Amb el divorci, el pagament de les quotes de la hipoteca, contractada pels dos cònjuges per adquirir l’habitatge familiar, constitueix un deute de la societat de guanys i queda inclosa en l’article 1362.2 de el Codi Civil. No es tracta, per tant, d’una càrrega de el matrimoni als efectes del que estableixen els articles 90 i 91 de el mateix text legal.
Segons l’Institut Nacional d’Estadística, el 2014 es van dictar 100.746 divorcis al nostre país. Aquesta dada va suposar un increment del 5,57 per cent respecte a l’any anterior. D’altra banda i segons l’Institut de Política Familiar, el 40 per cent de les ruptures ocorregudes en 2012 van ser contencioses. I és que una idíl·lica unió matrimonial pot acabar en ruptura problemàtica, especialment si conflueixen divorci, habitatge i hipoteca.
Quan no hi ha mutu acord a l’hora de divorciar-se, els dubtes i els conflictes solen acumular-se. El problema s’aguditza si una hipoteca es troba pel mig. En alguns casos, els membres de la parella prenen solucions insostenibles, com continuar amb la convivència tot i la ruptura.
Resumen del artículo
Alternatives per al pagament d’hipoteca després d’un divorci
Si estàs passant per aquest dur tràngol del divorci, segur que coneixes algunes de les sortides que es poden prendre en aquests casos:
- Seguir compartint la hipoteca fins a aconseguir una solució més satisfactòria, com la venda de l’habitatge. En aquest cas, per tant, acaba el matrimoni però continua el crèdit hipotecari per a tots dos.
- Dissoldre el condomini (la propietat del bé comú) i realitzar una novació hipotecària amb l’aquiescència de l’entitat bancària. El condomini suposa que un dels propietaris cedeix la seva porció de l’immoble a l’altra part a canvi d’una compensació econòmica. La novació hipotecària significa modificar el titular de la hipoteca, qüestió que a vegades no resulta fàcil.
- En els divorcis amb fills és usual que la dona o l’home custodi es quedin amb els primers a l’habitatge familiar.
Com pots apreciar, les sortides són d’allò més variat, cada cas és únic i admet unes o altres alternatives.
Jurisprudència
Quan arriba el divorci, per tant, són usuals aquestes preguntes: Qui ha de seguir pagant la hipoteca ?; si li correspon a tots dos excònjuges, ¿en quina proporció han de fer front a la mateixa cada un d’ells ?; ¿Les quantitats a abonar s’estableixen en funció dels ingressos econòmics respectius d’ambdues parts ?.
La jurisprudència espanyola no ha estat unànime a l’hora de respondre a totes aquestes qüestions, fins que es va dictar la Sentència de Tribunal Suprem 188/2011, de 28 de març. Abans d’aquesta resolució, les audiències provincials resolien seguint dos corrents dispars:
- Algunes entenien que el pagament de la hipoteca, després del divorci, no quedava englobat dins de les càrregues de el matrimoni. Tot i que es configurava com a responsabilitat de totes dues parts, havia d’establir en proporció a la quota de propietat de cada cònjuge sobre l’immoble en qüestió, sense possibilitat de modificació.
- Altres òrgans judicials, per contra, consideraven que el pagament de la hipoteca, després del divorci, si havia de configurar-se “càrrega de el matrimoni” o millor “càrrega familiar”, ja que la unió matrimonial ja no existeix. Així, imposaven el pagament a tots dos membres de la parella, valorant el percentatge, per a cada un d’ells, en funció de les possibilitats econòmiques respectives. Aquesta circumstància implicava, en certa forma, alterar el títol constitutiu del crèdit hipotecari.
Per entendre millor aquests plantejaments has de saber que “càrrega de el matrimoni” és el sosteniment de la família, l’educació i alimentació dels fills i totes les atencions de previsió acomodades als usos i a les circumstàncies del nucli familiar.
La Sentència de Tribunal Suprem va concloure que el pagament de la hipoteca, contractada per ambdós cònjuges per adquirir l’habitatge familiar, s’ha d’estimar un deute de la societat de guanys (art. 1362.2 de el Codi Civil) i no una càrrega de el matrimoni, al menys mentre subsisteixi la primera. Per tant, les quotes han de ser abonades entre els dos, sempre que no s’hagi procedit a la liquidació d’aquesta sociedad.
Segons el Suprem, la despesa d’hipoteca s’ha de resoldre en funció del percentatge de participació de cada cònjuge en la propietat de el bé (normalment es tracta del 50 per cent), sense que pugui modificar-se el mateix per l’ús exclusiu d’un sol dels ex cònjuges, pel diferent estatus econòmic d’un respecte a l’altre etc.
Aquesta resolució de TS afecta els divorcis de matrimonis en règim de guanys i que suporten una hipoteca sobre l’habitatge familiar. Queden al marge els matrimonis en règim de separació de béns i les ruptures de parelles de fet.
Preguntes freqüents sobre el pagament de la hipoteca després de separació o divorci
Com observes, el tema posseeix fartes complexitats i les solucions finals depenen, en gran mesura, de les particularitats de cada cas. Garanley Advocats és un despatx de Barcelona amb àmplia experiència en dret matrimonial i de família. Si necessites una resposta al teu problema, no dubtis en contactar amb els nostres professionals. Et oferiran un servei especialitzat i de qualitat.
