitzat fa molts anys, pot ser una tasc àrdua, però no impossible, ja que si el testament va ser degudament registrat davant notari no suposarà major problema.

Els tràmits administratius per localitzar un testament se solen iniciar, per exemple, quan els hereus, per motius aliens a la seva voluntat, desconeixien la defunció del testador i la seva condició d’hereus legals; o quan es reclama una herència per considerar que no es van respectar les últimes voluntats del mort. Són alguns dels motius per localitzar un testament, però lògicament no l’únic.

Posem un exemple pràctic:

Per localitzar un testament, el primer és constatar que efectivament la persona morta va deixar constància de les seves últimes voluntats.

En el Registre Civil i en el Registre General d’Actes d’Última Voluntat es pot sol·licitar un certificat de defunció i conèixer si la persona va fer testament abans de morir.

En el Registre d’Actes d’Última Voluntat s’inscriuen els testaments per garantir el coneixement de la seva existència després de la defunció de la persona o testador.

El notari, en atorgar-se un testament, ha de comunicar al seu corresponent Col·legi Notarial la persona i data de l’atorgament, informació que el Col·legi remetrà al Registre General d’Actes d’Última Voluntat, dependent de la Direcció general dels Registres i del Notariado del Ministeri de Justícia.

Certificat d’actes d’última voluntat

El certificat d’actes d’última voluntat confirma si la persona difunta va deixar testament, i si així, el lloc, data i nom del notari davant qui va ser atorgat. Certificat que poden sol·licitar els possibles hereus (per exemple, per a la declaració d’hereus, per al cobrament d’una pòlissa d’assegurança o per a un procés judicial, entre altres motius), i amb el qual podran dirigir-se al notari per sol·licitar còpia del testament.

El testador, per llei, està en el seu dret de no donar a conèixer el contingut del seu testament als seus hereus. No obstant això, després de la defunció, aquests, així com aquelles persones que, en cas de no haver-hi testament o declarar-se nul, poguessin tenir dret a una part de l’herència, poden sol·licitar una còpia del testament registrat i dipositat davant notari.

Però, què succeeix si el testament va ser fet fa més de 25 anys?

El testament original roman en la notaria en la qual es va signar durant 25 anys. Una vegada transcorregut aquest temps, els testaments es remeten al Col·legi de Notaris o al districte notarial corresponent.

Tal com hem vist, si el testament va ser degudament atorgat -davant notari-, la seva localització serà qüestió de temps, el que es triga a resoldre els tràmits administratius que hem indicat.

Una altra cosa diferent seria si el testador hagués deixat testament de pròpia mà (testament hològraf) i no hi hagués constància de cap registre o atorgament. En aquest cas, l’opció és buscar entre els papers i pertinences del mort, si realment tenim constància que va deixar escrites les seves últimes voluntats.

Puc redactar el meu propi testament, sense necessitat d’acudir al notari?

El testament hològraf està regulat en el Codi Civil i perquè sigui vàlid han de complir-se escrupolosament certs requisits: només poden atorgar-ho els majors d’edat, ha d’estar escrit a mà pel testador, ha d’indicar la data completa i les paraules esmenades han de ser aclarides, pel signant, en la corresponent nota.

Segur que has vist més d’una pel·lícula americana, en la qual l’advocat del mort s’encarrega d’obrir i realitzar la lectura del testament, redactat en vida pel propi client. Tal vegada t’hagis preguntat si al nostre país aquest fet és legal, és a dir, si la llei recull la possibilitat de redactar el nostre propi testament sense acudir a un notari. Doncs bé, la resposta a aquest interrogant pots trobar-la en els articles 688 a 694 del Codi Civil. Efectivament, el testament hològraf o “de puny i lletra” és senzill, confidencial i barat, perquè l’interessat pot confeccionar-ho per si mateix, prescindint en principi del notari.

No obstant això, has de tenir en compte que, a la mort del testador, el testament ha de protocolizarse i, aquesta vegada sí, ha d’acudir-se a un notari.

El testament hològraf ha de respectar diverses formalitats i una sèrie de premisses escrupolosament, perquè tingui plena validesa i no es declari nul.

Després de la defunció…

Com vam assenyalar anteriorment, després de la mort del testador el testament ha de protocolizarse. Però, què significa això exactament?. Abans de l’entrada en vigor de la Llei 15/2015, de 2 de juliol, de Jurisdicció Voluntària, el document havia de presentar-se, en un termini de cinc anys, davant el jutjat de primera instància corresponent a l’últim domicili del signatari o al del lloc en el qual s’hagués produït el decés. I, qui estava autoritzat per realitzar aquesta acció?. Podia realitzar el lliurament la persona que tingués en poder el testament o tota aquella que posseís cert interès en el mateix.

