La violència psicològica és una realitat que afecta moltes persones, el bullying no només el pateixen els nens sinó també els adults en els seus llocs de treball. Per això com a despatx d’advocats a Barcelona volem explicar-te què és el mobbing i, si et veus embolicat en aquesta situació, has de saber què fer davant l’assetjament laboral. Segueix llegint i coneix més sobre aquest tema.
Resumen del artículo
Què és el mobbing?
Aquest és un terme sociològic en anglès que s’usa per descriure una varietat de comportaments en diferents contextos. Pot ser en la família, grups d’amic, comunitat, lloc de treball i fins i tot en línia. S’usa comunament per descriure l’abús emocional i la violència psicològica en el treball, de treballadors cap a un o diversos companys de feina.
En espanyol es tradueix com a assetjament laboral, alguns li diuen el bullying dels adults. També es pot definir com setge o acorralament. Una o diverses víctimes són fustigades per un o diversos treballadors, és un comportament hostil que li fa la vida més difícil als perjudicats.
Els executors del mobbing poden ser col·legues, superiors o subordinats. Pot donar-se en oficines petites, mitjanes o grans. És una malaltia d’oficina que ha de detectar-se i tractar-se a temps.
Es pot veure reflectit en coses tan senzilles com un rumor a l’oficina. Però, passar a molt més complicades com la humiliació, desacreditació, aïllament, i més. Moltes vegades no té a veure amb sexe, raça o edat, és simple assetjament.
Bullying en l’ambient laboral
Un individu es converteix en l’objectiu de comportament irrespectuós i nociu. Inclouen rumors i desacreditació pública de la persona. Es crea un ambient hostil en què els individus, volent o sense voler, participen en accions malèvoles i continues contra una persona a la feina. Això fins i tot podria ocasionar que l’afectat renunciï.
Alguns experts creuen que l’assetjament laboral es troba típicament en ambients laborals mal-organitzats. O on hi ha mala gerència. També s’indica que les víctimes solen ser individus que demostren intel·ligència, competència, creativitat, integritat, èxits i dedicació.
Mentre que altres indiquen que el mobbing es dóna en organitzacions on hi ha poques oportunitats per als empleats de sortir. Bé sigui per sistemes complicats o perquè no poden trencar els contractes. També succeeix on els empleats veuen difícil trobar una feina similar, com en posicions acadèmiques en universitats, institucions religioses o militars.
Un altre tipus d’ocupacions on també es creu que es dóna més el mobbing és en aquells que es requereix uniforme o un altre tipus d’elements que marquen la inclusió en el grup. Com policies, bombers, militars. També on hi ha un gènere predominant, com infermeres, construcció, entre d’altres.
Igualment hi ha organitzacions amb limitades oportunitats d’avançar en les que el mobbing és més comú. Això perquè aquests que sí avancen podrien veure els reptes de lideratge com amenaces a les seves posicions precàries.
Es creu que alguns treballadors són víctimes per la seva competència excepcional. És a dir, els bons treballadors. Són vistos com a amenaces per altres companys que no són necessàriament bons empleats.
Efectes psicològics i de salut del mobbing
Les víctimes del mobbing en l’ambient de treball poden patir de trastorn d’adaptació, símptomes psicosomàtics, traumes psicològics, síndrome d’estrès postraumàtic i depressió major.
En alguns casos es compara l’estrès postraumàtic dels treballadors amb aquell sofert per persones amb aquest mateix patiment després d’estar en guerra o presó. Fins i tot pot fer que algunes persones comencin a patir alcoholisme o abús d’altres substàncies.
Canvien les relacions de la família. Fins i tot poden patir d’episodis de psicosi ocupacional. Amb símptomes de paranoia. Serà només qüestió de temps fins que la víctima renunciï.
Les persones van perdent la confiança en si mateixes. El seu acompliment laboral va en descens i els problemes d’autoestima van en augment.
Checklist d’indicadors del mobbing
El sociòleg Kenneth Westhues va establir aquests indicadors per determinar si ets víctima d’assetjament laboral.
- Per l’acompliment en el treball, la víctima és mitjana o sobre la mitjana.
- Rumors i xafarderies circulant a l’oficina. Com: “vas escoltar el que ell o ella va fer la setmana passada?
- La víctima no està convidada a reunions o vots en comitès, és exclosa o autoexcluida.
- El col·lectiu s’enfoca en un índex que “mostra com és realment la persona”.
- Es comparteix la convicció que la víctima necessita algun tipus de càstig, amb la idea de “ensenyar-los una lliçó”.
- Aquesta decisió de castigar no es pren en el temps correcte. És a dir, no es fa pels canals correctes com l’avaluació laboral.
- Hi ha una retòrica de difamació sobre la víctima en comunicacions escrites i orals.
- Hi ha un sentiment d’expressions col·lectives negatives contra la persona. Com un vot de censura, signatures amb peticions, reunions per discutir sobre ell o ella.
