Un dels delictes comesos amb més freqüència de mitjana a nivell nacional i global és el de lesions, que té lloc quan una o totes les parts agredeixen a l’altra físicament provocant-li lesions de diferent gravetat. En funció de la importància de les mateixes i de les conseqüències que per a l’afectat pogués tenir, el Codi Penal estableix quatre distincions a l’hora d’avaluar una pena corresponent a la gravetat del delicte comès.
El Codi Penal estableix quatre graus de lesions en funció de la gravetat de les mateixes i de les conseqüències que aquestes hagin tingut per a la part ofesa: bàsiques, lleus, greus i molt greus. El tipus de condemna varia en funció de la catalogació de cadascuna, en la valoració de la qual juguen un paper primordial els comunicats mèdics i les seqüeles físiques sofertes com a conseqüència directa de les lesions sofertes.
Resumen del artículo
Què és un delicte de lesions
Un delicte de lesions és, per definició, tota agressió física judicialment punible causada de manera voluntària. L’article 147.1 del Codi Penal estableix sobre aquest tema que: “el que, per qualsevol mitjà o procediment, causés a un altre una lesió que menyscabi la seva integritat corporal o la seva salut física o mental, serà castigat, com a reu del delicte de lesions amb la pena de presó de tres mesos a tres anys o multa de sis a dotze mesos, sempre que la lesió requereixi objectivament per a la seva sanitat, a més d’una primera assistència facultativa, tractament mèdic o quirúrgic. La simple vigilància o seguiment facultatiu del curs de la lesió no es considerarà tractament mèdic”.
Per tant, és constitutiu d’un delicte de lesions tota agressió física o mental que requereixi intervenció mèdica per a la seva sanació, i en funció de la gravetat de la mateixa s’estableix una jerarquia que augmenta la pena conforme major consideració té el greuge.
Delicte lleu de lesions
La reforma del Codi Penal de 2015 suprimeix la falta lleu de lesions i la substitueix per un delicte menys greu de lesions. És el que avui dia coneixem com a delicte bàsic de lesions, situat un graó per sota del delicte lleu de lesions.
Aquest tipus de delictes es reconeixen quan s’ha produït una lesió que no requereix tractament mèdic o quirúrgic per a la seva curació, a més de reconèixer el maltractament sense lesions provocades en la part ofesa.
Delicte de lesions greus
El delicte de lesions greus i molt greus està reconegut pel Codi Penal. És produït quan les lesions tenen com a resultat mutilacions o inutilitzacions corporals, fent al seu torn cinc distincions dins d’un delicte de lesions doloses, és a dir, les dutes a terme de manera intencionada: pèrdua o inutilitat d’un òrgan, ja sigui tallant, amputant o inutilitzant-lo de qualsevol altra manera; causar impotència o esterilitat; provocar una deformitat greu que derivi en alteració estètica permanent de parts visibles del cos; greu malaltia somàtica o psíquica; mutilació genital.
D’altra banda, si la víctima és un menor o una persona discapacitada especialment vulnerable, el jutge pot aplicar una pena d’inhabilitació especial per a l’exercici de la pàtria potestat, tutela, curatela, guarda o acolliment.
El Codi Penal estableix penes per a un delicte de lesions greus d’entre sis a dotze anys, així com un període d’inhabilitació de quatre a deu anys en cas que la víctima sigui un menor o un discapacitat físic o mental.
En el que concerneix la pèrdua d’un òrgan o la inutilitat d’aquest, l’article 150 del Codi Penal estableix penes addicionals d’entre tres i sis anys, ja que en tot delicte de lesions doloses s’aprecia intencionalitat i, si el jutge així ho considera, traïdoria i acarnissament.
Les lesions imprudents
En un delicte de lesions, la pena aconsegueix un màxim de dotze anys sense càrregues addicionals, encara que hi ha casos particulars que també són recollits pel Codi Penal. Un bon exemple són les lesions imprudents, que es divideixen en lesions per imprudència greu i lesions per imprudència menys greu.
Això sí, no són punibles en cap cas les lesions per imprudència greu que no requereixin tractament mèdic o quirúrgic. A més, en aquests casos s’ha de tenir en compte la falta de diligència o del deure objectiu de cura. En cas que les lesions es cometin amb un vehicle de motor, seran considerades com un delicte de lesions greus per imprudència si el conductor es trobava sota els efectes de les drogues, estupefaents o alcohol, o si la velocitat excedeix els 60 quilòmetres per hora en vies urbanes i 80 quilòmetres per hora en vies interurbanes a la permesa pel reglament de trànsit.
A pesar que les lesions imprudents poden ser considerades greus en aquests supòsits, els fets mai podran ser constitutius d’un delicte de lesions doloses, ja que en la seva pròpia classificació es reconeix la imprudència i no la intencionalitat de les lesions, encara que les conseqüències poguessin ser les mateixes.
La indemnització pel delicte de lesions
En cas que el jutge reconegui el delicte de lesions, la pena per al condemnat serà l’estipulada pel Codi Penal en funció de la seva classificació i dels agreujants i atenuants que poguessin existir. En qualsevol cas, sempre hi ha la possibilitat que el tribunal estableixi el pagament d’una indemnització per delicte de lesions en funció de les taules compensatòries publicades en el Boletín Oficial del Estado per als delictes de trànsit, l’aplicació del qual és orientativa.
El pagament de la indemnització es farà efectiu sempre que el condemnat no es declari insolvent o compti amb una pòlissa d’assegurances que el recolzi. En el cas d’una indemnització per un delicte de lesions, la pena de presó s’afegeix, com en la resta de delictes, al pagament de la indemnització, no sent commutables ni convalidables i havent de fer front el condemnat a la pena íntegra econòmica i de presó.
Per a establir la quantia d’una indemnització per un delicte de lesions, es realitza una aplicació orientativa del barem de trànsit, un sistema reconegut i admès pel Tribunal Suprem com a mètode per a establir les quanties. De la mateixa manera, es reconeix l’aplicació orientativa d’aquestes quanties per a altres delictes diferents als de l’àmbit circulatori i de trànsit, com a negligències mèdiques o imprudències laborals de fatals conseqüències.
