El règim matrimonial és el conjunt de normes que regeixen la relacions econòmiques entre els cònjuges o entre aquests i terceres persones durant l’enllaç. En la legislació espanyola existeixen tres possibilitats: societat a guanys, separació de béns i règim de participació.
Si et vas a casar pròximament, és possible que els teus familiars o amics més reunits t’hagin preguntat pel règim econòmic que aneu a adoptar en el matrimoni. Si encara no ho heu decidit, et preguem llegeixis amb atenció aquest article. En el mateix, t’expliquem amb detall les tres alternatives que l’ordenament jurídic espanyol ofereix sobre aquest tema.
La primera idea que has de tenir clara és que les conseqüències, després d’un divorci, són molt diferents en funció del règim econòmic matrimonial triat. Però comencem pel principi i definim, en primer terme, el concepte que ens ocupa.
El règim econòmic del matrimoni és el conjunt de normes que regulen les relacions econòmiques entre els cònjuges, o entre aquests i terceres persones, durant la unió. En l’ordenament jurídic espanyol mana el principi de llibertat d’elecció de règim. Això vol dir que els cònjuges poden decantar-se pel qual desitgin, per regir les seves relacions.
No obstant això, la llei estableix que, en absència de provisió per part dels membres de la parella, el règim de ganancials s’aplica amb caràcter supletori.
La llibertat dels cònjuges a l’hora de configurar les regles que regiran el seu matrimoni abasta els següents aspectes:
- Poden triar el règim econòmic, dels establerts en el Codi Civil, que considerin oportú.
- Poden crear un règim nou o a la carta, sempre que es respecti la llei.
- Poden rebutjar la societat a guanys com a sistema supletori i substituir-la pel règim de separació de béns.
D’altra banda, a Catalunya i altres comunitats autònomes existeixen particularitats sobre aquesta matèria, a les quals ens referirem més endavant.
El precepte 1315 del Codi Civil estableix el següent: “El règim econòmic del matrimoni serà el que els cònjuges estipulin en capitulacions matrimonials, sense altres limitacions que les establertes en aquest Codi”.
Les capitulacions matrimonials
Les capitulacions matrimonials són un contracte, que els cònjuges signen abans o després de contreure matrimoni i que recullen el règim econòmic pel qual es decanten els membres de la parella per regular les seves relacions.
Un requisit bàsic per a la seva validesa és que les capitulacions matrimonials s’atorguin en escriptura pública, sota l’assessorament d’un notari. Igualment, han d’inscriure’s en el Registre Civil, perquè puguin fer-se valer enfront de terceres persones.
Com vam assenyalar anteriorment, tu i la teva parella podeu fer les capitulacions abans de casar-vos o després. Si opteu pel primer, el règim econòmic en qüestió entrarà en vigor només després de la celebració del matrimoni, que haurà de formalitzar-se en un període màxim d’un any. Si, per contra, us decanteu per fer les capitulacions ja casats, tingues en compte que els efectes del règim s’inicien al moment d’emplenar-se aquestes, encara que durant el temps transcorregut des de les noces estarà en vigor el sistema supletori, el de ganancials com a norma general.
Resumen del artículo
Tipus de règims econòmics
Reiterem en aquest punt la transcendència de l’elecció de règim en la vida econòmica dels cònjuges. Una reflexió prèvia al matrimoni és molt recomanable, especialment quan existeix gran diferència patrimonial o fills no comuns. En qualsevol cas, la legislació espanyola ofereix tres alternatives: ganancials, separació de béns i participació.
Règim econòmic de Ganancials
Estem, sens dubte, davant el sistema més emprat a Espanya i el que actua com a supletori si els cònjuges s’abstenen d’especificar un altre. Amb la societat a guanys es fan comunes, per als dos membres de la parella, els beneficis econòmics obtinguts indistintament per qualsevol d’ells. En dissoldre’s la unió, per defunció o divorci, aquests guanys s’atribueixen per meitat a tots dos.
No pensis, no obstant això, que el cent per cent dels béns formen part del patrimoni comú de la parella. Els béns privatius pertanyen, en exclusiva, només a un dels cònjuges. Els articles 1346 i 1347 del Codi Civil regulen i enumeren els béns privatius i els ganancials respectivament.
Encara que és el més comú, el règim de ganancials no sempre és el més convenient. La separació de béns s’aconsella en cas de conflicte, quan es tracta de segones nupcies entre persones amb patrimoni propi o quan un dels cònjuges posseeix riscos patrimonials. No obstant això, et recomanem acudir a un despatx d’advocats especialistes en dret matrimonial, perquè t’assessorin entorn d’aquesta qüestió.
Règim de Separació de Béns
Aquest règim es caracteritza per la inexistència d’un patrimoni comú a tots dos cònjuges. Les dues parts mantenen la propietat, gestió i administració dels seus béns respectius i no es crea una massa conjunta. D’aquesta forma, pertanyen a cadascun dels membres de la parella els béns que tinguessin al principi i els adquirits posteriorment per qualsevol títol.
No obstant això i encara que els cònjuges mantenen la titularitat dels seus respectius béns, existeixen alguns matisos:
- En l’alienació de l’habitatge conjugal o dels mobles d’ús ordinari, encara que siguin privatius d’un dels membres de la parella, es requereix la conformitat de l’altre.
- Ambdues parts han de contribuir al sosteniment de les càrregues familiars, en virtut de l’establert en l’oportú conveni regulador i, en defecte d’això, en funció del patrimoni de cadascun.
Règim de Participació
Amb aquest sistema, cada cònjuge adquireix el dret a beneficiar-se dels guanys de l’altre durant el temps de vigència del règim. Es tracta d’una alternativa poc empleada i que ha de pactar-se expressament en les capitulacions matrimonials.
A cada cònjuge li correspon l’administració, el gaudi i la lliure disposició dels béns que li pertanyien en contreure matrimoni, així com els adquirits amb posterioritat. Molts consideren al règim de participació com un híbrid entre la societat a guanys i la separació de béns. Es troba regulat en l’article 1411 i següents del Codi Civil
Règims econòmics matrimonials a Catalunya
A diferència del regulat en el dret comú, el foral de Catalunya estableix com a supletori el règim de separació de béns. Així, la Llei 25/2010, de 29 de juliol, del llibre segon del Codi Civil de Catalunya indica, en el seu article 231-10, que el règim econòmic matrimonial és el convingut en capítols. Si no existeix pacte o si els capítols matrimonials resulten ineficaços, el règim econòmic és el de separació de béns.
Si encara tens dubtes respecte al règim econòmic pel qual optar, en el departament de dret matrimonial de Garanley t’ajudarem a resoldre-les i a orientar-te sobre el procediment a seguir.
