Resumen del artículo
Deuen les asseguradores indemnitzar per accident, en cas de pòlisses amb impagament?
Una recent resolució judicial del Tribunal Suprem obliga a les companyies asseguradores a indemnitzar als damnificats per accidents de circulació, encara que existeixi impagament de la pòlissa d’assegurança obligatori i fins que no es comuniqui per escrit l’extinció del contracte al client.
Quan subscrius un segur obligatori de responsabilitat civil en la circulació de vehicles a motor, l’asseguradora no arriba a cobrar la primera cosina o cosina única i en aquest interval de temps sofreixes un accident de trànsit del que resultes culpable, la teva companyia està obligada a indemnitzar als afectats pel sinistre, sempre que no t’hagi comunicat amb caràcter previ i expressament, per qualsevol mitjà admès en dret, la resolució del contracte.
En una recent sentència, el Tribunal Suprem afirma que per resoldre una pòlissa del segur obligatori d’automòbils no és suficient amb acreditar, en cas d’impagament de la cosina, la culpabilitat del prenedor. D’aquesta manera, es desestima un recurs de cassació interposat per una asseguradora, confirmant així una sentència prèvia de l’Audiència Provincial de Pontevedra que va condemnar a aquesta companyia a abonar 369.000 euros al Consorci de Compensació d’Assegurances. Aquesta quantitat havia servit per indemnitzar als afectats en un accident ocasionat per un vehicle, aparentment sense segur.
En la resolució judicial s’indica que el conductor va reconèixer la seva culpabilitat en el judici seguit contra ell i el propietari del vehicle. A més, es va aportar una comunicació d’una entitat de crèdit, que instava al client a regularitzar el descobert (la companyia no va poder cobrar la pòlissa, perquè el compte del prenedor mancava de fons). No obstant això, la sentència estableix que, malgrat l’impagament de la cosina amb anterioritat al sinistre, l’asseguradora no queda alliberada de la seva obligació d’indemnitzar perquè, enfront de tercers, “cal acreditar, a més, la comunicació recepticia dirigida al prenedor del segur declarant resolt i sense efecte algun el contracte”.
Convé recordar en aquest punt que l’asseguradora condemnada (Assegurances Bilbao) va comunicar la impossibilitat del cobrament de la cosina al FIVA (Fitxer Informatiu de Vehicles Assegurats), perquè es procedís a donar de baixa la pòlissa. No obstant això, aquesta acció no va ser suficient per eximir a la companyia del pagament de la indemnització perquè, com ha indicat el Tribunal Suprem i reiterem de nou aquí, falta la comunicació al prenedor del segur, declarant resolt el contracte.
És probable que no tinguis clares les funcions del FIVA i del Consorci de Compensació d’Assegurances. Per això i a continuació, t’oferim algunes pinzellades sobre tots dos.
El FIVA i el Consorci de Compensació d’Assegurances
El FIVA és una base de dades pública gestionada pel Consorci de Compensació d’Assegurances des de 1996. La seva finalitat és subministrar la informació precisa, perquè els implicats en accidents de trànsit i autoritats (Guàrdia Civil, Policies, Serveis d’Urgència…) coneguin, com més aviat millor, els aspectes relatius a les companyies que cobreixen la responsabilitat civil dels vehicles afectats. Una altra de les seves missions és facilitar el control de l’obligació d’assegurar-se.
Formen part del FIVA les dades dels vehicles amb estacionament habitual a Espanya i assegurats amb la cobertura de responsabilitat civil obligatòria. Les companyies d’assegurances han de subministrar a aquesta base, diàriament, les actualitzacions de dades amb baixes i altes de vehicles assegurats, a través del Sistema de Transferència de Fitxers (EDITRAN). Aquests vehicles s’identifiquen amb la matrícula i un codi de la marca en qüestió. La informació continguda en el FIVA gaudeix de presumpció de veracitat a efectes informatius, tret que es provi el contrari.
Com acabes de llegir, el FIVA està gestionat pel Consorci de Compensació d’Assegurances, una entitat pública empresarial adscrita al Ministeri d’Economia, que s’encarrega de l’assegurament directe d’una sèrie de riscos no coberts pel mercat i si es fes càrrec, de forma subsidiària i en absència de cobertura per part d’una companyia, dels danys ocasionats, en aquest cas, per vehicles a motor.
El Consorci està relacionat amb la cobertura de riscos extraordinaris i els seus orígens es remunten a 1941, quan es va crear el Consorci de Compensació de Riscos de Motí, després de la Guerra Civil.
Conclusió
En resum, la doctrina fixada pel Tribunal Suprem (STS 267/2015, de 10 de setembre) considera que la falta de pagament de la cosina del segur obligatori abans d’un accident de circulació i la demostració de culpabilitat del prenedor no tenen com a efecte, per si mateixes, l’alliberament a l’assegurador de la seva obligació de rescabalar als afectats, tal com considerava Segurs Bilbao en el seu recurs de cassació (544/2013). Per procedir a la resolució del contracte per impagament també s’exigeix acreditar la comunicació recepticia al prenedor del segur, declarant resolt el contracte.
Com pots comprovar, les qüestions relacionades amb les indemnitzacions per accidents de circulació poden resultar complexes des del punt de vista jurídic. És per això que, des de Garanley Advocats, et recomanem acudir a professionals del dret amb certa experiència en aquest àmbit, per solucionar tots els dubtes. No ho dubtis!, és la millor garantia per als teus interess
