El patrimoni protegit és un conjunt de béns i drets aportats a títol gratuït, al que també s’afegeixen els seus fruits i rendiments, que es crea amb l’objectiu de satisfer les necessitats bàsiques d’una persona amb discapacitat. Es constitueix en escriptura pública o per mitjà de sentència judicial i implica una sèrie d’ajudes fiscals per a beneficiari discapacitat i aportants.
Ets una persona amb algun tipus de discapacitat física, intel·lectual o sensorial?, tens familiars en aquesta situació?. Si és així, aquest post et va a ser de gran utilitat. Un dels anhels del col·lectiu social que ens ocupa té a veure amb el futur dels membres que ho integren. Per fortuna, l’esperança de vida dels discapacitats s’ha elevat, circumstància que afavoreix l’aparició de dubtes entorn del futur financer d’aquestes persones.
En 2003 es va celebrar l’Any Internacional de la Discapacitat i es va aprovar la Llei 41/2003, de 18 de novembre, de protecció patrimonial de les persones amb discapacitat. Aquest text legal va néixer amb l’objectiu d’afavorir la constitució de fons patrimonials, que satisfacin les necessitats bàsiques essencials dels membres del col·lectiu. Es van aprovar, d’aquesta forma, mesures per impulsar les aportacions a títol gratuït i es van reforçar els beneficis fiscals.
Resumen del artículo
Què és un patrimoni protegit?
Aquest concepte apareix en l’exposició de motius i en l’article 1 de la ressenyada llei. Un patrimoni protegit és un conjunt de béns i drets aportats a títol gratuït, que es constitueixen expressament per satisfer les necessitats vitals d’una persona amb discapacitat. En el mateix, també s’integren els fruits, rendiments i productes d’aquests béns i drets.
El primer precepte del text legal estableix: “L’objecte d’aquesta llei és afavorir l’aportació a títol gratuït de béns i drets al patrimoni de les persones amb discapacitat i establir mecanismes adequats per garantir l’afecció de tals béns i drets, així com dels fruits, productes i rendiments d’aquests, a la satisfacció de les necessitats vitals dels seus titulars. Tals béns i drets constituiran el patrimoni especialment protegit de les persones amb discapacitat”.
D’aquesta forma, el discapacitat va a ser titular del seu patrimoni ordinari i d’un altre protegit, la finalitat del qual és satisfer les seves necessitats bàsiques. El patrimoni protegit manca de personalitat jurídica pròpia i els béns i drets que ho configuren queden separats de la resta del patrimoni personal, sotmetent-se a un règim fiscal, d’administració i de supervisió específic.
Conèixer aquesta figura i la legislació és crucial, a l’hora de gestionar i protegir el patrimoni de les persones amb discapacitat. Els advocats en la matèria t’ajudaran a aconseguir una optimització fiscal i a vetllar per la teva seguretat i la dels teus familiars. L’objectiu passa per designar certs béns, perquè el beneficiari pugui fer front a les seves necessitats vitals la resta de la vida. El patrimoni protegit pot estar conformat per diners, accions, immobles o altres actius.
Requisits
Per constituir un patrimoni protegit cal que el beneficiari posseeixi un grau de discapacitat intel·lectual igual o superior al 33 per cent, o bé, una física o sensorial que superi el 65 per cent. La constitució pot ser a càrrec de la pròpia persona amb discapacitat (quan posseeixi capacitat d’obrar suficient) o dels seus pares, tutors, curadores o guardadores de fet. La representació legal ha d’inscriure’s en el Registre Civil.
Tota persona que tingui un interès legítim pot aportar béns o drets al patrimoni protegit. Aquest pot ser administrat pel propi discapacitat o per un administrador, que s’haurà nomenat prèviament en l’acta de constitució.
Tingues en compte que el patrimoni protegit ha de constituir-se en document públic o per resolució judicial. Com a contingut indispensable ha de contenir:
- Un inventari de béns i drets inicials.
- Regles sobre administració i fiscalització.
L’extinció es produeix per la defunció de la persona amb discapacitat o en els casos en els quals aquesta deixa de patir una minusvalidesa en el grau establert legalment.
Beneficis fiscals
Amb la finalitat de fer més fàcil la constitució de patrimonis protegits, la legislació ha establert un règim fiscal específic. Aquest sistema es basa en dos principis fonamentals: exempció de tributació per a les persones amb discapacitat i reduccions a la base imposable de l’IRPF pels aportantes.
La reducció a la base imposable de l’IRPF pot aconseguir els 10.000 euros anuals i beneficia als familiars fins al tercer grau de consanguinitat, en línia directa o col·lateral, a més dels cònjuges i tutors. No obstant això, s’estableix un límit màxim de 24.250 euros. Si se superés aquesta xifra existeix una alternativa: aplicació durant els quatre exercicis següents. A més, els béns aportats no han de tributar com a guany patrimonial, tal com especifica l’article 33.3 de la Llei de l’Impost de la Renda de les Persones Físiques: “S’estimarà que no existeix guany o pèrdua patrimonial en els següents suposats: … i) en ocasió de les aportacions als patrimonis protegits constituïts a favor de persones amb discapacitat”.
Pel que fa al beneficiari discapacitat, les aportacions efectuades per persones físiques es consideren rendiments de treball fins als topalls de 10.000 euros per aportante i 24.250 euros en conjunt i total anual. A més, queden exemptes de tributar les aportacions fins a un determinat límit: el triple del valor del IPREM(Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples), que en l’actualitat equival a 532,51 euros mensuals.
Les aportacions considerades rendiments de treball no se sotmeten a l’Impost de Successions i Donacions.
Com pots apreciar, les conseqüències fiscals d’aquesta figura beneficien tant a les persones amb discapacitat com als aportantes al patrimoni protegit. També és destacable com la legislació sobre la matèria subratlla la importància de la voluntat del beneficiari en l’administració dels seus béns i drets protegits, quan aquest posseeix capacitat d’obrar suficient.
Alguns sectors critiquen que el patrimoni no se sotmeti total i absolutament a protecció. Tingues en compte que els creditors poden reclamar els béns afectes a deutes o a processos de responsabilitat civil, per exemple.
No obstant això, aquesta postura no és pacífica i molts altres experts són contraris a aquest grau de protecció extrem.
