Els delictes contra la seguretat viària representen un dels tipus d’infraccions més comeses per tots aquells ciutadans que resideixen al nostre país, resultant molt senzill que delictes d’aquesta tipologia siguin protagonistes diaris de les diverses notícies publicades en mitjans de comunicació de tirada nacional.
Garanley és un despatx d’advocats especialitzat en delictes de trànsit amb seu a la ciutat de Barcelona.
Al llarg del nostre extens bagatge jurídic en supòsits de fet d’aquestes característiques, hem ajudat a la nostra extensa cartera de clients a defensar els seus interessos personals a través d’una estratègia de defensa focalitzada en defensar els teus pretensions com a part demandant en aquest tipus de supòsits de fet.
És per això que avui al nostre blog et portem aquesta senzilla guia penal, en la qual especifiquem els delictes contra la seguretat viària més rellevants que estableix el nostre Codi Penal, amb l’objectiu que coneguis els aspectes més bàsics definits pel nostre ordenament jurídic a aquest respecte.
Resumen del artículo
Delictes contra la SEGURETAT VIÀRIA | Els 6 escenaris tipificats en el nostre ordenament jurídic.
A l’hora de conèixer els delictes contra la seguretat viària establerts en el nostre ordenament jurídic, hem de diferenciar entre:
EXCESO DE VELOCIDAD | Artículo 379.1 del Código Penal.
L’excés de velocitat englobaria tots aquells delictes contra la seguretat viària que es derivin de conduir per sobre de la velocitat permesa a l’article 379 de el Codi Penal (60km / h en via urbana i 80 km / h en via interurbana)
És important ser conscients que no serà necessari que es produeixi cap lesió com a conseqüència de la nostra conducta delictiva, sent suficient amb cometre un acte d’aquestes característiques perquè s’imposi la pena del nostre supòsit de fet en concret.
ALCOHOL O DROGUES | Article 379.2 Codi Penal.
Quan es considera un delicte d’aquestes característiques?
Referent a això, hem de diferenciar la multa administrativa de la sanció penal.
Per poder parlar de delictes contra la seguretat viària des de la perspectiva penal del nostre ordenament jurídic, resulta imperatiu superar les taxes establertes al nostre Codi Penal (taxa d’alcohol en sang superior a 1,2 grams per litre / taxa d’alcohol superior a 0, 60 mil·ligrams per litre).
Superar les quantitats establertes anteriorment serà motiu suficient per a formar part d’un judici ràpid d’alcoholèmia, sent en aquest tipus de casos on més diferències trobarem amb les conseqüències que tindria aquest tipus d’accions en relació a una sanció de caràcter administratiu.
T’AGRADARIA CONÈIXER LES DIFERÈNCIES ENTRE AMBDÓS TIPUS DE SANCIONS EN PROFUNDITAT? → Aquí et deixem un article del nostre blog especialitzat.
NEGAR-SE A REALITZAR LA PROVA D’ALCOHOLÈMIA | Article 383 de el Codi Penal.
El Codi Penal és modificat de manera contínua amb l’objectiu d’adaptar-se amb més facilitat als diferents escenaris que apareixen de manera directa en la societat contemporània.
→ I quan analitzem els delictes contra la seguretat viària, la negació a fer la prova duta a terme per part de les autoritats competents representaria el millor exemple d’això.
La idea principal que hem de conèixer a l’això és que la negació de realitzar aquest tipus de proves ja suposa un delicte de per si. I si bé la pena establerta per a la conducció sota els efectes de l’alcohol o substàncies psicotròpiques és similar a la de la negació de la prova per part nostra, aquesta segona no admetria l’opció de pena alternativa, realitzant treballs en benefici de la comunitat.
D’aquesta manera, a el temps que el legislador convertia l’acte de negació en un delicte autònom dins dels delictes contra la seguretat viària, premiava en certa forma a l’subjecte que, tot i estar sota els efectes de les drogues o l’alcohol, accedeix a col·laborar amb els agents competents per realitzar la prova de verificació.
