Solució de conflictes laborals en via extrajudicial

Vota este artículo

Per resoldre els conflictes sorgits en les relacions de treball, l’ordenament jurídic espanyol sempre ha preferit la negociació i la via extrajudicial, als tribunals de justícia i la via judicial. Al llarg del temps, s’han implantat diversos mecanismes de mediació, per evitar la solució judicial en l’àmbit laboral.

Segons el parer del professor Rodrigo Tascón López, aquests instruments s’han trobat a mig camí entre un anhel legal incomplit i l’ostracisme social.

Les relacions laborals són, des dels seus orígens, un brou de cultiu idoni per a l’aparició de conflictes. Tascón López, al costat d’altres advocats i experts, considera que els procediments de solució de conflictes de treball no han de partir de l’absència dels mateixos, sinó de la canalització d’una “correcta conflictivitat”, que ha de solucionar-se per llits adequats, pels propis implicats o amb l’ajuda de mediadors i prescindint, en tant que sigui possible, de la via judicial.

Al nostre país i durant els últims anys, la dita segons el qual “un mal acord és millor que un bon plet” ha tractat de portar-se a la pràctica, amb la creació d’una sèrie de figures jurídiques, englobades en la solució extrajudicial dels conflictes, deixant a un costat la via judicial i els tribunals de l’ordre social.

La conciliació, la mediació i l’arbitratge són els tres grans instituts de la resolució extrajudicial de conflictes en l’àmbit laboral. En l’últim d’ells, cobra especial importància la figura de l’àrbitre, a la decisió del qual han de sotmetre’s les parts en conflicte. Més complicat resulta diferenciar la mediació i la conciliació, encara que el conciliador pot limitar-se a acostar les postures enfrontades i el mediador, per la seva banda, pot arribar a elaborar la corresponent proposta de solució del conflicte.

Segons el professor Tascón López, l’ordenament espanyol recull els tres instruments, però assigna papers ben diferents a cadascun d’aquests sistemes de solució extrajudicial de conflictes laborals.

Paper destacat juguen, també, els Acords sobre Solució de Conflictes lligats a la negociació col·lectiva, que signen els interlocutors socials i que poden substituir a la conciliació prèvia davant l’administració laboral, exigida per la legislació espanyola.

Els mediadors i àrbitres són proposats, a través de llistats, per sindicats o organitzacions empresarials. Les parts del conflicte poden triar de comú acord als qui desitgen, conformant un òrgan col·legiat o unipersonal.

Per al professor Tascón, el sistema espanyol de solució extrajudicial de conflictes mereix lloances i va assentant-se, a poc a poc, en la pràctica laboral diària. No obstant això, ha de continuar millorant determinats aspectes, amb la finalitat d’aconseguir major reconeixement, per a l’obtenció de millors resultats.