L’accident laboral in itinere és el que pateix el treballador a l’anar o al el tornar de el lloc de treball. La jurisprudència s’ha encarregat d’anar perfilant aquesta figura, regulada a l’article 115 de la Llei General de la Seguretat Social.
El sistema de seguretat social espanyol estableix que la Incapacitat olla provenir de dos tipus de contingències: comuns i laborals. Dins de les primeres és troben la Malaltia comuna il ‘accident no laboral. Per su banda, la Malaltia professional i l’accident laboral quedin enquadrats en el Segon grup.
Però anem a l’Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny, paper qual s’aprova el Text Refòs de la Llei General de la Seguretat Social. Al su article 115.1 estableix: “s’entén per accident de Treball tota lesio corporal que el Treballador pateixi amb OCASIÓ o per conseqüencia de la feina que executing per compte Quant d’altri”. A més, l’Precepte 115.2 DIU: “tindràn la consideracions d’accidents de treball: a) Els que pateixi el Treballador a l’anar o al l’el tornar de l’lloc de treball” ...
Aquest últim és el concepte legal d’accident in itinere. No obstant aixó, Hem d’afegir, a més, que el contratemps ha de succeïr en un moment immediat, o raonablement pròxim, a l’hora d’inici o finalització de la jornada laboral. D’altra banda, el trajecte en què passa ha de ser l’usual o ordinari des del domicili habitual i emprant 1 mitjà de transport “adequat”.
Sobre els requisits que han de complir-se per catalogar un accident com in itinere abundem en el següent apartat. “.
Resumen del artículo
Requisits de l’accident in itinere
La jurisprudència exigeix una sèrie de premisses a l’hora de qualificar un accident com in itinere:
Element geogràfic.
Ha de produir-se en el trajecte que l’empleat utilitza, habitual i normalment, entre el seu domicili i el lloc de treball o viceversa. En aquest cas, per domicili no s’entén únicament al legal, també podria tractar-se de què s’empra usualment, d’una segona residència o de el lloc de descans en vacances. En l’últim apartat de l’post, et vam mostrar les novetats jurisprudencials a l’respecte.
Element cronològic.
L’accident ha de succeir dins el període de temps prudencial que, usualment, s’inverteix per fer el trajecte. El recorregut no ha d’alterar per desviacions temporals anormals o motivades per interessos estrictament personals, ja que es produiria el trencament de l’nexe causal que ha d’existir entre l’anada i la tornada a centre de treball.
Element teleològic.
La finalitat directa del desplaçament ha d’estar determinada per la feina.
Idoneïtat del mitjà de transport emprat.
El mitjà de transport utilitzat ha de ser adequat i el que empra habitualment el treballador. Aquest no ha d’actuar amb imprudència temerària o contra prohibicions expresses de l’empresa.
Diferències entre accident laboral i accident in itinere
La llei ha considerat, per ampliació, els contratemps in itinere com a accidents laborals. però, hi ha algunes diferències entre ambdós conceptes:
- En l’accident laboral es presumeix aquest caràcter, sempre que la lesió hagi estat causada en el lloc i en el temps de treball. Per tant, els qui estimin que el succés no és conseqüència de la tasca exercida i desitgin al·legar, hauran destruir aquella relació de causalitat. En termes jurídics, es diu que hi ha una presumpció “iuris tantum” i, per tant, els que neguen la qualificació són la part encarregada d’acreditar que no va existir tal relació de causa-efect
- En els accidents in itinere, per contra, s’ha d’acreditar que el trajecte emprat pel treballador, en el moment de l’incident, es considera “lloc” i es troba dins de el temps de treball. Per tant, s’han de complir els requisits establerts per la jurisprudència i s’inverteix la càrrega de la prova. En aquest cas, és la part que al·lega l’existència de l’infortuni l’obligada a demostrar que es van donar aquestes premisses.
Alguns exemples
Si a hores d’ara de l’post encara tens dubtes sobre el concepte i els casos que abasta, a continuació t’oferim alguns exemples concrets. Tradicionalment s’han considerat accidents in itinere els esdevinguts en aquests contextos:
- Desviaments en el trajecte per fer gestions laborals.
- Accidents succeïts després festes de comiat a companys o sopars d’empresa.
- Contratemps en zones comunes d’edificis, sempre que l’empleat hagués deixat el seu domicili per anar a al lloc de treball i encara no hagués creuat la porta de el centre.
- Quan s’hagin produït petites interrupcions en el trajecte, per exemple, per menjar.
Per contra, la jurisprudència negant el caràcter d’accident in itinere a aquells en què concorren aquests elements:
- Desplaçaments des domicilis no habituals, per exemple, el de la parella, el dels sogres etc.
- Desviaments en el trajecte per recollir els fills a l’escola o a la parella en el seu centre de treball.
- Caigudes o contratemps en el propi domicili de l’empleat.
Els jutjats i tribunals analitzen amb molt de compte els elements i les circumstàncies concretes i concurrents en cada cas, per tal de determinar si es compleixen o no els requisits per qualificar un accident com in itinere.
Novetats jurisprudencials
Una sentència de Tribunal Suprem, la STS 6487/2013, està revolucionant la jurisprudència que s’aplicava en els litigis per accident de treball in itinere. D’aquesta resolució judicial es desprèn la necessitat de revisar els criteris jurisprudencials aplicats fins al moment, per adaptar-los als usos i a la realitat social dels nostres dies.
La sentència resol el cas d’un treballador que va patir un accident de circulació, un diumenge a la nit, quan es traslladava des de la localitat en la qual passava els caps de setmana fins a una ciutat propera al seu lloc de treball. Entre tots dos municipis hi ha una distància de 350 quilòmetres. El Tribunal Suprem considera, en aquest cas, que el trajecte en què es va produir el sinistre no queda fora del que estableix el precepte 115.2.a) de la Llei de la Seguretat Social.
La nova realitat social i l’evolució en les formes d’organització laboral exigeixen, ara més que mai, la mobilitat geogràfica dels treballadors, circumstància que no pot ser ignorada pels tribunals. Per tot això, la sala quarta de l’Tribunal Suprem considera com a punts de sortida o retorn vàlids, a l’hora de definir l’accident in itinere, qualsevol residència habitual a efectes laborals.
Com sempre, contactar amb advocats especialitzats en aquesta matèria és la millor garantia a l’hora de defensar els seus drets, en cas d’haver patit un accident anant o venint de la feina.
