El delicte d’omissió del deure socor a Espanya està regulat en els articles 195 i 196 del Codi Penal. El tipus bàsic està conformat per dues modalitats: la principal o omissió d’auxili personal (195.1) i la subsidiària (omissió de petició a tercers, quan s’està impossibilitat per prestar ajuda directament).
L’omissió del deure socro és un d’aquests delictes que apareix gairebé diàriament en les cròniques de successos de premsa, ràdio o televisió. És probable que, encara mancant de formació jurídica, coneguis plenament el seu abast i conseqüències. Quan escoltes que un conductor ha atropellat a un ciclista, per exemple, donant-se a la fugida després de l’incident, segur que et preguntes com és possible acció tan inhumana per part d’una persona. La veritat és que aquest tipus de situacions es donen diàriament i ull!, perquè pots incórrer en aquest tipus delictiu sense ser necessàriament el causant o responsable de l’accident.
Incorro en omissió del deure socor si sóc testimoni d’un accident de trànsit i no ajudo a les víctimes?. Quines penes impliquen les diferents variants d’aquest delicte?. Sóc una persona amb discapacitat, també cometo delicte si no ajudo a un ferit en un sinistre?. A tots aquests interrogants tractem de donar resposta en els següents epígrafs.
Resumen del artículo
Regulació legal i definició de l’omissió del deure socor
La regulació legal del delicte d’omissió del deure socor pretén garantir una mínima solidaritat social. És important que prestis molta atenció a tot el que expliquem en aquest article, perquè per incórrer en aquest tipus delictiu n’hi ha prou amb no fer gens, no ajudar a un semblant quan aquest precisa el teu auxili. Però, com és lògic, existeixen matisos, excepcions i dispars graus de responsabilitat. A continuació, ho analitzem amb detall.
Els articles 195 i 196 del Codi Penal configuren l’omissió del deure socor en l’ordenament jurídic espanyol. El primer dels preceptes aporta una definició palmaria d’aquest delicte: incorre en el tipus qui no ajuda a semblants que es troben en situació de desemparament i perill manifests, sempre que no existeixi risc per a si mateix o terceres persones. Aquest últim matís és transcendental, perquè s’eximeix de responsabilitat penal a la persona que, obligada a assumir un perill excessiu en l’operació de rescat o ajuda, acaba no realitzant-la.
Òbviament, poden donar-se casos concrets de molt diferent índole i amb solucions judicials també dispars. Per exemple, si circules per una carretera i ets testimoni d’un accident de trànsit, la llei t’obliga a parar-te i a socórrer a les víctimes. No obstant això, pot ocórrer que, en passar, comprovis com els accidentats estan sent atesos per altres ciutadans o per personal sanitari. En aquest cas, lògicament, no cometries un delicte si decidissis continuar el teu viatge i l’ajuda prestada per la resta de ciutadans fos suficient.
D’altra banda, una persona amb discapacitat (amb mobilitat reduïda, per exemple) també pot incórrer en delicte d’omissió del deure socor. Bastaria que es topés amb algú en perill manifest i no demanés ajuda a altres persones o no cridés al telèfon d’emergències.
L’article 195 del Codi Penal castiga les accions descrites fins ara, amb multes que oscil·len entre els 3 i els 12 mesos.
Fins a aquí l’omissió del deure socor per part de persones no responsables del sinistre en qüestió. Què ocorre llavors quan el causant de l’accident de trànsit és qui omet l’ajuda als ferits?. Doncs bé, poden donar-se dues situacions diferents:
- L’accident obeeix a raons fortuïtes.
En aquest cas, l’omissió del deure socor a la víctima o víctimes es castiga amb una pena de presó d’entre 6 i 18 mesos.
- L’accident és conseqüència d’una imprudència.
La sentència pot condemnar a l’imprudent que nega l’auxili a les víctimes a una pena de presó d’entre 6 mesos i 4 anys de durada.
Omissió del deure socor per part de personal sanitari
El precepte 196 del Codi Penal, per la seva banda, se centra en una variant especial i específica del delicte (quan és comès per personal sanitari). El tenor literal d’aquest article diu així: “El professional que, estant obligat a això, denegués assistència sanitària o abandonés els serveis sanitaris, quan de la denegació o abandó es derivi risc greu per a la salut de les persones, serà castigat amb les penes de l’article precedent…”.
Així doncs, el personal sanitari que incorre en un delicte d’omissió del deure socor és castigat amb les penes ressenyades en l’article 195. A més, pot sofrir inhabilitació professional de caràcter especial per a ocupació o càrrec públic per un període d’entre 6 mesos i 3 anys.
Com indiquem al començament del post, l’omissió del deure socor és un delicte usual en l’actualitat. Resulta frustrant saber que una acció tan poc humana està a l’ordre del dia i que la mateixa, lluny de ser un mer acte insolidari, suposa un perill greu i manifest per a la vida o la integritat física de les persones afectades.
A Garanley Advocats estem especialment sensibilitzats amb les qüestions jurídiques relacionades amb els accidents de trànsit. Tingues en compte que tots som víctimes potencials d’aquest tipus de sinistres. Si tens qualsevol dubte sobre aquest tema, no deixis de contactar amb nosaltres per preguntar-nos. Disposem d’un departament específic per a aquesta temàtica i estem encantats d’ajudar-te i llançar-te una mica de llum sobre aquest te
