L’Habeas Corpus és una acció judicial d’empara a tot detingut, per la qual s’ha de posar a aquest a disposició judicial de forma immediata i amb l’objectiu de resoldre entorn de la seva llibertat o arrest. Té una durada màxima de 72 hores.
Es tracta, per tant, d’una institució jurídica que persegueix evitar les detencions il·legals i les detencions arbitràries, garantint així la llibertat personal i els drets bàsics de l’individu. La seva conseqüència fonamental és la urgent presentació de l’detingut davant del jutge, qui pot ordenar la immediata llibertat de el primer, de no trobar raons legalment fundades per l’arrest.
El procés d‘Habeas Corpus està regulat en l’article 17 de la Constitució Espanyola de 1978 i en la Llei Orgànica 6/1984, de 24 de maig.
Si t’interessa aquesta figura jurídica, t’ajudem a conèixer els seus orígens i la seva aplicació actual.
Resumen del artículo
Béns jurídics tutelats
La figura de l’Habeas Corpus tutela dos drets fonamentals diferents: la llibertat individual i la integritat personal. La primera té a veure amb la llibertat de moviment i amb la prohibició de detencions arbitràries i la segona amb el dret a no ser objecte de lesions, tortures o mort. Per tot això, la institució ha de desplegar els seus efectes amb caràcter sumari i urgent, per evitar que els danys es tornin irreparables.
Organitzacions no governamentals, com Amnistia Internacional o Human Rights Watch lluiten per la instauració d’un procediment d’habeas corpus a nivell mundial i evitar, d’aquesta manera, les violacions dels drets humans descrites.
Regulació de l’Habeas Corpus
Com has pogut comprovar, aquesta figura jurídica és una garantia dels drets fonamentals de la persona i està reconeguda constitucionalment. Qualsevol individu que es vegi privat de la seva llibertat o que senti amenaçada la seva seguretat individual pot sol·licitar a el jutge competent un manament d’Habeas Corpus, que aconseguirà restituir la llibertat perduda.
La figura persegueix un doble objectiu:
Prevenir possibles violacions de drets fonamentals.
Reparar a les persones il·legalment privades de la seva llibertat.
L’article 17.4 de la Constitució Espanyola estableix que una llei s’encarregarà de regular el procediment d’Habeas Corpus, per tal d’efectuar la immediata posada a disposició judicial d’aquelles persones detingudes il·legalment. Tal norma és la Llei Orgànica 6/1984, de 24 de maig, reguladora de l’procediment d’Habeas Corpus.
Si vols saber en quins casos hi ha una detenció il·legal, allà va el llistat:
Quan la detenció es produeix per autoritat, agent, funcionari públic o particular, sense que concorrin els supòsits legalment establerts o les formalitats previngudes i requisits exigits per la llei.
Quan s’interna il·lícitament a persones en qualsevol establiment o lloc.
Quan es priva de llibertat a un individu i no es respecten els drets que la Constitució Espanyola i les lleis processals li garanteixen.
Detencions per termini superior a l’assenyalat legalment i, transcorregut el qual, no es posa la persona en llibertat o es lliura a el jutge més pròxim a el lloc de detenció.
És competent per conèixer la sol·licitud d’habeas corpus el jutge d’instrucció de el lloc en el qual es trobi la persona privada de llibertat. Si no hi consta tal extrem, ho serà el de el lloc en el qual es produeixi la detenció i, en defecte d’ambdós, el de el lloc en el qual s’hagin tingut les últimes notícies del parador del detingut.
Si has estat privat de llibertat il·legalment, pots instar tu mateix el procés d’Habeas Corpus, a l’igual que la teva cònjuge, parella de fet, els teus ascendents, descendents, germans o, si s’escau, el teu representant legal o advocat. El jutge, el Ministeri Fiscal i el Defensor del Poble també poden sol·licitar l’inici de procediment.
El procés s’inicia d‘ofici o a instància de part. No és preceptiva la intervenció d’advocat ni de procurador, encara que sempre és aconsellable deixar-se assessorar per un professional del dret expert en la matèria. En l’escrit es farà constar: nom, circumstàncies personals de la persona sol·licitant, lloc en el qual es troba privat de llibertat, persona sota la custòdia es troba, motiu pel qual sol·licita l’Habeas Corpus i altres circumstàncies que puguin ser rellevants
Abans de dictar l’oportuna resolució, el jutge ha d’escoltar la persona privada de llibertat o al seu representant o advocat. Igualment, escoltarà els arguments del Ministeri Fiscal i la justificació del seu procedir per part de l’autoritat, agents i funcionaris públics que hagin ordenat o practicat la detenció o internament. L’òrgan jurisdiccional disposa de 24 hores, des que es dicta la interlocutòria d’incoació, per practicar totes les actuacions i emetre l’acte motivat que resol el procés.
Orígens de l’Habeas Corpus
Habeas Corpus “és un terme llatí de difícil traducció a l’castellà (que tinguis el teu cos per a exposar, tindràs el teu cos lliure …). La institució que ens ocupa va tenir els seus orígens en el dret romà, encara que els estudiosos consideren que la seva aplicació en aquella època històrica va ser diferent de la dels nostres dies (es tractava d’exhibir a l’home lliure detingut per una altra persona).
Ja en l’Anglaterra de segle XIV, es va obligar a rei Eduardo I a informar sobre la situació d’un home sotmès a llibertat restringida. Va ser el primer cas registrat de la institució en el dret anglosaxó. Més tard, al segle XVII van arribar sengles lleis d’Habeas Corpus (1640 i 1679), que van establir procediments anàlegs als que avui coneixem.
Els precedents més remots de l’Habeas Corpus al dret espanyol són el “recurs de manifestació de persones” del Regne d’Aragó (1428) i algunes referències a detencions il·legals contingudes en el Fur de Biscaia (1527).
Si tens qualsevol dubte al voltant d’aquesta figura o desitges assessorament per instar el procediment d’Habeas Corpus, no dubtis a posar-te en contacte amb Garanley Advocats, el teu bufet de confiança.