T’AGRADARIA CONÈIXER EN PROFUNDITAT LES CONSEQÜÈNCIES D’AQUESTA CONDUCTA DELICTIVA? → Aquí et deixem un article del nostre blog on analitzem aquesta qüestió en profunditat.
CONDUCCIÓ TEMERÀRIA | Article 380, 381 i 382 de el Codi Penal.
Tot i que aquest tipus de qüestions queden regulats en articles de el Codi Penal diferents, amb l’objectiu d’obtenir una visió global el més completa possible en relació a aquests delictes del nostre ordenament jurídic, en el nostre article ambdós seran descrits en el mateix apartat.
Dins d’aquesta categoria penal, haurem d’establir les diferències ens temeritat manifesta (art 380.1 CP), en el qual el nostre acte delictiu genera un perill en concret, de la temeritat presumpta (article 380.2 CP) en el qual es circula en una sèrie de condicions per les quals, es presumeix la temeritat de l’conductor en el seu acte delictiu.
CREACIÓ DE RISC | Article 385 de el Codi Penal
Sense cap dubte, l’article 385 del nostre Codi Penal estableix un dels delictes contra la seguretat penal menys coneguts del nostre sistema legal, probablement perquè la seva comissió és menys freqüent per part dels ciutadans residents en territori nacional.
L’objectiu d’aquest precepte legal és regular aquelles qüestions relatives als riscos que podem ocasionar en la circulació rodant, implicant un risc de qualsevol tipus per a la ciutadania, però que, de manera lògica, engloben supòsits de fet que no quedarien subsumits dins de la resta d’articles citats anteriorment.
CONDUCCIÓ SENSE CARNET | Article 384 de el Codi Penal
Després de l’entrada en vigor de l’carnet per punts, la conducció sense carnet s’ha consolidat de manera clara com un dels delictes contra la seguretat viària més freqüents dins del territori nacional.
ASPECTES COMUNS A TOTS ELS DELICTES DEL NOSTRE ORDENAMENT
Evidentment, resulta imperatiu analitzar les característiques i especialitats que circumscriurien cada supòsit de fet per delimitar davant que conductes delictives ens trobaríem a casa cas. No obstant això, tots els delictes contra la seguretat viària tenen una sèrie d’aspectes en comú que hem d’assenyalar de manera resumida.
→ D’altra banda, devem saber que, són delictes de mera activitat, és a dir, en abstracte o en concret, la qual cosa vol dir que no cal que es produeixi cap lesió per poder penar la nostra conducta delictiva.
Això ens fa veure que, el subjecte passiu, és la col·lectivitat en general, a el temps que són concebuts com a delictes dolosos, en tant que són comesos per una persona de manera intencional i coneixent el seu caràcter delictiu delimitat pel nostre ordenament jurídic.
El subjecte actiu d’aquest tipus de delictes és sempre el conductor d’el vehicle, a excepció de l’acció tipificada en l’article 385 de el Codi Penal, la comissió d’aquests delictes contra la seguretat viària podria ser qualsevol persona que obstaculitzi la correcta circulació dels ciutadans conductors.
EL BAGATGE PROFESSIONAL DE GARANLEY
En cas d’haver dut a terme qualsevol dels delictes contra la seguretat viària establerts pel nostre ordenament jurídic, Garanley posa al teu abast un equip d’advocats especialitzat en aquest tipus de supòsits de fet, que destaca per un tracte proper i especialitzat en aquest tipus de litigis.
Analitzat el teu supòsit de fet resultarà clau per, a posteriori, traçar l’estratègia legal més favorable a la defensa dels teus interessos. Posa’t en contacte amb el nostre equip i descobreix un servei jurídic d’avantguarda que ens ha consolidat com un dels millors despatxos d’advocats de la ciutat comtal.