Si el jutge estimava l’autenticitat del document, continuava la protocolización davant notari. Quan l’òrgan judicial conclogués que el testament no era vàlid cabia el corresponent recurs. Després d’una resolució judicial definitiva, només era possible seguir els llits de la successió intestada.

La citada Llei de Jurisdicció Voluntària ha incorporat importants modificacions al procediment de adveración i protocolización dels testaments hològrafs. El gran canvi radica en la substitució del jutjat de primera instància de l’últim domicili del testador pel de el Notari corresponent. Així les coses i tal com preceptúa l’article 689 del C. c., és el Notari l’encarregat d’estendre l’oportú acta de protocolización de conformitat amb la legislació notarial.

Recorda que a Catalunya no s’ha derogat l’article 421.18 del Codi Civil Català, per la qual cosa el jutge encara pot encarregar-se d’avalar aquest tipus de testaments.

Després de la reforma legal operada en el dret comú, el Notari és, per tant, l’encarregat d’efectuar el procediment de certificació i protocolización. Ara bé, els interessats que discrepin del seu criteri poden impugnar davant els tribunals, oposar-se o reivindicar l’autenticitat o no de l’oportú testament hològraf.

Terminis de protocolización

A l’hora de protocolizar un testament hològraf has de tenir bé presentis els següents terminis:

  • A partir de la defunció del testador, cinc anys per presentar el testament davant Notari. A Catalunya el termini és de quatre anys.
  • Deu dies des que es té coneixement de la defunció del testador.
  • L’article 690 estableix: “la persona que tingui en el seu poder un testament hològraf haurà de presentar-ho davant notari competent en els deu dies següents a aquell que tingui coneixement de la defunció del testador. L’incompliment d’aquest haver de li farà responsable dels danys i perjudicis que hagi causat”.

Com pots apreciar, el testament hològraf és el més íntim de tots, barat i senzill de fer (basten un bolígraf i uns quants folis). A més, pot ser útil en casos d’emergència o en situacions de risc. No obstant això, existeixen alguns inconvenients, que convé repassar abans de prendre una decisió. D’una banda, la falta d’assessorament legal deriva en la nul·litat de molts d’ells. D’altra banda, és important no obviar el complex, i de vegades car, procediment de protocolización posterior a la defunció, a més del risc de desaparició o destrucció del document.

Testament i declaració d’hereus: són el mateix?

Encara que són institucions diferents, testament i declaració d’hereus estan íntimament vinculades. Analitzem els seus punts de connexió i diferències.

És probable que aquests dos conceptes et sonin, perquè totes les famílies passen per processos similars en morir els pares o els avis. Pot, no obstant això, que no encertis a definir amb exactitud tots dos termes, que lògicament estan íntimament relacionats. Si és així, has de tenir una idea ben clara: testament i declaració d’hereus no són la mateixa cosa, perquè la segona s’efectua sense necessitat d’existir el primer.

Per tant i perquè tinguis meridianamente clares ambdues definicions, hem de començar dient que existeixen dues formes de nomenament dels hereus. Pot realitzar-se a través de manifestació de la voluntat del testador (en cas d’existir testament) o per mitjà de designació legal realitzada després de la mort del causant (“abintestat”). Ambdues accions tenen com a objecte el nomenament dels hereus del testador, encara que el testament va més enllà i pot contenir altres estipulacions.

Comptat i debatut, el nomenament d’hereus pot realitzar-se per via testamentaria o per via notarial quan mor el causant sense deixar testament (declaració d’hereus abintestato).

Nomenament d’hereus per via testamentaria

El testament és un document, en general de caràcter notarial, en el qual el testador pot nomenar als seus hereus o legataris. En el mateix és possible incloure igualment altres clàusules, com les relacionades amb el reconeixement de fills, nomenament de tutor, de marmessors, administradors etc.

Recordem que els testaments comuns són: l’hològraf, l’obert i el tancat. Dins dels testaments especials es troben: el militar, l’atorgat a l’estranger i el marítim.

En Garanley disposem d’un equip d’advocats experts en dret hereditari, que t’assessoraran sense compromís en matèries com a atorgament de testaments, últimes voluntats, reclamació d’herències, successions testamentaria i abintestato etc. No ho dubtis i posa’t en contacte amb nosaltres. La interacció amb els nostres lectors i la solució als problemes que ens plantegen els clients són les principals raons de ser d’aquest despatx.