Les clàusules abusives en la contractació bancària es caracteritzen per no haver estat negociades individualment i ser imposades per l’entitat, valent-se aquesta d’una posició de privilegi que ostenta enfront dels consumidors i usuaris.
Durant l’any 2013, les queixes i reclamacions davant el Banc d’Espanya referides a les clàusules sòl es van incrementar un 142 per cent. Què van aconseguir els usuaris amb les denúncies ?. El Tribunal Suprem va declarar abusives i nul·les aquest tipus de disposicions, quan no complien certs requisits de transparència. No obstant això, la resolució de l’Alt Tribunal no va obligar les entitats financeres a retornar tots els diners (només el cobrat de més a partir de el 9 de maig de 2013). Per a més inri, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va ratificar la decisió del Suprem. És només un exemple sagnant de la indefensió que pateixen els consumidors a l’contractar certs productes bancaris amb clàusules abusives.
Però, què entenem per clàusules abusives en la contractació bancària? Es tracta de disposicions contractuals que no s’han negociat de manera individual. La incorporació de les mateixes s’imposa per l’entitat, valent-se d’una posició de privilegi davant dels usuaris. Són, per tant, condicions predisposades o preestablertes pel banc, que s’apliquen en una infinitat de productes financers i que causen un important desequilibri entre els drets i obligacions de les parts. A la Directiva Europea 93/13, de 5 d’abril de 1993 i en el Text refós de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris pots trobar sengles definicions sobre la qüestió que ens ocupa.
Recorda, per tant, que el factor determinant per a considerar lesiva una clàusula o condició general de la contractació és que no hagi estat negociada de forma particular. No obstant això, s’han de donar, amb caràcter general, altres components i requisits en la estipulació, perquè pugui catalogar-se com abusiva:
- Límits a certs drets de consumidors i usuaris.
- Manca de reciprocitat contractual entre obligacions i drets de consumidor i empresa.
- Garanties desproporcionades a l’usuari .
- Càrrega de la prova al consumidor de manera indeguda.
Tot i així, cal analitzar cada cas concret, per determinar si estem davant d’una clàusula abusiva o no. En cas afirmatiu, l’estipulació en qüestió és nul·la de ple dret i es té per no posada. Aquest fet significa que el contracte, excepte la clàusula anterior, segueix sent vàlid entre les parts, sempre que aquest pugui subsistir sense la disposició viciada d’arrel.
Resumen del artículo
Les més habituals
Les clàusules abusives es donen, com llegies anteriorment, en una infinitat de productes financers (crèdits al consum, personals i, especialment, en hipoteques). També poden trobar condicions lesives per als usuaris en contractes de comptes corrents, plans d’estalvi, targetes de crèdit etc.
Les relacionades amb préstecs i crèdits hipotecaris solen agrupar-se en els següents tipus: financeres, de venciment anticipat, sobre l’execució i alienes a la garantia hipotecària.
Algunes de les més usuals són:
- Clàusula sòl. Limita l’interès variable i el converteix en fix, quan l’índex pactat descendeix del mínim establert. L’estipulació és abusiva i, per tant, nul·la de ple dret, quan no es dóna el requisit de transparència i el consumidor no ha entès les conseqüències de la seva aplicació. Només es consideren abusives, per tant, les clàusules sòl imposades per l’entitat financera i no transparents per al client.
- Interessos de demora excessius. Amb les reformes legislatives hipotecàries, els interessos de demora no poden superar tres vegades l’interès legal de diners.
- Arrodoniment a l’alça. El Suprem va declarar abusives les clàusules que contenien l’arrodoniment a l’alça, per causar en els consumidors un important desequilibri en drets i obligacions.
- Venciment anticipat. Permet al banc declarar vençuda la hipoteca abans del termini acordat, reclamant en certs casos l’import de la quantitat global deguda.
- Despeses addicionals. Despeses de correu per compte de client, per exemple.
Com detectar-les
En molts casos, les clàusules abusives no són fàcils de detectar. No obstant això, l’aparició d’alguns pagaments o increments d’interessos no previstos inicialment o a l’contractar el producte són senyals que delaten la seva presència.
Si estàs decidit / a a buscar possibles clàusules abusives en el teu contracte bancari, t’oferim alguns consells pràctics:
- Recull els contractes i, si escau, sol·licita les còpies dels mateixos a l’entitat.
- Reuneix, igualment, els fullets publicitaris que et van lliurar, per comprovar si el banc va complir el promès.
- Llegeix amb deteniment la “lletra petita” del contracte, ja que és el lloc propici per “amagar” clàusules abusives.
- Posa especial atenció en aquelles disposicions que et cridin més l’atenció i recorda que han de ser llegibles.
- Pregunta als familiars o amics que hagin signat el mateix tipus de contracte, per comparar les diferents clàusules.
- Subratlla les estipulacions que no entenguis i dirigeix-te a un advocat de confiança especialitzat en aquestes qüestions.
No oblidis que es requereix un procediment judicial contra l’entitat financera, per considerar abusiva qualsevol estipulació contractual. Desde Garanley Advocats t’aconsellem abstenir-te de signar el contracte quan no entenguis alguna cosa, recomanació vàlida també per a possibles acords amb l’entitat financera al voltant de les clàusules sòl, per exemple. Assessora’t adequadament i no corris riscos innecessaris. T’esperem !.
