La desheretament a l'herència

La desheretament és un acte jurídic, pel qual es priva a un hereu forçós de la legítima que li correspon legalment. Ha de realitzar-se a través de testament i fonamentar-se en algunes de les causes establertes en el Codi Civil. En un parell de sentències recents, el Tribunal Suprem ha inclòs el maltractament psicològic en aquesta llista de motius.

Els processos hereditaris, en ocasions, acaben trencant les famílies aparentment més unides. Potser hagis sentit la història d’un home, Alberto (nom fals), que va enganyar i va maltractar psicològicament a la seva mare, Flora (nom fals), perquè aquesta li donés tots els seus immobles. Flora va acabar retirant-li la legítima en el testament, per deixar tot el seu patrimoni a una altra filla. L’anciana va morir mesos després, però mai va arribar a conèixer si la seva voluntat es va complir finalment. Alberto va pledejar i l’Audiència Provincial de Castelló li va retornar la legítima. No obstant això, una sentència del Tribunal Suprem de gener de 2015 va revocar aquesta resolució, recolzant així els desitjos de la mare.

D’aquesta forma, l’Alt Tribunal va equiparar el maltractament psicològic al físic com a causa de desheretament, reinterpretant l’establert en l’article 853.2 del Codi Civil. El Tribunal Suprem va tenir en compte la relació entre mare i fill (aquest va arrabassar dolosament els béns de l’anciana i la va deixar sense ingressos amb els quals fer front a l’etapa final de la seva vida).

Segons la sentència, “l’home va maltractar psíquicament i de manera permanent i intensa a la seva mare des del 31 de desembre de 2003, data en la qual li va arrabassar el seu patrimoni, fins que la mateixa va morir el 12 d’abril de 2009, sense intenció alguna de retornar-li-ho, més aviat al contrari”.

Aquesta resolució del Suprem, no obstant això, no va ser la primera a marcar aquest rumb jurisprudencial. Al juny de 2014, el mateix tribunal va donar al trast amb les pretensions d’uns fills de Màlaga, que van menysprear i van abandonar al seu pare. Aquest va patir una greu malaltia durant set anys i, després de sofrir la desatenció dels seus plançons, va acabar retirant-los la legítima. Els fills van lluitar pel que se suposava els corresponia, fins que el Tribunal Suprem va donar la raó, finalment, al progenitor.

Aquesta jurisprudència ha provocat un augment de les consultes sobre desheretament en notaries i despatxos d’advocats. Només en 2014 aquest increment va rondar el 18 per cent. La casuística és complexa i, per això, un bufet especialitzat és la millor garantia.

Resumen del artículo

Què és la desheretament?

L’acte de desheretament priva a un hereu forçós de la seva legítima. Ha de realitzar-se per mitjà de testament i en funció de causes establertes legalment. Tingues en compte que, si s’ometen aquestes premisses, els tribunals poden anul·lar el procés.

Fora de les causes regulades expressament per la llei no pot produir-se, per tant, la desheretament. Aquest numerus clausus es troba recollit en el Codi Civil. En concret, l’article 853 estableix: “Seran també justes causes per desheredar als fills i descendents, a més de les assenyalades en l’article 756 amb els nombres 2º, 3º, 5º i 6º, les següents: 1º Haver negat, sense motiu legítim, els aliments al pare o ascendent que li deshereda. 2º Haver-li maltractat d’obra o injuriat greument de paraula”.

El tenor literal de l’article 756, per la seva banda, és el següent: “Són incapaços de succeir per causa de indignidad: …2º El que anàs condemnat en judici per haver atemptat contra la vida del testador, del seu cònjuge, descendents o ascendents. 3º El que hagués acusat al testador de delicte al que la llei assenyali pena no inferior a la de presidi o presó major, quan l’acusació sigui declarada calumniosa…5º El que amb amenaça, frau o violència, obligués al testador a fer testament o a canviar-ho. 6º El que per iguals mitjans impedís a un altre fer testament, o revocar el que tingués fet, o suplantés, ocultés o alterés un altre posterior.”

Com pots comprovar, estem centrant-nos en la desheretament a fills i descendents. No obstant això, també és possible desheredar a un pare o ascendent i al propi cònjuge. El Codi Civil regula les causes per a tots dos suposats.

Arribats a aquest punt convé fer una important distinció. En referir-nos als preceptes 853 i 756 del Codi Civil, parlàvem de conceptes diferents: desheretament en el primer cas i indignidadper succeir en el segon. Tingues present que, mentre la primera requereix testament i únicament afecta a descendents, ascendents i cònjuges, la segona pot fer-ho a qualsevol persona i opera amb o sense testament. A més, la indignidad ha de provar-se en tot cas i la desheretament només quan és contradita.

Si el desheretat negués la causa al·legada, els altres hereus podrien acreditar la seva certesa davant el jutge. En aquests casos només són vàlids els llegats i disposicions testamentariasefectuades al marge de les legítimes.

