El procediment de modificació de mesures definitives, adoptades de mutu acord o de manera contenciosa en una sentència anterior de divorci, separació o guarda i custòdia, permet adaptar aquelles a el nou context personal o econòmic dels ex-cònjuges, progenitors o fills.
Les sentències fermes, com a regla general, no poden ser modificades amb posterioritat. Però en dret, com en gairebé tots els àmbits de la vida, hi ha certes excepcions que confirmen la regla. Per exemple, les resolucions judicials dictades en els processos de família (divorci, separació o guarda i custòdia) poden revisar més tard, si es compleixen els requisits legals establerts i ha una variació substancial de circumstàncies
Imagina, per exemple, que en una anterior sentència de divorci, guarda i custòdia o separació el jutge va tenir en compte, a l’hora de dictar la resolució, certs aspectes personals o econòmics, que van canviar radicalment amb el pas el temps i que van convertir en inadequades les mesures adoptades de mutu acord o pel propi òrgan judicial. En aquest cas, és possible iniciar un procediment de modificació de mesures, que acabarà ajustant les mateixes (pensió compensatòria, aliments, règim econòmic-matrimonial etc.) a el nou context econòmic o personal dels ex-cònjuges, progenitors o menors.
Resumen del artículo
Qui pot iniciar el procediment de modificació?
El procediment de modificació de les mesures establertes en una d’aquestes sentències pot iniciar-se a instància de:
- Tots dos cònjuges, de mutu acord. Les parts presenten un nou conveni regulador davant del jutge, perquè sigui aprovat per aquest
- Una de les parts, amb el consentiment de l’altra.
- Una de les parts, iniciant la via contenciosa. Es presenta la demanda amb les proves que demostren els canvis de circumstàncies. Després, es convoca a ambdues parts a una vista, s’efectua la fase probatòria i es dicta resolució judicial, en la qual s’estableix la procedència o no de les modificacions sol·licitades.
Requisits
Segur que estàs preguntant-te per les premisses que han de complir-se per a la modificació d’una resolució judicial ferma en els casos abans esmentats. Doncs bé, perquè prosperi una demanda d’aquestes característiques cal que:
- Hi hagi una modificació substancial de les circumstàncies personals, familiars o econòmiques.
- Els fets siguin nous i posteriors als jutjats prèviament.
- Els canvis siguin permanents (no transitoris o puntuals), essencials, imprevisibles, objectius i no provocats de manera voluntària.
- Les noves circumstàncies es puguin provar.
Les demandes de modificació de mesures solen presentar-se en els següents supòsits:
- Naixement d’un nou fill.
- Atur o acomiadament de l’obligat a l’pagament.
- Jubilació de l’obligat al pagament.
- Millora o empitjorament de les condicions econòmiques de l’cònjuge custodio. Mayoría d’edat o incorporació a l’mercat laboral dels fills.
- Incompliment de el règim de visites per part del progenitor no custodi.
- Riscos per a la integritat física dels fills menors.
- Desatenció continuada dels fills.
Quan es donen algun o diversos d’ells, la modificació corresponent pot establir un canvi en la guarda i custòdia, ampliació o reducció de el règim de visites, rebaixa en la pensió d’aliments etc.
Novetats legislatives
La Llei 42/2015, de 5 d’octubre, de reforma de la Llei d’enjudiciament civil, modifica certs aspectes relacionats amb la competència en els processos de modificació de mesures, al resultar afectat el precepte 775.1 de l’esmentat text legal, que diu literalment original era el següent:
“El ministeri fiscal, si hi ha fills menors o incapacitats i, en tot cas, els cònjuges podran sol·licitar del tribunal la modificació de les mesures acordades pels cònjuges o de les adoptades en defecte d’acord, sempre que hagin variat substancialment les circumstàncies tingudes en compte a l’aprovar-les o acordar-les “.
Amb la reforma, el text ha quedat així:
“El ministeri fiscal, si hi ha fills menors o incapacitats i, en tot cas, els cònjuges podran sol·licitar del tribunal que va acordar les mesures definitives la modificació de les mesures acordades pels cònjuges o de les adoptades en defecte d’acord, sempre que hagin variat substancialment les circumstàncies tingudes en compte a l’aprovar-les o acordar-les “.
Per tant i després d’aquests canvis legislatius, la competència per a adoptar les modificacions de les mesures definitives s’atribueix a l’òrgan judicial que va acordar les mateixes. Potser et soni la qüestió, perquè es tracta d’una vella polèmica de la qual es parla fa temps. Existeixen dos corrents dispars al respecte: la que considera autònom a el procés de modificació i la que el concep com un incident de el primer. Els partidaris d’aquesta segona alternativa, òbviament, es troben més satisfets amb la modificació legal ressenyada.
Els sectors més crítics amb la nova redacció de la llei no consideren desgavellat que sigui el jutjat que va acordar les mesures definitives l’encarregat de valorar l’existència o no de canvis personals o econòmics, però qüestió diferent és que les modificacions hagin de sol·licitar-se a ell mateix i no a el corresponent a el lloc de residència actual o més pròxim. En els nostres dies, els desplaçaments per raons laborals són usuals i pot suposar un gran trastorn haver de dirigir-se a el primer òrgan judicial, que pot estar a milers de quilòmetres de el lloc en el qual resideix el sol·licitant.
Recorda, per tant, que per interposar una demanda de modificació de mesures cal acreditar, fefaentment, el canvi de circumstàncies personals o econòmiques, així com recopilar el major nombre de documents i informació possible. Garanley Advocats és un bufet amb àmplia experiència en dret matrimonial i de família, a què pots dirigir-te, sense cap tipus de compromís, per solucionar qualsevol dubte al voltant d’aquesta qüestió.
