Fa anys que va néixer la regulació sobre parelles de fet a Catalunya. Cada vegada són més les persones que es decanten per aquesta fórmula, obviant passar pel registre civil o la rectoria. En certs drets i obligacions aquestes unions s’equipessin al matrimoni, encara que en altres casos està lluny en aquest cas.
Catalunya va ser la comunitat pionera a Espanya en la regulació de les parelles de fet. Va ser en 1998 quan es va aprovar aquella normativa i de la qual avui segueixen beneficiant-se, tant unions heterosexuals com a homosexuals. L’arribada d’aquesta regulació va suposar la normalització d’una sèrie de costums i hàbits socials a l’alça i una sortida per a moltes persones que desitjaven establir compromisos, sense necessitat de passar pel registre civil o per l’església.
L’evolució legislativa sobre aquesta qüestió resulta evident. No en va, són ja 13 les comunitats autònomes que han legislat en matèria de parelles de fet, encara que encara no existeix una normativa estatal sobre aquest tema. Si et trobes entre les persones que desitgen formalitzar un compromís però detestes el matrimoni, ara com ara pots prendre dos camins: inscriure’t al costat de la teva parella en el registre d’unions de fet de la teva autonomia o acudir a un notari i elevar la vostra unió a escriptura pública. En qualsevol cas, sempre és recomanable la inscripció en els registres i signar acords de convivència que regulin la relació econòmica i social de la unió, per evitar futurs i hipotètics trastorns, desavinences o disparitats d’opinions. Per consensuar aquest tipus de pactes hauríeu d’acudir a un advocat expert en dret matrimonial i de família.
Resumen del artículo
Què és una parella de fet?
Una parella de fet és una unió de dues persones, siguin de diferent o del mateix sexe, que gaudeixen d’una relació estable, duradora, pública i notòria enfront de la societat. Els membres de la unió no han d’estar casats, ni entre si ni amb terceres persones, i han de posseir interessos comuns per al desenvolupament de la seva vida familiar.
Com pots apreciar, encara que s’exigeix certa estabilitat en una parella de fet, no s’estableix un termini concret per admetre l’existència o no de la mateixa. No obstant això, algunes lleis concretes sí recullen certs límits temporals. Així, la legislació espanyola d’arrendaments urbans admet la subrogació del cònjuge o de la persona que convisqui maritalmente, independentment de la seva opció sexual, sempre que la convivència hagi durat almenys 2 anys o la parella tingui fills en comú.
Per acreditar l’existència d’una parella de fet poden presentar-se els següents documents: declaracions de convivència, contractes privats, contractes bancaris, empadronament, domicili fiscal, cartilla de seguretat social, llibre de família i, per descomptat, acreditació del registre d’unions de fet.
Per inscriure’s en el registre d’unions de fet cal ser major d’edat, o menor emancipat, no estar declarat incapaç, que els membres de la parella no siguin parents per consanguinitat en línia recta o col·lateral en segon grau i que, almenys un dels membres, estigui empadronat en el municipi en el qual es demana la inscripció.
Drets i obligacions de les parelles de fet
El règim jurídic al que se sotmeten les parelles de fet té una base comuna, encara que existeixen algunes diferències en funció de la comunitat autònoma de residència. Catalunya i Navarra són les autonomies en les quals millor s’equipessin els drets d’aquest tipus d’unions al matrimoni.
Una parella de fet espanyola gaudeix dels mateixos drets que un matrimoni en aspectes com l’accés a subvencions, concessió de beques o ajudes, habitatges públics, exempcions fiscals i permisos de maternitat o paternitat.
Per contra, en molts altres aspectes existeixen diferències entre el matrimoni i la unió de fet. Per exemple, a l’hora d’accedir a les prestacions sanitàries sobre la base de la cotització de la parella de fet, es precisa demostrar una convivència d’almenys un any.
Per cobrar una pensió de viduïtat, un dels membres de la parella de fet ha d’acreditar aquesta unió durant els dos anys immediatament anteriors a la defunció i una convivència ininterrompuda durant els cinc anys anteriors al fatal desenllaç. Per justificar aquests extrems s’ha de recórrer a certificacions del registre d’unions de fet i d’empadronament.
Has de saber també que en l’àmbit del dret hereditari és on majors diferències de tracte trobem entre l’estatus matrimonial i el de la unió de fet. No en va, en el segon cas no existeix dret a l’herència per part del membre de la parella que queda viu, tret que es realitzi testament prèviament.
Alguna cosa semblança ocorre amb les pensions alimentoses. En les unions de fet i a diferència del matrimoni, només és possible reclamar-les via plet judicial.
I també existeixen diferències referent a les obligacions tributàries. Així, les parelles de fet no poden fer Declaració de la Renda conjunta. D’altra banda, la fiscalitat és major en cas de realitzar-se donacions dins d’aquest tipus d’unions.
Les obligacions envers els fills són les mateixes en el matrimoni i en les unions de fet.
Acords convivencials
Si tens la intenció de formar part d’una unió de fet, sempre pots signar amb la teva parella un acord que reguli el règim econòmic i social de la vostra relació. Amb aquest tipus de pactes, podeu acordar les maneres de gestionar, les formes de repartir la titularitat i els rendiments dels béns etc.
Les relacions econòmiques en les parelles de fet poden arribar a ser complicades, però emprant aquest tipus d’instruments les coses s’aclareixen en gran manera.
Les parelles de fet han augmentat a Espanya un 200 per cent en l’última dècada i les unions homosexuals s’han multiplicat per cinc en deu anys. Són només dues dades que indiquen l’auge d’aquesta fórmula al nostre país.
