L’estrès com a accident de treball

L’estrès laboral és un mal que s’incrementa amb força en la societat dels nostres dies. Cada vegada més resolucions judicials consideren aquests casos com accidents de treball, tot i que fins fa poc temps s’excloïen de el quadre general de malalties professionals

En el món en què vivim, cada vegada són més usuals els casos d’estrès laboral. Probablement coneguis més d’una història d’aquest tipus entre els teus familiars o amics. Es tracta d’un estat de tensió personal propi de les societats avançades, on la pressió en l’àmbit de treball pot arribar a produir saturació física i mental en els empleats. Les seves conseqüències afecten la salut i a l’entorn dels treballadors que ho pateixen.

Aquesta afecció apareix quan les exigències laborals superen la capacitat per fer-les front o controlar-les per part de la persona. Pot manifestar-se de manera lleu (irritabilitat, esgotament …) o greu (infart, ictus …).

L’estrès en el treball s’associa amb un descens en la productivitat de l’empleat afectat i amb un dany seriós en la seva qualitat de vida. En molts casos, desemboca en baixa o accident laboral.

Jurisprudència relacionada amb l’estrès com a accident laboral

Durant molt de temps, l’estrès no ha estat inclòs en el quadre de malalties professionals, encara que poc a poc es va reconeixent com a accident laboral.

Una de les últimes sentències en les que l’estrès s’ha reconegut com a accident laboral ha estat la del Jutjat del Social nº 3 de Bilbao. En la mateixa, s’estipula com a accident de treball l’estrès posttraumàtic que va patir una treballadora de banca, víctima d’un atracament el 19 de juliol de 2001. El fet va ocórrer a Durango (Biscaia) i, en el desenvolupament de la mateixa, la treballadora va ser amenaçada amb una arma de foc. El Servei Basc de Salut va determinar que la vida de la víctima està condicionada per la por a patir una altra agressió similar. La resolució va concloure que l’entitat financera va haver de modificar i adequar correctament les condicions laborals de la dona. A l’no realitzar-ho, la salut d’aquesta va empitjorar.

El 1999, el Tribunal Superior de Justícia del País Basc va dictar una sentència, en la qual es va reconèixer l’estrès laboral d’un empleat de taller com a accident de treball. Les conclusions d’aquesta resolució judicial són extrapolables a altres professions.

El 1998, el Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó va considerar un intent de suïcidi com accident de treball. Es va estimar que l’estrès laboral va empènyer a l’empleat a suïcidar-se. L’home comptava amb 18 anys d’experiència en l’empresa i va ingerir una ampolla d’arsènic, que finalment no li va causar la mort, perquè se sentia responsable de la greu situació econòmica per la qual travessava la companyia.

D’altra banda, la Sala Primera del Tribunal Suprem ha conclòs que un infart, sofert com a conseqüència d’un fort estrès laboral, també s’ha de considerar accident de treball. En la resolució que avala aquesta conclusió va quedar demostrada la relació de causalitat entre la cardiopatia i l’esgotament físic i intel·lectual generat al afectat.

El Jutjat del Social nº 11 de Sevilla va precedent el 2012, a l’considerar com a accident laboral un vessament cerebral sofert per un treballador a causa de l’estrès acumulat, tot i que la víctima es trobava fora de l’horari de treball (cap de setmana). 

                                                                        Avaluació

Per determinar si pateixes o no un estrès laboral, un perit psicòleg realitzarà un estudi per endevinar els possibles motius del teu estat. Es tracta d’evitar les simulacions i l’exageració de símptomes. Un cop conegudes les causes de l’estrès, caldrà examinar si les mateixes s’inclouen dins dels estressors objectius o subjectius. Els primers poden percebre per subjectes externs a l’organització i juguen un paper rellevant en l’evolució de l’estrès en la persona. Per la seva banda, els subjectius es refereixen a la valoració interna que cada individu realitza al voltant dels estressors objectius, tenint en compte els recursos de què disposa per combatre’ls.

Perquè l’estrès sigui qualificat com a accident de treball ha d’estar generat per un o diversos estressors objectius. Aquests s’han de configurar com a necessaris i suficients per originar el corresponent quadre d’estrès laboral.

0/5 (0 Reviews)
Scroll to Top
More in Dret Laboral
Accident de treball in itinere. Què és?

L'accident laboral in itinere és el que pateix el treballador a l'anar o al el tornar de el lloc de...

Close