L’acció de divisió de la cosa comuna és un dret reconegut a cadascun dels copropietaris i implica l’extinció de la comunitat.
Com bé saps, perquè hem abordat aquesta figura en altres posts del blog, la copropietat és una situació jurídica per la qual dues o més subjectes es converteixen en propietaris d’una cosa (posseeixen una quota o part alíquota del ben o dret comú). En no pocs casos el proindiviso és font de conflictes, especialment quan els condueños accedeixen a la comunitat no per voluntat pròpia, sinó com a conseqüència, per exemple, d’una herència.
El condomini es regula, en primer terme, per la voluntat i acords entre les parts. En segon lloc s’apliquen les normes específiques i, només a falta d’ambdues, ha de recórrer-se a l’establert en el Codi Civil. En qualsevol cas, aquest últim text legal estableix, en el seu article 400, que cap dels comuneros es troba obligat a continuar en la comunitat. Així les coses, qualsevol d’ells i al moment que estimin oportú poden sol·licitar la divisió de la cosa comuna (acció de divisió), tret que aquesta provoqui la inutilitat del ben per a l’ús al que està destinat.
No oblidis tampoc que els partícips poden pactar la conservació indivís del ben comú per un temps determinat, que no pot excedir de deu anys.
Resumen del artículo
Procediments per realitzar la divisió
La divisió de la cosa comuna és la causa d’extinció, per antonomàsia, de qualsevol comunitat. La conseqüència fonamental de la mateixa és que els comuneros passen a convertir-se en propietaris exclusius de la porció que els correspon del ben en qüestió.
Quan el ben és divisible es procedeix a adjudicar una part del mateix a cada copropietari. Ara bé, imagina que la cosa no és susceptible de fraccionar-se (indivisible). És llavors quan entra en joc la partició econòmica: el ben s’adjudica a un dels comuneros i aquest paga a la resta el preu corresponent a la quota que tenia cada condueño en la comunitat. Una altra solució és la regulada en l’article 404 del C. c. espanyol: vendre la cosa i repartir la quantitat obtinguda entre tots, també en funció de l’aportació de cadascun.
La divisió pot efectuar-se per tres vies diferents:
- Contracte divisori. En aquest cas juga la voluntat i l’autonomia de les parts, que per unanimitat acorden els termes de la divisió de la cosa comuna.
- Amb intervenció d’àrbitres o amigables componedors. Nomenats pels copropietaris, han de formar parts proporcionals al dret de cadascun d’aquests, evitant en la mesura del possible els suplements a metàl·lic.
- Actio communi dividundo. La via judicial és la tercera opció i es desplega quan no ha estat possible arribar a cap acord o quan un dels partícips està desaparegut, per exemple. Dóna lloc a un procés declaratiu i pot concloure amb la venda de la cosa en pública subhasta.
Una altra qüestió que has de saber és que la divisió de la cosa comuna no pot afectar els drets de terceres persones. Qualsevol que posseís un dret real (hipoteca, servitud…) sobre el ben abans de la partició, ho conservarà després d’aquesta última. El mateix ocorre amb els drets personals.
La divisió en el dret català
El Codi Civil de Catalunya regula en termes anàlegs al C. c. espanyol la divisió de la cosa comuna. L’article 552-10 assenyala que els copropietaris poden exigir, a qualsevol moment, la divisió del ben. A més, també es recull la possibilitat de pactar la conservació indivisa de la cosa durant un període de fins a deu anys.
Els procediments de divisió són tres: acord de les parts, intervenció d’àrbitres i, en última instància, la via judicial. Si el ben és un immoble susceptible de constituir-se en règim de propietat horitzontal, pot optar-se per aquesta via.
Una altra de les opcions que es contempla és l’adjudicació del dret d’usdefruit sobre la cosa a un o diversos partícips i de la nuda propietat a la resta de copropietaris. D’altra banda, els cotitulars amb almenys quatre cinquenes parts de les quotes de la comunitat poden exigir l’adjudicació del bé, pagant el valor pericial de la participació de la resta.
Quan el ben és indivisible, l’adjudicació s’atorga al condueño que posseeixi interès en el mateix. Si existeix més d’un, al que tingui la participació major. En cas d’interessos i participacions iguals, decideix la sort.
Si formes part d’una comunitat i estàs pensant sol·licitar la divisió de la cosa comuna, o ho ha fet qualsevol dels altres copropietaris, no dubtis a contactar amb un despatx d’advocats solvent i amb experiència en la matèria. En Garanley t’orientem i garantim una defensa eficient dels teus interessos.