Conseqüències de la desheretament

La conseqüència fonamental de la figura és que el desheretat queda privat de la seva legítima i de participar en el cabal. Si en vida del testador aquest hagués donat algun ben al desheretat, l’acció es consideraria absolutament vàlida i resultaria impossible la seva revocació, tret que la causa de desheretament fos també motiu de la revocació de la donació.

Pot ser que et preguntis què ocorreria si es produís, a posteriori, una reconciliació entre testador i desheretat. Doncs bé, en tal caso la desheretament quedaria sense efecte.

Una altra qüestió que genera molts dubtes és la situació en la qual queden els fills del desheretat. La legítima d’aquell es transmet directament a aquests, els qui mantenen al seu favor els drets que originàriament pertanyien al primer. És a dir, els plançons conserven el seu estatus d’hereus forçosos.

La desheretament, en definitiva, està més en el candelero que mai, a causa de les últimes novetats jurisprudencials. El Tribunal Suprem ha optat per interpretar flexiblement el precepte 853.2 del Codi Civil, considerant el maltractament psicològic com una modalitat més del maltractament d’obra. Es trenca, d’aquesta manera, la rígida aplicació que de l’article es feia fins al moment.

És possible desheredar a un fill a Espanya? La legítima i les seves excepcions

La figura jurídica de la “legítima” impedeix que els pares puguin desheredar legalment als fills al nostre país, almenys als territoris en els quals regeix el dret comú. No obstant això, molts sectors advoquen per la supressió d’aquesta institució vuitcentista.

Des de l’inici dels temps, a l’ésser humà li ha preocupat en gran manera la brevetat de la vida, el seu desenllaç i la situació de desemparament en la qual queden els familiars més reunits al finat. Ja el dret romà va abordar tímidament la institució jurídica de la “legítima”, consolidada pel dret germànic i instaurada definitivament en el Codi Civil espanyol de 1889. Ara, aquest instrument que obstaculitza la llibertat absoluta a l’hora de testar està més en qüestió que mai i en algunes comunitats autònomes s’ha rebaixat o té un caràcter merament simbòlic.

Com a principi general, al nostre país no és legal desheredar a un fill, ja que és un dels hereus forçosos que la llei assenyala com a beneficiaris de la “legítima”. Així ho contempla l’article 807 del Codi Civil.

Només en casos excepcionals és possible desheredar legalment a un fill a Espanya. Per exemple, cabria aquesta possibilitat quan es demostrés que el plançó ha intentat matar als progenitors, quan existissin problemes d’explotació o prostitució, negació d’aliments etc.). No obstant això, si el legitimari a qui es pretén desheredar té descendents, la “legítima” passaria automàticament a aquests.

Qüestió diferent són les legislacions de determinades comunitats autònomes. A Navarra, per exemple, és legal desheredar a qualsevol descendent (és possible privar de l’herència als fills). En aquella comunitat foral, a més, els ascendents no són legitimaris i el cònjuge vidu o la parella de fet es beneficien d’un usdefruit universal.

Anacronisme?

A l’agost de 2015 entrarà en vigor un nou Reglament Europeu de Successions. Aquesta norma introduirà canvis transcendentals en el dret legitimari del Vell Continent. Es possibilitarà l’elecció de la llei de successions de l’estat de la Unió Europea que més interessi al ciutadà, sempre que aquest hagi residit en el mateix.

Aprofitant l’arribada d’aquests canvis que s’aveïnen, alguns sectors professionals, notaris i experts jurídics han sol·licitat al Govern i a la Comissió de Justícia del Congrés dels Diputats la supressió de la figura jurídica de la “legítima”, una institució considerada anacrònica per molts i un obstacle a la llibertat del testador.

La realitat social actual no és la mateixa que la del segle XIX, moment en el qual aquesta institució jurídica va ser recollida en el nostre dret. En aquells temps, l’esperança de vida amb prou feines superava els cinquanta anys i tots els membres de la família romanien units fèrriament. Pares i fills contribuïen al patrimoni familiar comú i la “legítima” tenia ple sentit en aquell context.

Encara que encara conserva partidaris, sembla evident que aquesta figura està en crisi i cada vegada més detractors s’uneixen en contra seva. L’anhelada llibertat absoluta de testament guanya enters entre els professionals i juristes del nostre país. De tirar endavant les seves propostes, les coses canviarien substancialment i, llavors sí, seria possible desheredar legalment a un fill en tot el territori nacional.

Els partidaris de la “legítima”, per la seva banda, argumenten raons de protecció de la família i de la consanguinitat. No obstant això, sembla inevitable la fi d’aquesta obligació en el dret espanyol, en pro d’una major llibertat del testador a l’hora de nomenar als seus hereus.

0/5 (0 Reviews)

Comparte este artículo >>