És comú que les separacions i divorcis vagin acompanyades d’una lluita per la guarda dels fills. Hi ha una sèrie de factors que influeixen en la decisió dels jutjats sobre aquest aspecte. Com a despatx d’advocats a Barcelona volem que coneguis en quines circumstàncies es pot sol·licitar la custòdia compartida.
Resumen del artículo
Responsabilitat sobre els fills davant una ruptura familiar
Davant una separació, divorci o ruptura familiar ha de privar l’interès dels fills. Cal analitzar què és el millor per als menors, la relació amb els seus pares, la capacitat d’aquests per fer-se càrrec, entre altres circumstàncies.
La custòdia compartida es pot exercir de mutu acord, fins i tot al moment del cessament de la relació. Però, si els pares no arriben a un conveni serà el jutjat el que prengui la decisió sobre aquest tema. No obstant això, cal ressaltar que una separació no absol als pares de les obligacions que resulten de la pàtria potestat.
La guarda i custòdia dels fills la pot exercir un dels progenitors de manera exclusiva o tots dos. Aquesta decisió dependrà de si s’aconsegueix un conveni regulador custòdia compartida per setmanes. En cas contrari el jutge s’encarregarà de prendre una decisió sobre aquest tema. En tots dos casos el Ministeri Fiscal ha de vigilar que la mesura que es prengui respecti els interessos del menor.
Les ruptures familiars deixen als fills menors en una posició vulnerable. La presència de tots dos pares en la seva vida és important. De fet, d’acord amb sentència del Tribunal Suprem en 2011 la custòdia compartida és una mesura normal. Mentre que l’excepció la marca el desacord dels pares sobre la custòdia. Això trenca amb la tendència anterior que afavoria la custòdia exclusiva.
Malgrat això, encara són més els casos en els quals s’atorga la custòdia exclusiva a un dels pares. Almenys així ho reflecteixen els estudis de l’Institut Nacional d’Estadístiques, d’acord als quals en 2015, solament en 1 de cada 4 ruptures es va atorgar la custòdia compartida.
És clar que la guarda compartida dels fills s’atorgarà quan aquesta sigui d’interès per al menor. Tot i que els pares al costat d’un advocat familiar estableixin el conveni regulador, el Ministeri Fiscal s’assegurarà que sigui la decisió més pertinent sobre el cas.
Ara, baix quines circumstàncies és possible que algun dels progenitors sol·liciti la custòdia compartida. Per als advocats de custòdia de nens és important conèixer la situació actual del client.
És a dir, abans d’iniciar amb la sol·licitud ha de tenir clara la posició laboral i econòmica. Així com el temps que té per dedicar-los a l’o els menors. La relació que tenia amb el menor abans de la separació també és determinant. Compartia temps amb els nens?, col·laborava en la seva cura?, estava atent a les activitats escolars?, etc.
Altres detalls que són importants conèixer són l’ús del domicili i si el client compta amb una xarxa de suport per a la cura del menor.
A més d’aquests, altres requisits per obtenir la potestat conjunta són el respecte entre pares i fills i el desig expressat pels fills. En aquest cas el menor ha de tenir suficient judici o ser major de 12 anys. El jutjat també prendrà en compte el nombre de fills de qui sol·licita la custòdia.
Cal destacar que en cada Comunitat Autònoma existeixen normes diferents per regular aquests casos. Per tant, és necessari tenir-les clares abans de procedir. En cas que necessitis advocats de família a Barcelona, pots comunicar-te amb nosaltres.
Quan sol·licitar la potestat compartida?
Aquesta sol·licitud s’ha tornat cada vegada més freqüent basat en la doctrina del Tribunal Suprem. La sentència de custòdia exclusiva es pot modificar quan hagin canviat les circumstàncies de la sentència original. Així mateix, a causa del creixement del menor.
