Pensions que poden reclamar els cònjuges en cas de separació o divorci

El Codi Civil de Catalunya regula tres tipus de prestacions que, després d’un divorci o separació, poden sol·licitar-se els excònjuges entre si. Són: la pensió compensatòria, la compensació econòmica per raó de treball i els aliments.

Després de la separació o el divorci d’una parella, la major controvèrsia i font de conflictes gira al voltant de la guarda i custòdia dels fills, així com a la pensió d’aliments dels mateixos. Però hi ha altres qüestions, també rellevants, que originen no poques disputes entre els cònjuges. Una d’elles està relacionada amb les prestacions que aquests tenen el deure de satisfer-se entre si.

Quants tipus de pensions entre els cònjuges hi ha a la legislació catalana ?. Què premisses s’han de complir per accedir-hi ?. Són compatibles entre elles ?. A totes aquestes preguntes responem en els següents paràgrafs.

Tipus de pensions

A l’hora de reclamar una pensió a el cònjuge després d’una separació o divorci, a Catalunya hi ha tres opcions diferents: prestació compensatòria, compensació econòmica per raó de treball i pensió d’aliments. Si tens dubtes o ignores les diferències entre unes i altres, no dubtis a acudir a un despatx d’advocats especialitzat, perquè experimentats professionals de el dret portin el teu cas i et assessoren. No obstant això, a continuació et donem unes pinzellades al voltant dels tres conceptes i a les particularitats de cada un d’ells.

Prestació compensatòria

La pensió compensatòria s’ha introduït a Espanya l’any 1981 amb l’objectiu de tutelar aquelles persones (sobretot dones) que, havent dedicat els anys de matrimoni a la cura de la parella i dels fills, després del divorci no tenien perspectives laborals.

Des de llavors les relacions de parella han sofert canvis radicals, deguts sobretot a l’evolució de el paper de la dona en la societat. De fet, en les parelles actuals és molt freqüent que ambdós cònjuges treballin i no hi hagi molta disparitat entre els ingressos del marit i de la dona. Però, si per causa del divorci la situació econòmica d’un dels cònjuges empitjora, es verifica un dels pressupostos bàsics necessaris per establir una pensió compensatòria: la situació de desavantatge d’un dels cònjuges per un desequilibri econòmic.

Per a “quantificar” aquest desequilibri cal tenir en compte el temps que el cònjuge desafavorit s’ha dedicat a la família i a la col·laboració en les activitats de l’altre cònjuge, així com el règim de béns establert a l’hora de el matrimoni.

El seu objecte és compensar el cònjuge que ha patit més perjudici econòmic com a conseqüència de la ruptura de la convivència. Té, per tant, una finalitat reequilibradora entre les dues parts. La pensió compensatòria es troba regulada en el precepte 233-14 i següents de el Codi Civil Català.

Dit article assenyala, respecte de l’beneficiari, que “té dret a sol·licitar en el primer procés matrimonial una prestació compensatòria que no excedeixi de el nivell de vida que gaudia durant el matrimoni ni de què pugui mantenir el cònjuge obligat a el pagament, tenint en compte el dret d’aliments dels fills, que és prioritari. En cas de nul·litat de matrimoni, té dret a la prestació compensatòria el cònjuge de bona fe, en les mateixes circumstàncies “.

No sempre la separació o el divorci amb porten la concessió d’una pensió compensatòria: serà el jutge qui determini si existeixen els pressupostos per fixar-la i, si és el cas, l’import de la pensió. En el dret de família la pensió compensatòria és un dels temes més difícils, degut també a el fet que a Espanya la legislació no preveu cap barem a què ajustar-se, per tant el jutge sol fixar l’import al seu criteri.

