Lucre cessant: concepte i prova

El lucre cessant és una pèrdua d’increment patrimonial net, deixat d’obtenir com a conseqüència d’un incompliment contractual, un acte il·lícit o un perjudici ocasionat per un tercer. La càrrega de la prova li correspon al demandant, qui ha d’acreditar l’existència d’aquest guany frustrat.


Imagina que el propietari d’una fruiteria es dirigeix a un centre de distribució majorista per adquirir productes. A la volta, un camió envesteix la furgoneta i el fruiter perd tota la mercaderia que transporta. Evidentment, el nostre protagonista sofreix un considerable dany patrimonial. D’una part, ha de fer front al dany emergent que, en aquest cas, equival al valor de la fruita perduda. Però, a més, també ha de calcular-se aquí el perjudici econòmic que causa a l’home el fet de no poder vendre totes les peces que queden escampades en la carretera. Doncs bé, a aquesta perspectiva certa de benefici que acaba truncada se li denomina “lucre cessant”.

Classificació dels danys patrimonials

Un dany patrimonial és tot aquell menyscapte que es produeix en el conjunt de béns d’una persona, produït com a conseqüència de dol, culpa o incompliment contractual. La indemnització de danys i perjudicis persegueix reparar el dany comès i, per a això, cal determinar-ho i acreditar-ho prèviament.

Els danys patrimonials es divideixen en dos tipus: el dany emergent i el lucre cessant.

El dany emergent està vinculat amb el cost de reparació pel detriment ocasionat i, en general, amb totes les despeses que es deriven de l’incompliment o il·lícit. Pot ser justificat a posteriori, gràcies a factures o documents. D’altra banda, ha d’existir un nexe causal entre el perjudici i el fet danyós.

Per la seva banda, el lucre cessant es relaciona amb aquell guany deixat de percebre, com a conseqüència indirecta i immediata d’una actuació lesiva.

Concepte i regulació del lucre cessant

L’article 1.106 del Codi Civil estableix “La indemnització de danys i perjudicis comprèn, no només el valor de la pèrdua que hagin sofert, sinó també el del guany que hagi deixat d’obtenir el creditor, salves les disposicions contingudes en els articles següents”.

El lucre cessant té a veure, per tant, amb una pèrdua d’increment patrimonial net, deixat d’obtenir com a conseqüència d’un incompliment contractual, un acte il·lícit o un perjudici ocasionat per un tercer. Per tant, el concepte es refereix sempre a una lesió d’índole patrimonial.

La jurisprudència aplica, en general, un criteri restrictiu a l’hora de valorar l’existència d’un lucre cessant. Aquest aspecte es fa patent, especialment, en el càlcul de la quantitat total. En qualsevol cas, ha d’acreditar-se una causa-efecte entre l’acte il·lícit i els beneficis deixats de percebre.

El perjudicat té l’obligació d’aportar les proves necessàries (càrrega de la prova), que demostrin l’existència del guany frustrat. Si els beneficis deixats de percebre es refereixen a una empresa, cal acudir a mitjans probatoris com la comptabilitat, els llibres de comptes, les declaracions fiscals etc. Un perit s’encarrega d’emetre un informe, en el qual s’estableix el “quàntum” del lucre cessant.

És important que, de tot l’exposat fins ara, no extreguis l’errònia conclusió de vincular el concepte de lucre cessant amb el de dany futur. No en va, aquell pot ser actual o futur, igual que el dany emergent.

Prova del lucre cessant

El lucre cessant ha de ser acreditat i provat pel demandant, tal com hem dit anteriorment. No obstant això, has de tenir en compte que la jurisprudència del Tribunal Suprem ha evolucionat en aquest aspecte, encara que no s’allunya del criteri restrictiu, sobre la base del com, ha de provar-se fefaentment el nexe causal entre l’il·lícit i el benefici deixat de percebre per part de l’afectat.

Segons l’article 217.2 de la Llei d’Enjudiciament Civil, correspon al reclamant l’acreditació del lucre cessant, en ser un fet constitutiu de la pretensió. El precepte estableix el següent: “Correspon a l’actor i al demandat la càrrega de provar la certesa dels fets dels quals ordinàriament es desprengui, segons les normes jurídiques a ells aplicables, l’efecte jurídic corresponent a les pretensions de la demanda i de la reconvecció”.

La prova del lucre cessant ha de realitzar-se de manera indirecta o per indicis. És lògic, ja que no poden existir mitjans probatoris directes entorn d’un fet que no ha arribat a existir. Les proves sobre la base d’indicis són bastant usuals en els procediments civils.

Torna a pensar en l’exemple del començament d’aquest article. En aquest cas i per determinar els guanys frustrats per la pèrdua de les fruites, ha de recórrer-se a elements indicatius indirectes. Així, podrien tenir-se en compte els beneficis obtinguts anteriorment per la mateixa quantitat de mercaderia o per un període de temps determinat. No obstant això, moltes vegades resulta complicat establir el “quàntum”. En la major part d’ocasions es recorre a els llibres de comptabilitat, a declaracions fiscals o a proves pericials.

Com pots apreciar, la determinació de la quantitat planteja majors dificultats que la del guany frustrat en si mateixa. El problema de la prova d’aquesta consisteix a convèncer al jutge de la seva existència. En canvi, la concreció del lucre cessant és més complicada, en dependre de multitud de variables.

Altres ordenaments jurídics

En la legislació italiana, per exemple, el jutge pot utilitzar criteris d’equitat per quantificar el lucre cessant, en cas de no haver-se pogut estipular per altres mitjans. Així, la llei del país transalpí estableix que: “si el dany no pot ser provat en la seva deguda entitat, pot liquidar-ho el jutge segons el seu prudent criteri d’equitat”.

Resumint, perquè pugui establir-se una indemnització per lucre cessant és necessari que aquest es provi fefaentment. A més, ha de determinar-se econòmicament la seva quantia. Aquesta última va a dependre de molts factors i circumstàncies, que han d’analitzar-se en cada cas concret.

Si desitges interposar una reclamació de danys i perjudicis, no dubtis a dirigir-te a un despatx especialitzat en dret civil, posaran tot la seva obstinació per a l’adequada determinació dels menyscaptes que has sofert i perquè rebis la indemnització idònia, que permeti rescabalar-te dels mateixos.

0/5 (0 Reviews)