Negar-se a realitzar la prova d’alcoholèmia és una cosa que, si bé pocs hem fet quan hem estat sotmesos a un test d’alcoholèmia o drogues per part de les autoritats competents, al menys ens hem plantejat les seves conseqüències jurídiques i econòmiques en alguna ocasió.
Un simple buf al control d’alcoholèmia o la negativa a sotmetre a la corresponent prova de drogues pot donar lloc a una sèrie de conseqüències jurídiques que has de tenir molt en compte en el cas que et plantegis no realitzar la corresponent prova.

Garanley és un despatx d’advocats amb ampli bagatge professional en aquesta matèria legal. El nostre tracte proper i professional, unit a un coneixement altament qualificat en litigis d’aquesta tipologia ens consolida com el millor bufet d’advocats de la ciutat de Barcelona.
✍ El nostre bloc és un espai online multidisciplinari dissenyat per oferir-te informació relacionada amb l’activitat del nostre equip jurídic que pogués resultar útil en el teu dia a dia.
Per això, avui analitzem les conseqüències que té el negar-se a fer la prova d’alcoholèmia, explicant tots aquells aspectes que circumscriuen aquesta qüestió amb l’objectiu que adquireixis d’una perspectiva jurídica global el més completa possible.
Resumen del artículo
Negar-se a realitzar la prova d’alcoholèmia → Aspectes legals a tenir en compte.
Negar-se a realitzar la prova d’alcoholèmia planteja un escenari jurídic regulat per preceptes legals continguts en diferents textos legals.
Per això, al llarg de l’post, analitzarem tots i cada un d’ells de la manera més detallada possible.
CONTROL ALCHOLEMIA → Obligatorietat de sotmetre’ns a el mateix pel Reglament General de Circulació.
El primer que hem de tenir clar és que estem obligats a sotmetre’ns a el test d’alcoholèmia o drogues en qüestió, una cosa que s’estableix de manera clara en l’article 21 de Reial Decret 1428/2003, de 21 de Novembre.

El capítol IV d’aquest text legal estableix que fa a la realització de la prova d’alcoholèmia en els seus articles 20 a 26, determinant l’obligatorietat de realització de la mateixa en el seu article 21.
No cal que hi hagi indicis que el conductor supera la taxa d’alcohol en sang, sent obligatori en qualsevol tipus de control de caràcter preventiu (Article 21.d).
NEGAR-SE A REALITZAR LA PROVA D’ALCOHOLÈMIA → Article 383 Codi Penal.
A l’hora d’entendre els diferents preceptes jurídics que circumscriuen la regulació legal que s’estableix en cas de negar-se a fer la prova d’alcoholèmia, hem de diferenciar entre la tipificació penal establerta per un delicte de desobediència i les sancions per conduir sota els efectes de l’alcohol o altres substàncies tòxiques de qualsevol tipologia.
📚Anteriorment, negar-se a fer la prova d’alcoholèmia era una qüestió que trobava la seva regulació jurídica en l’article 556 de el Codi penal o en l’antic article 380 de el mateix text legal.
No obstant això, l’entrada en vigor de la Llei Orgànica 15/2007 de 30 de Novembre buscava delimitar de manera més clara els aspectes punitius de caràcter penal en matèria de seguretat viària, motiu pel qual l’article 383 entén que negar-se a realitzar la prova d’alcoholèmia és un delicte autònom, regulant aquesta qüestió sobre la prova d’alcohol i drogues en aquest precepte legal de el nou Codi Penal de manera més específica.

En aquest punt de l’ordenament jurídic ja és possible anar observant que no té sentit negar-se a fer la prova d’alcoholèmia, a l’almenys des d’un punt de vista exclusivament jurídic.
La mera negativa a la realització de la prova ja constitueix un dels delictes contra la seguretat viària que estableix el nostre Codi Penal, amb una pena de presó de 6 mesos a 1 any i la privació de el dret a conduir per un espai temporal d’entre 1 a 4 anys.
TAXA D’ALCOHOLÈMIA A ESPANYA → Article 379 de el Codi Penal.
D’altra banda, només cal analitzar el que estableix l’379 de el Codi Penal en relació a la conducció sota els efectes de l’alcohol o substàncies estupefaents per entendre que no és recomanable negar-se a fer la prova d’alcoholèmia.