En aquest cas també pot donar-se un acord de custòdia compartida i ambdues parts poden signar el conveni regulador. En cas contrari, l’interessat sol·licitarà la modificació de mesures a través d’una demanda contenciosa.
Quins són els requisits per modificar la custòdia exclusiva?
La custòdia exclusiva, igual que altres mesures que es prenguin durant un procés de separació o ruptura, pot canviar. Per a això és necessari que les circumstàncies en les quals es van prendre les primeres decisions hagin canviat. I això és així tot i que hi hagi un acord entre els pares. Ja que s’analitzarà si el canvi es fa per “procurar la protecció de l’interès del menor”.
Quan parlem sobre els requisits per modificar la sentència de la custòdia, aquests han de ser rellevants i substancials. I la modificació ha de fer-se sempre en un procediment judicial. És a dir, no n’hi ha prou amb l’acord mutu.
Els canvis de circumstàncies han de donar-se després que es va dictar la primera sentència. I han de ser sobrevinguts, és a dir, que no hagin estat previsibles per les parts. Tampoc han d’haver estat provocats de manera voluntària. A més, han de ser canvis estables i duradors.
La modificació de la mesura s’atorgarà si aquesta representa un canvi afavoridor per al menor. Però, si no existeix cap benefici a canviar el règim, ha de mantenir-se la sentència original.
Quins factors influeixen en l’atorgament de la custòdia compartida?
Com vam esmentar abans, la potestat conjunta és el que el Tribunal Suprem considera normal. Però, per atorgar-la és necessari analitzar les circumstàncies que influiran en la vida del menor.
El jutge s’encarregarà de revisar els requisits si s’ha d’adoptar aquesta mesura o no. Entre els factors que es prendran en quanta estan l’opinió dels fills, l’informe psicosocial, l’ús de l’habitatge, l’ús del domicili.
Les pretensions sobre la pensió alimentària i la relació entre els progenitors, també són elements que es consideraran.
Sobre la relació entre els pares, aquesta no ha d’afectar el benestar dels menors, bé sigui positiva o negativa. Quan els fills es veuen afectats pels problemes entre els seus progenitors, llavors sí hi haurà un efecte sobre la custòdia.
Un altre element important és la possible existència d’un procediment penal contra algun dels pares. En aquest cas no procedirà la de custòdia compartida quan la integritat de la parella o algun dels fills hagi estat compromesa. Cal destacar que encara sense existir el procediment penal, però el jutge de divorci considera que hi ha alguna situació de risc, també la pot negar.
Avaluació dels informes i opinió dels fills
Durant el procediment també s’escolta als més afectats: els fills. La seva opinió també contribuirà a prendre una decisió encertada. Per a això, el menor ha de tenir 12 anys o més. També es pot entrevistar a nens més petits, però amb la maduresa suficient per expressar el que desitgen.
No vull compartir la custòdia! Com aconseguir custòdia completa?
Si els progenitors no estan d’acord o una de les parts considera que el nen està millor sota la seva cura exclusiva ha de demostrar-ho. Ja vam dir que l’advocat ha de conèixer bé les circumstàncies del seu client, això li ajudarà a tenir un pla d’acció durant el procediment. De manera que la comunicació serà fonamental.
Serà necessari definir arguments clars i tenir proves que els sustentis durant el judici.
Una de les circumstàncies més favorables en aquest cas és la inclinació dels nens a un dels progenitors. Per exemple, els nens petits solen estar més pegats a la mare. De manera que això podria afavorir-la. No obstant això, no tots els casos són iguals i és necessari avaluar com és la relació.
Un altre argument que es poden presentar en contra de la custòdia compartida és que l’altre progenitor no estigui en condicions de vetllar pels interessos del menor. O brindar-li la cura que necessita.
Ja saps en quines circumstàncies es pot sol·licitar la custòdia compartida. Si necessites més informació sobre aquest tema i l’assessoria d’un advocat, contacta’ns.
