Els aliments entre parents és una relació jurídica que es dóna entre cònjuges o familiars propers, mitjançant la qual, una de les parts, en situació de necessitat, té el dret legal de sol·licitar a l’altra una prestació que li permeti subsistir.
Si desconeixes en quin moment sorgeix l’obligació legal d’aportar aliments a un familiar proper o al teu cònjuge, t’aconsellem que segueixis llegint aquest post. En el mateix, també tractem de diferenciar els aspectes morals i els jurídic-legals de la institució dels aliments entre parents.
El Codi Civil regula, en els articles 142 al 153, la relació jurídica dels aliments entre parents. Aquesta figura implica una obligació legal de prestació assistencial en favor del cònjuge o d’altres familiars propers. Per tant i en contra del que la majoria de la gent té en ment, la pensió d’aliments no només beneficia als fills després de la ruptura dels progenitors. El cònjuge, descendents (néts, besnéts…), ascendents (pares, avis…) i germans també poden convertir-se en alimentistes oalimentantes entre si, en un moment determinat. En el cas de les parelles de fet, es requereix que tots dos membres pactin prèviament i de manera expressa aquesta cobertura.
Resumen del artículo
L’obligació legal dels aliments entre parents.
El precepte 143 del Codi Civil estableix: “Estan obligats recíprocament a donar-se aliments en tota l’extensió que assenyala l’article precedent: 1º) Els cònjuges. 2º) Els ascendents i descendents. Els germans només es deuen els auxilis necessaris per a la vida, quan els necessitin per qualsevol causa que no sigui imputable al *alimentista, i s’estendran si escau als quals es precisin per a la seva educació”.
Si existissin diversos obligats a prestar els aliments, l’import ha de repartir-se entre ells, tenint en compte els ingressos de cadascun. Per la seva banda, l’alimentista ha de dirigir la seva reclamació seguint la següent jerarquia:
- Al cònjuge.
- Als descendents de grau més proper.
- Als ascendents.
- Als germans.
I, en sentit contrari, si hi hagués diversos demandants d’aliments d’una única persona obligada per llei a prestar-los i aquesta no pogués fer-se càrrec de tots els requeriments, també hauria de seguir-se el citat ordre (cònjuge-descendents-ascendents-germans). No obstant això, un fill sotmès a pàtria potestat sempre té preferència respecte a qualsevol un altre parent.
En casos d’extrema urgència, el jutge pot obligar a un solament dels obligats a prestar els aliments de manera provisional, sense perjudici que reclami posteriorment a la resta la part que correspongui.
Per tant i al marge de les connotacions morals que poguessin donar-se, existeix una obligació jurídica de prestar assistència i auxili a cònjuge i familiars més propers, tal com estableix la legislació espanyola.
Tingues present que l’obligació legal dels aliments pot ser reclamada des del moment en el qual apareix la necessitat en la persona del beneficiari, encara que només serà exigible a partir de la interposició de la corresponent demanda judicial sol·licitant-la. Per tant, el *alimentante està obligat a satisfer els aliments a partir d’aquesta data i no abans.
Això vol dir que, encara que estiguis passant gana i sol·licitis ajuda als teus parents, aquests no estan obligats legalment a prestar-te-la fins que no iniciïs l’oportú procediment en els tribunals. Òbviament, l’obligació moral és una altra qüestió i, per fortuna, és suficient en gran part dels casos. Si no és el teu i desitges interposar una demanda per sol·licitar aliments a un parent, el millor que pots fer és dirigir-te a un despatx d’advocats especialistes en dret de família, perquè t’assessorin de forma professional sobre l’assumpte.
Recorda que per tenir dret a la prestació d’aliments has de tenir un vincle familiar amb el creditor. L’obligació és mancomunada, ja que el pagament es reparteix proporcionalment entre els *alimentantes en cas d’existir varis i tenint en compte els recursos de cadascun. El dret als aliments és irrenunciable i no pot transmetre’s a terceres persones. El dret no prescriu, encara que sí ho fan les pensions (no reclamades després de cinc anys sense ser abonades).
Què engloba l’obligació d’aliments entre parents?
Tal com estableix el Codi Civil en l’article 142, s’inclou en el concepte tot l’imprescindible pel sustento, habitació, vestit, assistència mèdica i educació i instrucció del beneficiari (això últim si l’alimentista fos menor d’edat o no hagués completat la seva formació per causes que no li anessin imputables). D’igual manera, també quedarien coberts les despeses d’embaràs i part, quan no poguessin cobrir-se d’una altra manera.
Com se satisfà l’obligació legal?
La prestació d’aliments entre parents pot satisfer-se de dues maneres diferents:
- Pagant una pensió mensual. L’abonament ha d’efectuar-se per mesos anticipats. En cas de defunció del beneficiari, els hereus no estan obligats a retornar el rebut.
- Acollint l’obligat a la seva pròpia casa al beneficiari, tret que concorrin justes causes que ho desaconsellin, perjudiqui els interessos dl’alimentista menor d’edat o contradigui les normes aplicables o l’establert en una resolució dels tribunals.
Extinció del dret d’aliments entre parents
L’obligació de subministrar aliments, tal com estableix el Codi Civil, cessa amb la mort del *alimentante, encara que la prestés en compliment d’una sentència ferma. També s’extingeix quan es donen les següents circumstàncies:
- Defunció de l’alimentista.
- Quan la fortuna de l’obligat s’hagués reduït de tal forma, que no pogués satisfer l’obligació sense desatendre les seves pròpies necessitats o les de la seva família.
- Quan l’alimentista pogués exercir ofici, treball, professió o indústria. Igualment, en cas d’haver millorat la seva situació econòmica.
Si l’alimentista, hereu forçós o no, incorregués en faltes que originen desheretament. - Quan l’alimentista sigui descendent de l’obligat a donar aliments i la necessitat del primer provingui de falta d’aplicació laboral o conducta inadequada.
Resumint, la prestació d’aliments és un relació jurídica entre dues persones unides per vincles conjugals o familiars, mitjançant la qual, una d’elles en situació de necessitat (alimentista), pot exigir a la segona (alimentant) una prestació que li permeti subsistir. Donades les seves característiques, estem davant una institució que es mou entre les obligacions morals i les legals.
Esperaries al fet que el teu cònjuge o el teu pare, per exemple, et sol·licités judicialment els aliments o, per contra, actuaries amb rapidesa i mogut per una obligació moral?. Òbviament, les respostes seran dispars en funció de l’àmbit familiar i concret de cada persona.
