Què és un arrendament de temporada?

El contracte d’arrendament de temporada és un dels més populars al nostre país. Satisfà una necessitat temporal de l’inquilí, posa èmfasi en els acords entre les parts signatàries i no està sotmès a límits màxims o mínims.


Existeix certa confusió a l’hora de diferenciar tres tipus d’arrendaments:

  • els de habitatges
  • els empleats per a usos diferents del d’habitatge
  • els turístics

En aquest article ens centrem en el segon d’ells i, concretament, en els popularment coneguts com a “arrendaments de temporada”, per referir-nos tangencialmente als altres dos conceptes.

Imagina que, per circumstàncies laborals, la teva empresa et destina a una altra ciutat durant uns mesos. La distància del nou lloc de treball al teu domicili és considerable i, per això, decideixes llogar un pis en la localitat de destinació, de forma transitòria, ocasional i fins que la teva companyia decideixi la teva volta al centre de treball en el qual es troba la teva plaça. Doncs bé, el contracte de lloguer que has de signar en aquest cas és el corresponent a un arrendament per a ús diferent del d’habitatge, regulat en l’article 3 de la Llei d’Arrendaments Urbans (*LAU).

Arrendament per a ús diferent del d’habitatge

Aquest precepte de la LAU assenyala que “tindran aquesta consideració (arrendaments per a ús diferent del d’habitatge) els arrendaments de finques urbanes celebrats per temporada, sigui aquesta d’estiu o qualsevol altra”, a més dels quals se signin per exercir, en la finca en qüestió, activitats industrials, mercantils, professionals, docents, assistencials, recreatives etc.

Per tant, la legislació diferencia els arrendaments d’habitatges (art. 2 de la *LAU) dels lloguers per temporades (art. 3 de la LAU), perquè considera que els uns i els altres han d’estar sotmesos a graus de protecció diferents.

Arrendaments d’habitatges i arrendaments de temporada: diferències

Mentre els primers són contractes que recauen sobre habitatges urbans habitables i amb la finalitat de satisfer una necessitat indefinida o permanent de l’inquilí, els arrendaments de temporada no persegueixen que l’immoble es converteixi en una “llar estable” per a l’arrendatari, sinó en un simple allotjament transitori i amb aspiracions de temporalitat.

Per tant, la diferència entre un i un altre concepte no radica només en la durada del contracte. La jurisprudència del Tribunal Suprem s’ha encarregat de reiterar que aquest aspecte no qualifica per si mateix el tipus de lloguer davant el qual ens trobem. Perquè existeixi un arrendament de temporada cal que l’ocupació de l’inquilí sigui ocasional i que la signatura del contracte no s’efectuï per la necessitat del mateix d’establir en l’immoble la seva llar habitual, sinó per ocupar-ho per un temps determinat i en funció d’un altre tipus de circumstàncies.

Arrendaments de temporada i arrendaments turístics: diferències

Si t’han quedat clars els dos conceptes anteriors, analitzem ara un tercer: l’arrendament turístic. La reforma de la LAU de 2013 (Llei 4/2013, de 4 de juny, de mesures de flexibilització i foment del mercat del lloguer d’habitatges) va excloure del seu àmbit aquells arrendaments de temporada que, encara sense ser l’arrendador un empresari, s’equipessin als turístics. En concret, l’article 5 i) de la LAU estableix: “Queden exclosos de l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei: …i) La cessió temporal d’ús de la totalitat d’un habitatge moblat i equipada en condicions d’ús immediat, comercialitzada o promocionada en canals d’oferta turística i realitzada amb finalitat lucrativa, quan estigui sotmesa a un règim específic, derivat de la seva normativa sectorial”.

Perquè un arrendament de temporada es consideri “turístic” i, per tant, quedi exclòs de l’àmbit d’aplicació de la LAU, han de donar-se les següents premisses:

  • Afecta a la totalitat d’un habitatge moblat i equipada, per ser utilitzada de forma immediata.
  • És comercialitzat i publicitat mitjaçant canals d’oferta turística.
  • Posseeix una fi lucrativa.
  • Està sotmès a un règim i normativa sectorial específics.
  • En els arrendaments de temporada se cedeix l’ús temporal d’un immoble i l’arrendador no presta serveis complementaris. En els turístics, no obstant això, el propietari ofereix alguns beneficis complementaris propis d’establiments hotelers, com a neteja, recepció, roba de llit etc.

Règim dels contractes de temporada

Els contractes de temporada es regeixen, en primer terme, per la qual cosa estipulin propietari i inquilí. La Llei d’Arrendaments Urbans únicament obliga referent a la fiança. Les parts són lliures d’acordar aspectes com la renda, durada de la relació, pròrroga, actualització de quantitats, obres a executar etc. No existeix, a diferència dels arrendaments d’habitatges, una durada màxima o una mínima en aquest tipus de contractes.

Com diem, arrendador i arrendatari sí han de sotmetre’s, des del principi, a l’establert en la *LAU en matèria de fiança. I aquesta (pot ser que la següent dada ho desconeguis) ha de comprendre dues mensualitats, tal com estipula l’article 36 del text legal: “A la celebració del contracte serà obligatòria l’exigència i prestació de fiança en metàl·lic en quantitat equivalent a una mensualitat de renda en l’arrendament d’habitatges i de dos en l’arrendament per a ús diferent del d’habitatge”.

El contracte de temporada pot efectuar-se per escrit o de forma verbal, tal com assenyala el precepte 37 de la llei.

Els aspectes no acordats per les parts es regeixen per l’establert en la LAU i, supletòriament, per les normes del Codi Civil.

Si ets propietari o inquilí i et veus en l’obligació de signar un contracte d’arrendament de temporada, t’aconsellem acudir a un despatx d’advocats especialistes en la matèria i deixar ben clars els següents extrems en el document:

  • L’arrendatari no persegueix una ocupació indefinida de l’immoble, ni desitja establir en el mateix el seu habitatge habitual.
    Si ets inquilí, fes referència a la localització del teu domicili habitual i si et trobes empadronat en el mateix.
  • En idèntic cas, descriu el motiu de l’arrendament i la seva temporalitat, a més de la durada del contracte laboral si, per exemple, el lloguer es deu a raons de treball.

Amb tots aquests aspectes reflectits de forma detallada en el corresponent document i, acordats per ambdues parts, serà més probable un resultat satisfactori en concloure la relació contractual. No deixis gens a la improvisació i lliga ben tots els caps, tingues en compte que en aquest àmbit els desacords i divergències entre propietaris i inquilins solen ser usuals. Es tracta, simplement, de satisfer les necessitats de tots dos, recollint tots i cadascun dels elements que conformen el contracte de temporada.

5/5 (1 Review)