La injúria i la calúmnia tenen a veure amb la protecció penal de el dret a l’honor. La primera es refereix a accions que lesionen la dignitat i l’estima d’altres persones i amb la segona s’imputa falsament la comissió d’un delicte.
Segur que hauràs escoltat desenes de vegades a periodistes de cor o als contertulians de televisió emprar aquests dos conceptes. Ens movem en un context social altament judicialitzat i, resulta inevitable, que els mitjans es facin ressò de les notícies que tenen a veure amb la justícia i el dret. No obstant això, no són poques les ocasions en què la televisió, la premsa o la ràdio utilitzen termes com “injúria” o “calúmnia” amb massa lleugeresa. Per això, tractarem de definir i diferenciar correctament els dos termes perquè, la propera vegada que escolti parlar-ne, no li càpiguen dubtes al voltant del seu significat i abast.
És cert, “injúria” i “calúmnia” semblen sinònims i sempre tendeixen a equiparar-se o confondre. En llenguatge col·loquial s’empren indistintament, però es tracta de figures jurídiques diferents. Això sí, totes dues institucions estan íntimament relacionades amb la protecció penal de el dret a l’honor, molt d’actualitat per la proliferació de programes de cor i de la premsa rosa.
Resumen del artículo
La protecció penal del dret a l’honor
La Constitució Espanyola de 1978 estableix, en el seu article 24.4, que les llibertats d’expressió i informació “tenen el límit en el respecte als drets reconeguts en aquest Títol, en els preceptes de les lleis que el desenvolupen i, especialment, en el dret a l’honor, a la intimitat ia la pròpia imatge “, regulats en l’article 18.1 de la Llei de Lleis.
I és que els drets a la llibertat d’expressió i informació poden xocar frontalment amb el que ens ocupa: el dret a l’honor, relacionat directament amb els tipus penals de la injúria i la calúmnia. La nostra Carta Magna és molt parca i no precisa amb exactitud els límits, dins dels quals es poden exercir els uns i els altres drets.
El Codi Penal de 1995 regula la injúria i la calúmnia, imprimint un profund canvi respecte al que estableix el de 1973. El dret anglosaxó va influir decisivament en les modificacions introduïdes pel legislador espanyol. Les mateixes han suposat un afebliment de la protecció penal de el dret a l’honor, atorgant més protagonisme a la via civil.
El bé jurídic protegit en els delictes d’injúria i calúmnia és, per tant, l’honor, com a manifestació de la dignitat personal. Tanmateix, la seva delimitació pot resultar complicada en alguns casos. D’altra banda, la doctrina no es posa d’acord sobre una hipotètica protecció de l’honor més enllà dels individus. La jurisprudència admet aquesta possibilitat en reiterades sentències, concloent que l’honor, fama o prestigi d’una persona jurídica resulten indiscutibles.
La regulació de la injúria en el Codi Penal
El delicte d’injúria es recull en el capítol II de l’títol XI de el Llibre II de el Codi Penal (Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre). L’article 208 estableix: “És injúria l’acció o expressió que lesiona la dignitat d’una altra persona, menyscabant la seva fama o atemptant contra la seva pròpia estimació”. Aquesta acció pot consistir en atribució de fets, formulació de judicis de valor etc.
És important tenir present que el Codi Penal només considera delicte aquelles injúries catalogades com a greus. En aquest sentit i més que les pròpies paraules, resulta transcendental la intenció del subjecte que les formula, a més del lloc, temps o context en què s’emeten.
Si la injúria consisteix en una imputació de fets, aquella no es consideraria greu, llevat que s’hagués pronunciat sabent la seva falsedat.
La injúria es castiga amb penes de multa d’entre 3 i 6 mesos. Si concorre publicitat (emesa en mitjans de comunicació, per exemple), la multa seria d’entre 6 i 14 mesos. A més, si el responsable hagués rebut o li haguessin promès rebre recompensa per l’acció podria ser inhabilitat per a càrrec públic o una professió, per un període de temps determinat (6 mesos-2 anys).
Finalment, si les injúries es pronunciessin contra funcionaris públics en l’exercici de les seves tasques, l’acusat quedaria lliure de responsabilitat penal quan s’acrediti que les seves manifestacions, sobre faltes penals o infraccions administratives, són certes.
La regulació de la calúmnia en el Codi Penal
Segons l’article 205 de el Codi Penal, “és calúmnia la imputació d’un delicte feta amb coneixement de la seva falsedat o temerari menyspreu cap a la veritat”.
Si l’acusat d’un delicte de calúmnia demostra que els fets que atribueix a la persona suposadament calumniada són certes, s’exonerarà a aquell de qualsevol tipus de responsabilitat penal.
La calúmnia és castigada amb pena de presó de 6 mesos a 2 anys o multa de 6 a 12 mesos. Si concorre publicitat, la multa seria d’entre 12 i 24 mesos.
Diferències entre injúria i calúmnia
Segons el que s’ha exposat fins ara, podem extreure algunes diferències òbvies entre les dues figures:
- La injúria es refereix a actes objectivament ofensius i que menyscaben l’estima i la fama de la persona afectada. A més, qui l’emet té intenció de que això succeeixi, atempta contra l’honor de l’injuriat, per exemple, atribuint fets que sap falsos.
- La calúmnia, per contra, va encara més enllà. En aquest cas, s’imputa falsament al calumniat la comissió d’un delicte. Així, cometem calúmnia si acusem algú d’un robatori o de falsificar determinat document, coneixent a més que no és cert.
Supòsits comuns
Tot i les diferències existents entre ambdós conceptes, la calúmnia i la injúria reben el mateix tractament en determinats supòsits:
- Les dues es consideren realitzades amb publicitat, quan es propaguen a través de la premsa, la ràdio o la televisió, per exemple. En aquests casos, s’ha d’estimar com a responsable civil solidària la persona física o jurídica propietària del mig.
- El jutge ha d’imposar, a l’acusat de calúmnia o d’injúria que es retracti i reconegui la falsedat de les imputacions, la pena immediatament inferior en grau i, si escau, podrà deixar sense efecte també l’oportuna inhabilitació.
- Ningú pot ser penat per calúmnia o injúria sinó en virtut de la corresponent querella, interposada per la persona ofesa pel delicte.
- El perdó de l’ofès extingeix l’acció penal, sense perjudici del que estableix l’article 130.1 5è segon paràgraf del propi Codi Penal, que versa sobre delictes i faltes contra menors o incapacitats.
- En delictes de calúmnia i injúria, la reparació del dany també comprèn la divulgació de la sentència condemnatòria, a costa del condemnat, en el temps i la forma que el tribunal consideri més adequat, escoltades les dues parts.
Què fer si em considero injuriat o calumniat
La resposta és senzilla, ha d’acudir a un advocat expert en dret penal, per presentar una querella criminal contra el presumpte autor de el dany. Tinguem en compte que aquests delictes no es persegueixen d’ofici, ja que es troben dins de l’esfera del que és privat.
Si l’ofès és un funcionari públic o una autoritat i el dany està relacionat amb l’exercici del seu càrrec, n’hi haurà prou amb presentar una denúncia.
Esperem que aquest post l’hagi ajudat a entendre les diferències existents entre injúria i calúmnia. A partir d’ara, fins i tot, podrà analitzar quan els mitjans fan servir inadequadament aquests dos conceptes.