La part sol·licitant ha d’acreditar el deteriorament de la seva situació econòmica en relació amb la que venia gaudint durant la convivència i respecte a l’estatus que gaudeix l’altre membre de la parella. Els dos excònjuges, de mutu acord, poden establir la quantia, duració i forma de pagament de la prestació. En cas contrari decideix el jutge, observant els següents aspectes:

  • Posició i perspectiva econòmica d’ambdues parts, tenint en compte, si escau, la compensació per raó de treball o les atribucions derivades de la liquidació de el règim econòmic matrimonial.
  • Tasques familiars durant la convivència.
  • Estat de salut i edat de tots dos.
  • Durada de la convivència.
  • Forma d’atribució de la guarda dels fills.
  • Nous despeses familiars del deutor.

Aquesta prestació pot atribuir en forma de capital (béns o diners) o pensió.

Compensació econòmica per raó de treball

Pots trobar-la en l’article 232-5 i següents de el Codi Civil de Catalunya. Es tracta d’una compensació que realitza el membre de la parella que ha aconseguit incrementar el seu patrimoni durant el matrimoni, a favor de la part que no ho ha aconseguit per haver estat treballant a la casa, o per a l’altre cònjuge, amb retribució insuficient durant el període de convivència.

És important saber que només pot substanciar quan les parts van contraure matrimoni en règim de separació de béns (el que regeix per defecte a Catalunya).

Per optar a aquesta prestació-compensació han de comparar-dels patrimonis anteriors a les núpcies i els existents en el moment de la ruptura. La quantia màxima que es concedeix equival a una quarta part (25%) de la diferència entre els increments produïts en els patrimonis de tots dos membres de la parella. No obstant això, si el cònjuge creditor demostra que la seva contribució ha estat notablement superior a la de l’altre, el jutge pot augmentar aquesta quantia.

A diferència del que passa amb les prestacions compensatòria i d’aliments, la compensació econòmica per raó de treball es fixa en atenció a criteris fonamentalment patrimonials i no tant personals. Per determinar-la es tenen en compte aspectes com la durada i intensitat de la dedicació, els anys de convivència conjunta, la criança de fills etc.

El pagament s’ha de fer en diners, llevat que les parts acordin una altra cosa. A més, l’usual és que s’efectuï un pagament únic, llevat que els cònjuges sol·licitin l’ajornament o el fraccionament, amb la meritació de l’interès legal de diners i un venciment màxim de tres anys.

La prestació compensatòria i l’econòmica per raó de treball són compatibles entre si, ja que persegueixen finalitats diferents. Ara bé, a l’establir l’import d’una s’ha de tenir en compte il fijado para la otra.

Pensió d’aliments

Tal com assenyalen l’article 237-1 i següents de CC Català, poden reclamar la pensió d’aliments: el cònjuge, els ascendents, els descendents i els germans entre si. S’entén per “aliments” tot el que és indispensable per al manteniment, l’habitatge, vestit i assistència mèdica de beneficiari.

Per tant, tots aquests parents, inclosos els cònjuges, tenen l’obligació legal de “alimentar-se” entre si. Si el creditor és menor d’edat també s’engloba la formació del mateix. La quantia dels aliments es fixa en funció de les necessitats de l’alimentat i de les possibilitats econòmiques de la persona obligada a prestar-los.

És important tenir clar que, quan mitja divorci, no existeix el dret a exigir aliments a l’ex cònjuge (no passa el mateix en cas de separació). Com l’obligació envers els fills es dóna en tots dos casos, és usual que es lluiti per la custòdia d’aquests, no tant per ella en si, sinó per la corresponent prestació d’aliments per als fills.

L’obligació d’aliments ha de satisfer en diners i per mensualitats avançades.

Si busques advocats experts en aquestes matèries, recorda que en Garanley escoltem els teus dubtes i et assessorem al voltant dels requisits i sol·licitud de totes aquestes pensions.

0/5 (0 Reviews)
Comparte este artículo >>
Scroll to Top
More in Dret de Familia
Parelles de fet: drets i obligacions

Fa anys que va néixer la regulació sobre parelles de fet a Catalunya. Cada vegada són més les persones que...

Close