El delicte per alcoholèmia (Art 379 CP) és de 3 a 6 mesos de presó, admetent a més la possibilitat de pena alternativa realitzant treballs en benefici de la comunitat, una opció no possible per la pena establerta en cas negar-nos a realitzar la corresponent prova d’ detecció d’estupefaents o alcohol en sang quan ens pari l’autoritat competent.
Si bé el termini de retirada de carnet per alcoholèmia és el mateix en tots dos preceptes jurídics, la pena de privació de llibertat és més gran per a aquells subjectes que refusen fer la corresponent prova d’estupefaents, alcohol o drogues en sang o aire espirat.
De fet, aquest era un dels principals objectius que perseguia la reforma de el Codi Penal, doncs, en certa forma, sempre es premia a aquells ciutadans que col·laboren amb les autoritats competents, encara que haguessin incomplert algun precepte jurídic, que aquell que nega la possibilitat de col·laboració amb l’autoritat en qüestió.

CONCURS DE DELICTES → 2 sancions d’alcoholèmia possibles.
Fins aquest moment, en el present article hem establert les diferents conseqüències que tindria negar-se a fer la prova d’alcoholèmia o no, entenent que el que marca un precepte legal exclou de manera automàtica el que estableix l’altre.

Aquesta és una qüestió encara una mica difusa, al menys si analitzem la jurisprudència emesa pel Tribunal Suprem a l’respecte fins a la data.
No obstant això, només cal analitzar alguna de les sentències emeses per aquest òrgan judicial per entendre que, en el cas que ens neguem a fer la prova d’alcoholèmia i els agents puguin demostrar d’una altra manera el nostre consum de substàncies tòxiques de qualsevol tipus, és una possibilitat fàctica que a la pena establerta per negar-se a fer la prova d’alcoholèmia va podríem sumar l’establerta per la conducció sota influència de substàncies tòxiques establerta en l’article 379.2 per mitjà de concurs real.
SEGONA PROVA D’ALCOHOLÈMIA → Obligatorietat de la mateixa en qualsevol circumstància.
La segona prova en un test d’alcoholèmia representa una de les qüestions més polèmiques per a aquells conductors que han agafat el vehicle poc temps després d’haver consumit substàncies tòxiques de qualsevol tipus.
La infracció per alcoholèmia és considerada com a tal a partir dels següents valors:
- ✍ TAXA D’ALCOHOL EN AIRE EXPIRAT → 0,60 mil·ligrams per litre.
- ✍ TASA DE ALCOHOL EN SANGRE → 1,2 gramos por litro.
Els valors anteriorment esmentats representarien el límit per parlar d’una tipificació penal, ja que la multa administrativa i la corresponent pèrdua de punts estableix uns valors inferiors a l’respecte (0,25 en aire espirat i 0,5 mil·lilitres per litre en sang, valors que es reduirien a la meitat en el cas de conductors novells).
No obstant això, de vegades, quan estem en el límit de la multa administrativa, els agents ens permeten esperar un temps per fer una segona prova.
Quan hem begut poc temps abans d’agafar el cotxe, si ens trobem al límit durant la primera prova, és probable que a l’realitzar la segona aquesta d’un valor encara més alt.
Negar-se a realitzar la prova d’alcoholèmia, incloent també aquesta segona, és motiu de càstig penal. I si ho analitzes objectivament, això tampoc té molt sentit.
Pel fet d’intentar evitar la corresponent multa administrativa, podem acabar infringint un precepte penal, amb les conseqüències jurídiques que això pot arribar a comportar.

La doctrina al respecte de l’Tribunal Suprem està unificada al respecte.
La primera i segona prova d’alcoholímetre no són processos independents, sinó que aquesta segona és necessària per garantir la veracitat dels fets que pretendria provar la primera (El fet que un ciutadà condueixi sota els efectes de substàncies tòxiques)
Per això, negar-se a realitzar la segona prova d’alcoholèmia també és un fet constitutiu de delicte, ja que, en el fons, és com si ens estiguéssim negant a realitzar la continuïtat de la primera prova.
GARANLEY → El bagatge professional del nostre despatx jurídic.
El bagatge professional de Garanley ens ha consolidat com un dels millors despatxos d’advocats de Barcelona.
El nostre equip multidisciplinari, format per professionals especialitzats en les diferents branques de l’ordenament jurídic, dissenyarà l’estratègia legal més favorable a la defensa dels teus interessos, permetent iniciar un procés legal d’aquesta tipologia amb les màximes garanties.
Posa’t en contacte amb el nostre equip. A través d’un tracte proper, professional i altament qualificat, analitzarem les especialitats de la teva supòsit de fet per oferir-te la resposta jurídica més favorable a la defensa dels teus interessos.