El suïcidi com a accident laboral

En 1970, una sentència del Tribunal Suprem va acreditar, per primera vegada a Espanya, el nexe causal existent entre un suïcidi i l’activitat laboral del mort. Des de llavors, han estat vàries les resolucions que han conclòs en semblants termes.

Encara que existeixen sentències que han conclòs el contrari, el suïcidi no sol reconèixer-se com a accident de treball. Les empreses es mostren poc inclinades a l’equiparació, fins i tot quan aquest tipus de morts es converteixen en habituals. No es tracta d’un fenomen exclusiu del nostre país. Recorda, per exemple, el cas de France Telecom al país veí fa alguns anys. És cert que suïcidar-se és una acció voluntària, no obstant això, en certes ocasions és possible acreditar fefaentment el nexe causal entre aquests actes i les condicions laborals de l’afectat. És el que va ocórrer en l’exemple que analitzem a continuació i que, de ben segur, vas tenir l’oportunitat de llegir en premsa.

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (11 d’abril de 2014)

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va reconèixer com a accident laboral el suïcidi d’un guarda forestal de la Generalitat, en estimar que la decisió del treballador de llevar-se la vida va ser conseqüència de la pressió que sofria en el seu lloc de treball. D’aquesta forma, es va revocar la sentència prèvia d’un jutjat de Lleida i es va estimar el recurs presentat per l’esposa i fills del mort, als qui se’ls va reconèixer el dret a les oportunes pensions derivades de l’accident.

No és la primera resolució judicial que considera un suïcidi com a accident laboral, encara que les sentències d’aquestes característiques no són, ni molt menys, freqüents. La dificultat estreba que el nexe causal entre el suïcidi i les condicions laborals ha de quedar meridianamente clar i acreditar-se fidedignament.

Jaume R. L. era el cap d’àrea dels guàrdies forestals a la comarca lleidatana d’Alt Urgell. El 8 de març de 2012 es van produir cinc incendis al Pirineu, durant un interval de temps d’amb prou feines hora i mitja. Un dels sinistres va tenir lloc en Calvinyá, la comarca en la qual Jaume exercia com a responsable de zona. Ell lliurava aquell dia, encara que finalment va acudir als cinc focus i a totes les reunions dels equips encarregats d’extingir les flames. De fet, va anar l’únic responsable que no va comptar amb relleu.

Segons els seus familiars, aquella jornada va suposar un punt d’inflexió en la vida de Jaume que, des de llavors, va començar a sentir-se més nerviós i alterat. Se sentia responsable, tenia por de les sancions que poguessin imposar-li, de perdre la seva reputació i, fins i tot, d’anar a la presó. Pel que sembla, vivia intensament la seva labor i el seu nivell de autoexigencia va acabar afectant la seva salut. A cap moment va sofrir, això sí, recriminacions per part dels seus superiors.

Jaume va acudir finalment al metge i aquest li va receptar uns ansiolíticos. Li va citar per a uns dies més tard, encara que el guarda forestal es va llevar la vida abans d’acudir novament a la consulta. El mort va deixar dues notes manuscrites en les quals mostrava la seva preocupació per l’incendi de Calvinyá. A més, manifestava el seu temor a convertir-se al capdavant de turc per a l’administració, per les labors d’extinció efectuades a la seva zona.

Per fonamentar la seva decisió, el TSJC va assenyalar en la resolució que, encara que el suïcidi tenia un evident caràcter voluntari, el quadre ansiós de Jaume es va deure a un “elevat grau de professionalitat, responsabilitat i autoexigencia”. La situació li va superar emocionalment, al punt de decidir llevar-se la vida. Per al tribunal, quedava acreditat fefaentment el nexe causal entre l’estat d’ansietat i el suïcidi de l’agent.Precedents i evolució jurisprudencial

La jurisprudència espanyola no va considerar el suïcidi com a accident laboral fins a 1970, any en el qual una sentència del Tribunal Suprem va acreditar el nexe causal entre aquesta acció i el context laboral del mort. Fins a aquest moment, ni tan sols els actes esdevinguts en temps i lloc de treball tenien tal consideració.

Una altra sentència del TS, de 25 de setembre de 2007, va mostrar clarament l’evolució jurisprudencial sobre aquesta qüestió. Aquesta i altres resolucions judicials van coincidir a entendre que l’origen de la malaltia mental és l’element a determinar, a l’hora de decidir si un suïcidi pot considerar-se o no accident de treball.

En qualsevol cas, l’element de voluntarietat en l’acte de llevar-se la vida és l’argument bàsic en altres resolucions, que han rebutjat la possibilitat d’entendre un suïcidi com a sinistre laboral. És el que va ocórrer amb la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Galícia de 20 de juny de 2012 i amb la del TSJC de 21 de gener de 2003. En tots dos casos es va estimar l’existència d’una ruptura del nexe causal entre ambdues situacions, sobre la base de l’establert en l’article 115.4 b) de la Llei General de la Seguretat Social: “No obstant això l’establert als apartats anteriors, no tindran la consideració d’accident de treball: …b) Els que siguin deguts a dol o a imprudència temerària del treballador accidentat”.

Problemes psicosocials com a causa d’incapacitat laboral

Si et preguntes per l’abast d’aquest tipus de problemes has de saber que, segons l’Observatori de Riscos Psicosocials d’UGT, signifiquen la quarta causa d’incapacitat laboral a Espanya. No obstant això, les dades oficials semblen no reflectir aquesta realitat. En 2012 es van produir més de 400.000 accidents laborals i, d’ells, tan sol 700 es van atribuir a factors d’aquest tipus.

Els riscos psicosocials no estan inclosos en els llistats de malalties professionals i, donat el seu pes específic en la societat actual, resulta palmaria la necessitat d’una actualització sobre aquest tema. Com saps, aquest problema no és específic d’Espanya. A França, alguns sectors consideren també que la mortalitat per suïcidi està subestimada en les estadístiques governamentals.

Resumint, el suïcidi pot considerar-se accident laboral quan s’acrediti fidedignament el nexe causal existent entre el context empresarial del mort i l’acte de llevar-se la vida. Aquest nexe permetrà determinar, fins i tot en casos de suïcidis consumats fora de temps i lloc de treball, si l’acte és o no un sinistre d’aquell tipus.

En Garanley Advocats estem al teu servei per oferir-te assessorament legal en aquest àmbit i en qualsevol altre aspecte o qüestió de dret laboral. Estem encantats de rebre les teves consultes o dubtes.