Què passarà amb la casa després del nostre divorci?

L’ús i gaudi de l’habitatge familiar, després d’un divorci, és una de les qüestions que més preocupa als cònjuges. La destinació de la casa variarà en funció de factors com el règim econòmic del matrimoni i l’existència o no de fills comuns.

El divorci és una circumstància poc agradable i que gairebé tothom desitja evitar, no només per la separació en si, també per les conseqüències legals i burocràtiques que porta aparellades. Segons l’Institut Nacional d’Estadística, en 2012 es van produir al nostre país 104.262 divorcis. Ignorem quantes d’aquestes parelles posseïen habitatge en propietat, encara que no serien poques si tenim en compte que Espanya és un país netament comprador. Què passarà amb la casa després del nostre divorci?, és la pregunta que molts es fan en aquest tràngol. Si es troba en tal situació, és possible que resolgui algun dubte llegint aquest article

Per tenir una idea aproximada del que ocorrerà amb el seu habitatge en cas de divorci, hem de conèixer si la parella té fills o no. La resposta a la pregunta del paràgraf anterior variarà substancialment si estem davant un cas o un altre. Per això, anem a tractar de llançar llum sobre l’assumpte, partint de tots dos suposats.

La casa després del divorci de parelles sense fills

El 42 per cent dels matrimonis que es van separar o van divorciar en 2012 no tenien fills en comú. Aquest fet, que aparentment simplifica les coses, pot oferir diferents alternatives depenent d’alguns factors. Si la parella vivia de lloguer la solució és senzilla, n’hi ha prou amb rescindir el contracte d’arrendament amb el propietari, buscar habitatge per separat i començar des de zero, cadascun pel seu costat.

La qüestió es torna més complexa quan existeix habitatge en propietat. En aquest cas, s’ha d’analitzar el règim econòmic del matrimoni. Recordem que el Codi Civil estableix dos mecanismes diferents: béns de guanys o separació de béns.

El matrimoni sota el règim de béns de guanys implica el repartiment dels beneficis i guanys entre els dos cònjuges, així com els deutes, a partir del moment en el qual es casen. D’aquesta forma, si adquireixen una casa després de les noces, la propietat d’aquesta pertany a tots dos.

El règim econòmic de separació de béns significa que els membres de la parella posseeixen béns privatius, és a dir, que pertanyen a un solament. Per exemple, un habitatge comprat amb anterioritat al matrimoni seguirà sent propietat, després de la ruptura i al cent per cent, del cònjuge que la va adquirir.

No obstant això, encara que l’habitatge pertanyés privativament a un dels cònjuges, aquest podria no recuperar-la de forma immediata després del divorci. El Codi Civil estableix el següent: “pot acordar-se que l’ús dels béns, pel temps que prudencialment es fixi, correspongui al cònjuge no titular, sempre que ateses les circumstàncies, ho fessin aconsellable i el seu interès fos el més necessitat de protecció”. En qualsevol cas, per procedir d’aquesta manera es precisaria l’aquiescència de les dues parts o una autorització judicial i sempre seria per un període limitat. Vaga dir que aquesta atribució temporal no modifica la titularitat de la finca.

Quan el règim econòmic del matrimoni que es divorcia és el de ganancials, el procés pot complicar-se de forma substancial. És usual que el jutge estableixi assignacions temporals fins a la venda de l’habitatge o la liquidació dels ganancials. Imaginem, per exemple, una parella sense descendència en la qual els dos cònjuges són propietaris al 50 per cent del pis familiar, tots dos treballen i han pagat la hipoteca a parts iguals. En aquest cas, el lògic seria posar en venda la casa, perquè un no és més vulnerable o digne de protecció que un altre.

La major part de les vegades els cònjuges arriben a acords sobre la venda de l’immoble. Es tracta d’una bona solució, per exemple, quan l’habitatge està pagat i no existeix hipoteca. Les parts es reparteixen els diners de la venda i resolt el problema. Quan no hi ha acord, el jutge pot concedir l’ús i gaudi de la casa per temporades.

Una altra possible solució és que un dels cònjuges es quedi amb l’habitatge, pagant a l’altra part l’import corresponent.

La casa després del divorci de parelles amb fills

Si es va a divorciar i té fills menors d’edat, el règim econòmic del seu matrimoni manca d’importància per a la determinació de l’ús i gaudi de l’habitatge familiar. El jutge atorga aquests al fill fins que compleixi la majoria d’edat. Per tant, el progenitor que gaudeixi de la guarda i custòdia del petit també gaudeix de la casa familiar en qüestió. Així s’estableix en l’article 96 del Codi Civil.

La situació descrita ha portat conseqüències, que alguns qualifiquen com a perverses, per a les tres parts (progenitor custodio, progenitor no custodio i fills). El cònjuge al que no es concedeix la custòdia queda “desnonat”, fins i tot si l’habitatge li pertany privativament. Acabarà vivint de lloguer, pagant la casa en la qual viuen els seus fills, la pensió d’aliments i, en alguns casos, una pensió compensatòria. El progenitor que té la custòdia del menor, per la seva banda, s’acomoda a l’ocupació d’allotjament gratuït i a la possibilitat d’administrar els diners de la pensió del plançó.

Amb caràcter previ a una recent sentència del Tribunal Suprem, aquest tipus de situacions es perllongaven més enllà de la majoria d’edat dels fills, fins a la seva independència econòmica. No obstant això, la STS de 5 de setembre de 2011 va concloure que l’ús de l’habitatge familiar concedit a fills i progenitor custodio, després d’un divorci, pot extingir-se amb la majoria d’edat dels fills i encara que aquests manquin d’independència econòmica.

Si s’atorga la custòdia compartida, les conseqüències són molt més equilibrades, encara que generen major inestabilitat. Progenitors o fills estaran en permanent moviment, entrant i sortint de l’habitatge, encara que tots dos cònjuges podran seguir gaudint de l’immoble.

Quan alguns fills quedessin en companyia d’un i la resta en la de l’un altre cònjuge, el jutge s’encarregarà de resoldre el procedent.

En definitiva, un divorci canvia la vida de tots els membres d’una família, és evident. A part de les connotacions sentimentals que arrossega aquest tipus de situacions, sorgeixen problemes com la destinació de l’habitatge familiar. Hem repassat algunes de les vies que solen adoptar-se sobre aquest tema en els jutjats, depenent de l’existència o no de fills i del règim econòmic del matrimoni, entre altres factors.

En cas de separació o divorci, li aconsellem acudir a advocats experts en dret de família i successions. Ells vetllaran pels seus drets i li faran més senzilla la dura travessia pel desert que implica qualsevol divorci.

3.5/5 (2 Reviews)
Comparte este artículo >>
CONTACTO FLOTANTE
close slider
¿Quieres más información sobre nuestros servicios? Rellena el siguiente formulario.

    Scroll to Top
    More in Dret de Familia
    Portada artículo de blog reza: Procedimiento de modificación de medidas matrimoniales, contencioso o de mutuo acuerdo
    El procediment de modificació de mesures

    Les mesures adoptades en un procés matrimonial es poden modificar per via judicial, és a dir, el nostre ordenament jurídic...

    Close