El judici verbal és el procediment més ràpid de l’ordenament civil. L’última reforma de la Llei d’enjudiciament civil el modifica substancialment.
Una de les novetats legislatives més destacades introduïdes per la Llei 42/2015, de 5 d’octubre, de reforma de la Llei d’Enjudiciament Civil, ha estat la detallada modificació de la regulació del judici verbal. D’aquesta manera, es crea la figura de la contestació escrita a la demanda, es facilita acudir a les parts amb mitjans de prova específics, s’obre la possibilitat d’incorporar un tràmit de conclusions a aquelles, s’estableix un règim de recursos més garantista i s’admet la possibilitat de resoldre el plet sense l’obligació de celebrar la vista.
Resumen del artículo
Què és un judici verbal?
Però abans d’aturar-nos a les novetats introduïdes per la Llei 42/2015, centrem-nos en definir aquesta figura processal. Potser ignoris que el judici verbal és el procediment més senzill i ràpid de tots els existents a la jurisdicció civil. El seu àmbit es troba regulat en la Llei d’enjudiciament civil, que enumera les demandes susceptibles de resoldre a través d’aquest tipus de procés. Algunes d’elles són:
- Les referides a reclamacions de quantitats per impagament de rendes.
- Sol·licitud d’aliments.
- Suspensió d’obra nova.
Totes aquestes demandes i moltes altres, per tant, s’han de resoldre en judici verbal, amb independència de la quantia de les mateixes. En qualsevol cas, també s’han de substanciar en aquest tipus de judici totes les demandes de quantia no superior a 6.000 euros. A més, en els procediments verbals per raó de la quantia, quan aquesta no supera els 2.000 euros, no és necessària la intervenció d’advocat ni de procurador.
No obstant això, el legislador ha emfatitzat la necessitat d’assistència de lletrat i procurador en procediments per desnonament i reclamació de rendes, amb independència de la quantia de les demandes.
No dubtis a acudir a un despatx d’advocats especialitzat en aquestes qüestions, perquè t’assessori, et representi i defensi els teus interessos professional i eficaç.
Novetats introduïdes per la Llei 42/2015
El nou judici verbal es regula en els preceptes 437 i següents de la Llei d’enjudiciament civil. A continuació, et resumim els canvis més excel·lents operats gràcies a aquesta última reforma i com es desenvolupa el procediment amb aquestes actualitzacions.
La demanda
El judici verbal comença amb demanda ordinària (ja no demanda succinta). Únicament en els procediments en què no intervenen advocat ni procurador pot iniciar-se aquell formulant demanda succinta i cumplimentándola en impresos normalitzats establerts a l’efecte. Aquests impresos es troben a disposició de les persones interessades en el corresponent òrgan judicial.
A les demandes en què se sol·licita el desnonament d’una finca urbana per falta de pagament de les rendes o per expiració legal o contractual del termini, el demandant pot anunciar la condonació a l’arrendatari de tota o de part del deute i costes, expressant la quantitat concreta i condicionant el perdó a el desallotjament voluntari de la finca en un termini que no podrà ser inferior a quinze dies des de la notificació. A més, és possible establir en la demanda la sol·licitud d’execució del llançament en la data i hora que es fixi pel jutjat.
El lletrat de l’Administració de Justícia (secretari judicial) és l’encarregat d’admetre la demanda per mitjà de decret o, si escau, de donar compte al Tribunal en els supòsits que legalment s’estableixen i per resoldre al respecte.
Un cop admesa la demanda, es dóna trasllat de la mateixa al demandat perquè contesti per escrit en el termini de deu dies. Si aquest no compareix en aquest període de temps, és declarat en rebel·lia. Aquesta és una de les novetats més destacades de la reforma. Recorda que, fins ara, només es contestava per escrit quan la quantia reclamada superava els 6.000 euros (procediments ordinaris). Per tot això, els nostres experts advocats en Dret Civil t’aconsellen no demorarte i acudir immediatament a un despatx especialitzat en cas de rebre la notificació d’una demanda de judici verbal.
En la contestació a la demanda, el demandat ha de pronunciar-se i sol·licitar o no la celebració de la vista. El demandant ha de manifestar-se també en aquest sentit, en el termini de tres dies des de la recepció de la contestació de el primer. Quan cap de les parts sol·liciti la celebració de la vista i el Tribunal no la consideri necessària, s’ha de dictar sentència sense més tràmits.
Quins són els requisits per a contestar a un judici verbal?
- Identificació de parts.
- Exposició de fets i fonaments de dret.
- Anunci de dictàmens pericials.
- Sol·licitud designació perit judicial.
No és possible la reconvenció en judicis verbals que hagin de concloure per sentència sense efectes de cosa jutjada. En els altres pot admetre, sempre que no es determini la improcedència del judici verbal i hi hagi connexió entre les pretensions de la reconvenció i les de la demanda principal.
La vista oral, un pas fonamental en un judici verbal
Un cop transcorreguts els oportuns terminis legals o contestada la demanda i, en cas de produir-se, la reconvenció, Lletrat de l’Administració de Justícia cita a les parts en els següents cinc dies per a un judici verbal, que ha de celebrar-se en el termini màxim d’un mes.
A la citació de la vista oral s’informa a ambdues parts sobre la possibilitat de recórrer a negociació o mediació. A més, també se’ls comunica la necessitat de concórrer amb els mitjans de prova que considerin oportuns.
Les parts, per tant, estan capacitades per sol·licitar la suspensió de la vista i sotmetre a mediació. Si aquesta acaba en acord, demandant i demandat han de comunicar a tribunal, perquè es decreti l’arxiu de procediment. En cas contrari, la vista ha de continuar.
Les parts han d’expressar oralment els mitjans de prova amb els quals pretenen valer-se en el procediment. A més, el Tribunal pot proposar altres si els anteriors es consideren insuficients. A banda d’aquesta comunicació oral, demandant i demandat han d’aportar un escrit en el qual es detalli la proposició de la prova. L’ordre d’aquesta és el següent:
- Interrogatori a les parts.
- Interrogatori a testimonis.
- Declaració pericial.
- Reconeixement judicial.
- Reproducció davant del jutge d’imatges, gravacions etc.
Contra l’admissió o inadmissió de proves per part de Tribunal es pot interposar recurs de reposició. Si aquest es desestima, la part actora pot formular una protesta a segona instància, per tal de protegir els seus drets.
Com és la sentència d’un judici verbal?
Finalitzades les proves, el Tribunal està facultat per a concedir a ambdues parts la formulació oral de conclusions. Un cop acabada la vista, el Tribunal dicta sentència en el termini de deu dies. No obstant això, en els judicis verbals de desnonament la resolució s’emet, com a màxim, als cinc dies següents.
Resumint, el nou judici verbal instituït per la Llei 42/2015 ve a reforçar les garanties constitucional de la tutela judicial efectiva, tal com s’assenyala en l’exposició de motius de el text legal. La reforma, a més, és la conseqüència de reiterades demandes per part d’alguns membres de el sector jurídic, que consideraven a l’anterior normativa escassa, plena de buits i generadora de discrepàncies en l’aplicació. Només el temps dirà si, amb la present actualització, es corregeixen aquests defectes.