- Hi ha molt secretisme, confidencialitat i solidaritat col·legial entre els assetjadors.
- Pèrdua de diversitat de l’argument, de manera que és perillós defensar a la víctima.
- La persona és vista com una persona horrible, que no pot fer res per redimir-se. És estigmatitzada i se li col·loquen etiquetes.
- No se segueixen els procediments tradicionals, les víctimes prenen tot a les mans.
- Les dues parts tenen por que l’altra pugui ser violenta.
Graus d’assetjament laboral
- Primer grau: la víctima aconsegueix resistir i escapar a les primeres etapes, o es rehabilita en el propi lloc de treball o en un altre.
- Segon grau: la víctima no pot resistir o escapar immediatament. Pateix temporal o prolongadament d’incapacitat mental o física i té dificultat per anar a la feina.
- Tercer grau: la víctima no pot rendir a la feina, pateix de seriosos problemes mentals i físics.
Què fer davant l’assetjament laboral
És important que si ets víctima de mobbing estiguis el més calmat i enfocat possible. Per al moment en què t’adones que pateixes d’assetjament laboral, ja has patit molt de mal.
Potser no puguis ni tan sols salvar el teu treball. Però, sí poguessis salvar la teva carrera i mantenir les teves emocions a ratlla, així com aconseguir salut mental i física.
Una víctima potser no s’adona de l’hostilitat en les primeres etapes. En aquesta és quan hi ha molts rumors, o els altres decideixen que les seves habilitats no són necessàries.
Una recomanació és que, encara que potser no puguis mantenir la feina que ja tens, pots intentar seguir amb la teva carrera i aconseguir un millor treball. Pel que, voldràs una referència de la teva feina anterior.
Aprèn a reconèixer els patrons de comportament i les seves causes. Si ets mal tractat, et truquen per sobrenoms; i per què passa, molts diuen que pot ser inseguretat o gelosia de l’agressor.
Decideix si és una situació laboral poc plaent o si de debò és bullying en el treball. Discuteix amb família o amics fora de la feina per avaluar la situació. Una víctima pateix de falta de son, nàusea i por de tornar a la feina. Entre d’altres símptomes que esmentem.
Pren alguna acció davant la situació. La majoria de les vegades el mobbing no desapareixerà per si sol i probablement perdis el treball. Si l’assetjament passa via email, textos o xarxes socials guarda’ls i imprimeix còpies. Sé discret mentre recol·lectes la informació. Consulta amb un dels nostres advocats sobre les teves opcions i cuida la teva salut.
Una opció és confrontar a l’assetjador directament, sempre de forma calmada. Si no hi ha cap reacció pots parlar amb el teu cap o el departament de recursos humans. És un pas difícil enfrontar la situació sense que les emocions et dominin.
Si la negociació és positiva accepta les conseqüències i segueix endavant.
Legislació del mobbing a Espanya i el món
L’assetjament laboral va en contra dels drets humans de les víctimes. Per tant, les normatives internacionals com la Declaració Universal dels Drets Humans, així com normatives de l’Organització Internacional del Treball protegeixen als treballadors.
En la constitució espanyola podem trobar articles que donen suport a les víctimes, el dret laboral els protegeix. Per exemple, l’article 10, que diu sobre el dret de la dignitat i la llibertat de desenvolupament de la personalitat, així com el respecte als altres.
Mentre que l’article 14 parla sobre el dret a la igualtat. Diu que: “Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social”.
També l’article 15 amb el dret a la vida, integritat física i moral. Així com el 16 que garanteix la llibertat d’ideologia, religió i culte. Mentre que el 15 parla sobre “el dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar ia la pròpia imatge.
Llei de Prevenció de Riscos Laborals
Igualment, la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, Llei 31/1995. En a l’article 4 apartat 2 de s’entenen com a risc laboral “la possibilitat que un treballador pateixi un determinat dany derivat de la feina. I en el 4.3 indica que entre els danys derivats de la feina estan malalties patològiques o lesions.
A l’article 14 es refereix a el dret a la protecció enfront dels riscos laborals, tant en seguretat com en salut. L’empresari ha de protegir als treballadors.
Mentre que l’article 15 es parla sobre els principis d’acció preventiva. L’empresari ha d’aplicar aquestes mesures, per evitar riscos de salut i físics. El 15 parla sobre el pla de prevenció de riscos laborals, avaluació de riscos i planificació preventiva.
Una altra normativa espanyola que regula el mobbing és el Codi Penal. S’inclou l’assetjament laboral com a delicte de tortura i contra la integritat a través de lleis orgàniques.
En l’administració pública hi ha una normativa que regula l’assetjament, existeix des de 2011.
A Espanya hi ha prou normatives per defensar els treballadors que són víctimes del mobbing. Per tant, si et veus afectat i vols saber què fer davant l’assetjament laboral pots contactar-nos i t’ajudarem a preparar un cas.