La usurpació d’identitat en una xarxa social és un delicte, sempre que l’acció sigui completa, continuada en el temps i es realitzin accions com si del usurpat es tractés.
En la redacció de la Llei Orgànica 1/2015, de 30 de març, per la qual es modifica la L.O. 10/1995, de 23 de novembre, de el Codi Penal, cobren una especial importància els delictes tecnològics o vinculats amb l’ús d’Internet. Així, es castiguen la difusió d’imatges o vídeos íntims sense autorització, els actes de pirateria, pederàstia, atacs a la web etc. No obstant això i en relació amb les usurpacions d’identitat en xarxes socials, es manté el precepte 401 de el Codi Penal de 1995: “El qui usurpi l’estat civil d’un altre serà castigat amb la pena de presó de sis mesos a tres anys”.
Resumen del artículo
Xarxes socials i usurpació d’identitat
Segur que moltes vegades t’has preguntat si és delicte fer-se passar per una altra persona en alguna plataforma o xarxa social. Doncs, com acabes de llegir, en principi així és. No obstant això, la qüestió és complexa i han d’analitzar-se molts aspectes per concloure si s’ha comès o no un delicte.
En principi i si ens atenim al que estableix el Codi Penal, obrir un perfil fictici (amb dades falses) en qualsevol xarxa social no ha de considerar-se delictiu, perquè tal acció no implica necessàriament l’existència d’una usurpació de l’estat civil, que és el que realment castiga l’article 401.
És important que distingeixis dos conceptes anàlegs que tenen una repercussió jurídica dispar: suplantació i usurpació d’identitat. La primera acció es vincula, per exemple, amb l’obertura d’un perfil fals en xarxes socials, per tal d’emmascarar la identitat real. Hi ha una sostracció de drets d’el suplantat, però l’usurpador no ha començat a actuar com si d’el usurpat es tractés. A la segona hi ha apropiació de la identitat de l’altra persona i l’estafador ja realitza actes fingint ser aquesta.
En aquest segon cas, la usurpació de l’estat civil és palmària. Però, a més, aquest delicte pot anar acompanyat d’altres: hackering, crakering etc. El primer és un delicte contra el dret a la privacitat, es tracta d’una revelació de secrets recollida en els preceptes 197 i següents del C.P. de 1995, modificat en la recent reforma de 2015. D’altra banda, el crakering està relacionat amb l’apoderament de claus i contrasenyes per provocar bloquejos, col·lapses o algun tipus de dany en el sistema informàtic de la víctima (article 264). També és possible que s’hagi violat el dret fonamental a la pròpia imatge, reconegut a l’article 18 de la Constitució Espanyola de 1978 o els preceptes de la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal.
Has de saber, igualment, que la usurpació de la identitat realitzada sense malícia, amb l’únic propòsit de fer una broma, no eximeix de responsabilitat a la persona que porta a terme l’acció.
Una qüestió controvertida és la de la usurpació de personalitat completa. Des de 1995, aquesta es ve entenent necessària perquè es produeixi el delicte. És a dir, no cabria el mateix amb la simple suplantació de l’edat o del nom de pila. El que sembla evident és que l’usurpador comet delicte si fa ús de “els drets i obligacions que només li correspondrien a l’usurpat”, tal com han establerts reiterades sentències.
Jurisprudència
La doctrina del Tribunal Suprem entén que la usurpació de la identitat en xarxes socials ha de ser una actuació completa, de manera que no n’hi ha prou simple fet d’usar un nom i uns cognoms, com ja hem indicat anteriorment. En aquest sentit, és interessant que facis un cop d’ull al que diu la Sentència de l’T.S. de 14 d’octubre de 2011: “el delicte, per tant, es perfecciona amb la realització de l’activitat usurpadora i cessa quan conclou la implantació. La conducta de l’agent exigeix una certa permanència i és innat al propòsit d’usurpació plena de la personalitat global de l’afectat
Segons la jurisprudència, per tant, no hi ha delicte en cas de ficcions esporàdiques o quan un es fa passar per un altre per a un acte concret i per tal de disfressar la pròpia identitat.
Què fer si han usurpat la meva identitat en xarxes socials
Si creus que han usurpat la teva identitat a qualsevol xarxa social, els passos que has de prendre són els següents:
Imprimeix els pantallazos que evidenciïn la usurpació i aixeca acta notarial en cas de continguts nocius i inadequats realitzats en el teu nom.
Denuncia la usurpació als responsables de la plataforma en qüestió. Totes les xarxes socials posseeixen vies per realitzar aquest tipus de queixes.
En darrer terme, s’interposarà denúncia davant les Forces i Cossos de Seguretat, per evitar que et atribueixin actes que ho has fet. Tingues molt present que existeixen conductes punibles penalment, que podrien comprometre. Per quedar eximit d’aquestes responsabilitats, actua amb rapidesa.
Consulta amb un advocat especialista en la matèria.
Si vols evitar situacions tan desagradables com les descrites, segueix aquests consells:
Utilitza contrasenyes robustes.
No responguis a correus de remitents desconeguts que demanen informació personal o professional.
Assegura’t dels contactes que afegeixes a les teves xarxes socials.
Protegeix les teves xarxes WiFi.
Llegeix les polítiques de privacitat i condicions dels serveis abans de servir.
Empra llocs web amb informació xifrada quan facis operacions sensibles a la Xarxa.
L’arribada del Social Media ha suposat una revolució en la manera de comunicar-nos. La informació ha canviat substancialment amb l’arribada de les Xarxes Socials, que també han portat aparellades algunes conseqüències pernicioses i actuacions delictives. La usurpació de la identitat és una d’elles. Combatre-exigeix que actuïs amb diligència i rapidesa, per evitar hipotètics mals majors.
