La responsabilitat extracontractual sorgeix de el pur sentit comú: qui ocasiona un dany a una persona o al seu patrimoni de manera injustificada ha de pagar per això, encara que no hi hagi una relació jurídica prèvia entre les parts.
Imagina, per un moment, que l’empresa constructora que aixeca un edifici annex a el teu provoca danys estructurals al teu habitatge. Els desperfectes produïts a la casa poden ser objecte de reparació pels causants, sense que sigui necessària l’existència d’una relació jurídica prèvia entre els autors de el dany i la teva persona. En definitiva, l’obligació de rescabalament no es genera, en aquest cas, per cap incompliment d’obligació prèviament establerta, sinó pel mer fet d’haver-se ocasionat el menyscabament i els deterioraments en l’immoble. A aquesta institució jurídica se li denomina responsabilitat extracontractual o aquiliana.
A continuació, et donem les claus per entendre quan tens dret a ser indemnitzat per danys i t’ajudem a diferenciar les responsabilitats contractual i extracontractual.
Resumen del artículo
Responsabilitat extracontractual VS responsabilitat contractual
El fonament de la responsabilitat extracontractual pots llegir-lo en l’article 1.902 de el Codi Civil espanyol: “El que per acció o omissió causa dany a un altre, intervenint culpa o negligència, està obligat a reparar el dany causat”. És important conèixer que, en aquest cas, s’estableix un sistema de responsabilitat subjectiva (és requisit necessari l’existència d’un acte o omissió culpable per part de l’autor).
No obstant això, la regla general del paràgraf anterior té les seves excepcions en forma de responsabilitat objectiva, regulada en diferents lleis especials (Navegació aèria, ús i circulació de vehicles de motor, energia nuclear etc). A diferència de la primera, en aquesta l’obligació de rescabalament s’origina per la mera existència d’una relació de causalitat entre l’acció o omissió del causant i el dany produït, amb independència de si hi ha hagut culpa o falta de diligència, o no, per part d’aquell.
L’evolució de la societat, de la jurisprudència i de la doctrina ha aconseguit que la responsabilitat objectiva vagi imperant en aquest àmbit. Així, el Tribunal Suprem s’ha decantat per invertir la càrrega de la prova i ja no és el perjudicat l’obligat a demostrar la falta de diligència del causant, sinó que aquest últim és el que ha d’acreditar que va actuar degudament. Es pot dir que, en els nostres dies, cobra major importància la naturalesa reparadora de la responsabilitat extracontractual que la identificació del responsable dels danys ocasionats.
La responsabilitat contractual, per tant, es caracteritza per l’existència prèvia d’un vincle jurídic entre les parts.
Responsabilitat extracontractual subjectiva i objectiva. Casuística
Dins de la responsabilitat extracontractual subjectiva (recorda: mitjana negligència o culpa), el Codi Civil distingeix els següents tipus:
Per fet propi. Regulat en el ja citat precepte 1.902 del C.C.
Per fets aliens. L’obligació de rescabalament s’exigeix, igualment, per actes realitzats per persones de qui s’ha de respondre. Per exemple, els pares són els responsables dels danys ocasionats pels fills que es trobin sota la seva guarda i custòdia. El mateix passa amb els tutors i amos o directors d’una empresa. Els titulars d’un centre d’ensenyament no superior responen dels perjudicis causats pels alumnes menors d’edat, durant els períodes de temps en què es trobin sota la seva responsabilitat. Es tracta, per tant, d’una presumpció iuris tantum de culpa per falta de vigilància o cura.
Per danys d’animals. L’article 1.905 de el Codi Civil estableix “El posseïdor d’un animal, o el que se serveix d’ell, és responsable dels perjudicis que causi, encara que se li escapi o extraviï. Només cessarà aquesta responsabilitat en el cas que el dany provingués de força major o de culpa de què ho hagués patit “. El 1.906 fa referència a la culpa del propietari d’una finca de caça pels danys ocasionats pels animals en heretats veïnes, quan el primer no hagués impedit la multiplicació de les espècies o hauria dificultat accions per part dels propietaris confrontants.
Per danys de coses inanimades. Regulat en els articles 1.997 i 1.998 de l’C.C. El tenor literal de el primer és: “El propietari d’un edifici és responsable dels danys que resultin de la ruïna de tot o part d’ell, si aquesta sobrevé per manca de les reparacions necessàries”. El precepte següent fa referència a l’obligació de rescabalament en cas d’explosió de màquines no cuidades amb la deguda diligència, fums nocius per a les persones, caigudes d’arbres i emanacions de clavegueres o dipòsits de matèries infectants. Tots dos articles també s’apliquen, a més de propietari, a l’usufructuari, titular de drets d’ús, copropietari etc.
A la responsabilitat extracontractual objectiva, com vas llegir anteriorment, el causant de el dany està obligat a rescabalar, amb independència o no de la seva culpabilitat o actitud negligent. S’imposa, per exemple, a l’explotador d’una instal·lació nuclear, que només quedarà exonerat si hi ha acció culposa per part de l’afectat o una guerra o catàstrofe natural de caràcter excepcional.
Si has patit qualsevol tipus de mal, no dubtis a posar-te en contacte amb un advocat civilista especialitzat. Aquest professional de el dret t’ajudarà a aconseguir una indemnització per danys justa i d’acord amb el menyscabament sofert per la teva persona o els teus béns.
